PUBLICITAT
PREMIS
15-02-2026 17:26
És de justícia unir-nos a la denúncia de l’actor Toni Albà contra tota ignorància volguda: “gairebé 20 anys de pel·lis, nou anys nominat i ni un sol Gaudí”...
Crec sincerament que com a cinèfil, com a garrafenc, com a català i sobretot com a persona, que em toca manifestar el meu rebuig davant d’una injustícia, més encara quan aquesta esdevé al nostre petit país.
Fer una biografia professional del Sergi López no és difícil, la xarxa n’és plena, i a sobre afirmar que algú NO hagi gaudit de la seva participació en alguna de les obres de teatre, sèries de televisió o cinema, seria mentir descaradament.
Quan un actor i actriu pot afirmar que ha participat activament en tants projectes no només aquí, sinó fora del nostre País ens hauria de fer sentir molt orgullosos. Quan passeges per França, en entorns culturals, és difícil trobar alguna persona que NO conegui el nostre veí, Sergi López.
Per què NO se li ha concedit algun dels premis i reconeixements més importants a Catalunya? És que la política passa per sobre de trajectòria personal i professional d’una persona?
En una etapa de la nostra història de la qual massa gent pensa que únicament existeix l’individual, l’egoisme i el conformisme, podem mantenir-nos equidistants davant d’aquest escàndol?
O senzillament pensem que és únicament un més...
Molts reconeixements omplen les hemeroteques sobretot fora de Catalunya, i és que l’actor ha participat en molts projectes, m’he permès tirar de la xarxa per poder recollir la major part de la seva activitat professional.
Per exemple, amb Toni Albà, a "BRAMS" o “la kumèdia dels herrors” (1986), que també havien escrit i dirigit, també “Fins al fons” i, més endavant, Lisistrata (1996).
El 1991 a França, amb la pel·lícula “La Petite amie d'Antonio”, sota la direcció de Manuel Poirirer participant de sis films més, el 1997 amb “Western”, arriba el seu primer èxit internacional, participa a Canes, i guanya dues nominacions: una a l'Òscar per a la pel·lícula i l’altra al César com a millor promesa.
L'any 2001, rep el premi César al millor actor (primer no francès en rebre'l) i el premi al millor actor europeu pel seu paper a “Harry, un amic que us estima”.
El 1997, va filmar la primera pel·lícula en català “Carícies”, de Ventura Pons, ha participat en diferents produccions, en català i en castellà, però també en francès i anglès “Dirty Pretty Things”, de Stephen Frears i amb Audrey Tautou. Per les pel·lícules “Sólo mía” i “El laberinto del fauno” ha rebut nominacions als premis Goya.
El 1999 protagonitzà “Une liaison pornographique” de Frédéric Fonteyne, de la que rep el premi Passinetti al millor actor de la Mostra de Cinema de Venècia.
Bernat Deltell, llicenciat en periodisme, filologia i música, ha afirmat... “cal destacar que Sergi López va ser el primer actor no francès que va guanyar un Premi César. Recentment, l’actor vilanoví ha guanyat també el Prestigiós Premi del Jurat al Festival de Canes 2025 per la pel·lícula "Sirat", nominada també als premis Òscars.
L'actor català ha participat en més de 100 pel·lícules al llarg de la seva carrera internacional. Sergi López no ha guanyat mai cap premi Gaudí”.
L’any 2000 estrenar “Harry, un amic que us estima”, dirigit per Dominik Moll, va rebre el premi Cèsar i el Premi del Cinema europeu al millor actor.
L'any 2006 coprotagonitzà “El laberinto del fauno” del director Gullermo del Toro, un film amb un èxit internacional que va rebre moltes distincions.
L'any 2008 amb el monòleg “Non Solum”, un espectacle escrit i dirigit amb el Jorge Picó.
El 2009 al “Petit indi” dirigida per Marc Recha un film que guanyà el premi Gaudí. El mateix any “Mapa dels sons de Tòquio” de la directora Isabel Coixet.
El 2010 rodà la pel·lícula “Pa Negre” d'Agustí Villaronga, basada en la novel·la d'Emili Teixidor, nominat al premi Goya per la seva interpretació.
El 2015 va ser “Segon origen”, dirigida per Bigas Luna i Carles Porta, adaptació de la novel·la de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen. El mateix any també rodà “Un dia perfecte” de Fernando León de Aranoa.
L'any 2017 a la pel·lícula de Marc Recha “La Vida lliure”.
L'any 2020 sota la direcció d'Iciar Bollain a “La boda de Rosa” i a “Rifkin's Festival” del director nord-americà Woody Allen. L'any següent a la pel·lícula “Mediterrani”, del director Marcel Barrena, on interpreta a Òscar Camps d’Open Arms.
També l’any 2020, Sergi López posa la veu al personatge Josep Bartolí en la pel·lícula d'animació “Josep”.
L'any 2025 com a protagonista de “Sirat” del director Óliver Laxe, va aconseguir el premi del jurat, ex aequo amb "Sound of falling" de Mascha Schilinski al festival de Cannes.
Ha estat l’escollida per l'acadèmia de cinema espanyol per representar a l'estat espanyol en els Premis Oscar 2026. Amb quatre nominacions als premis del cinema Europeu, millor film, millor direcció per Oliver Laxe, millor guió per a Oliver Laxe i Santiago Fillol i millor actor per al mateix Sergi Lòpez, i dues nominacions als Globus d'Or per millor pel·lícula de parla no anglesa i millor banda sonora.
“Ciudad Baja” de Jesús Franco, “À la campagne” de Manuel Poirier, “Attention fragile” de Manuel Poirier. “El retorn d'en Jacint” Carnaval de la Unió Vilanovina, “Toreros, la capital du monde” d'Eric Barbier.
“Marion” i “Western” de Manuel Poirier, “Carícies” de Ventura Pons, “Entre las piernas” de Manuel Gómez Pereira, “La nouvelle Ève” de Catherine Corsini, “Lisboa” d'Antonio Hernández, “Morir (o no)” de Ventura Pons.
“Rien à faire”, de Marion Vernoux, “Arde, amor”, de Raúl Veiga, “Une liaison pornographique” de Frédérique Fonteyne, “Ataque verbal” i “El cielo abierto” de Miguel Albaladejo
“Harry, un ami qui vous veut du bien” de Dominik Moll, “Reines d'un jour” de Marion Vernoux, “Le lait de la tendresse humaine” de Dominique Cabrera, “Te quiero” de Manuel Poirier, “Hombres felices” de Roberto Santiago i “Sólo mía” de Javier Balaguer.
“Dirty Pretty Things” de Stephen Frears, “Filles perdues, cheveux gras” de Claude Duty, “Jet lag” de Danièle Thompson, “Femmes... ou les enfants d'abord.” de Manuel Poirier i “Janis et John” de Samuel Benchetrit.
“Rencontre avec le dragon” d'Hélène Angel, “Un petit service” d'Antoine Pereniguez, “Chemins de traverse” de Manuel Poirier
“Peindre ou faire l'amour” d'Arnaud Larrieu i Jean Marie Larrieu, “Les Mots Bleus” d'Alain Corneau, “El laberinto del fauno” de Guillermo del Toro, “La maison” de Manuel Poirier, “La régate” de Bernard Bellefroid i “Primer contacte” de Pau Escribano.
“Partir” de Catherine Corsini, “Petit indi” de Marc Recha, “Els últims dies del món” d'Arnaud i Jean-Marie Larrieu, “Mapa dels sons de Tòquio” d'Isabel Coixet, “Ricky” de François Ozon i “Pa negre” d'Agustí Villaronga
“Le Moine” de Dominik Moll, “Dubaï Flamingos”, de Delphine Kreuter, “Michael Kohlhaas” de Arnaud des Pallières, “Quartier libre” de Frédéric Fonteyne, “Les Turfistes” de Fabien Onteniente, “La Tendresse” de Marion Hänsel i Ismael”, de Marcelo Piñeyro.
“Segon origen” de Bigas Luna i Carles Porta, “Un dia perfecte” de Fernando León de Aranoa, “Un dia perfecte per volar” de Marc Recha, “Quatretondeta” de Pol Rodríguez i “La propera pell” d'Isaki Lacuesta i Isa Campo.
“La vida lliure” de Marc Recha, “Black is Beltza” de Fermin Muguruza, “Escapada” de Sarah Hirtt, “Lazzaro felice” d'Alice Rohrwacher, “El viatge de la Marta”, de Neus Ballús, “7 raons per fugir” de Gerard Quinto, Esteve Soler i David Torras, “Sòl” de Clàudia Munuera, “Vagabondes” de Philippe Dajoux i “La innocència” de Lucía Alemany.
“Careta de cerdo”, d'Alejandro Miñarro, “La boda de Rosa”, d'Iciar Bollain, “Rifkin's Festival”, de Woody Allen, “Josep”, de Aurel, “Mediterrani”, de Marcel Barrena, “Sirat”, d'Óliver Laxe
En sèries de televisió com, “Si no t'hagués conegut”, de Sergi Belbel, “Une île”, de Gaia Guasti i Aurélien Molas i “Mano de Hierro”, de Lluís Quílez.
I finalment torno a recollir les paraules de Toni Albà afirmant “és estranyíssim que en 18 anys dels premis Gaudí, Sergi López mai no ha estat reconegut”... El debat està servit, m’agradaria traslladar-lo a totes i tots els que llegiu l’Eix Diari, participant d’una de les seves enquestes...
De totes maneres em quedo amb la persona, l’actor vilanoví nascut l’any 1965. Sergi López va afirmar en una de les seves darreres entrevistes... "No soc d’aquests que volen la Palma d’Or, el que m’ha tocat viure ja em sembla l’hòstia en vinagre".
Jutgeu vosaltres mateixes...
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT