PUBLICITAT
POLÍTICA
16-02-2026 12:23
Fa pocs dies, l’alcalde de Vilanova celebrava pomposament l’aprovació de la llei contra la multireincidència que —segons diu— era urgent i imprescindible per garantir la seguretat als municipis. Perfecte. Fins aquí, cap retret. Efectivament, la multireincidència és un problema real que erosiona la convivència i genera una sensació d’impunitat que cap ciutat es pot permetre. Sembla, però, que alguns governen amb una mà i es queixen amb l’altra.
La primera paradoxa arriba quan recordem un petit detall. I és que la proposta no neix precisament en cap despatx socialista, sinó d’un gruix considerable d’alcaldes convergents. Els mateixos qui quan advertien que el sistema penal no estava responent davant els reiterats delictes de furts que acumulaven certs individus, també a Vilanova, eren acusats d’exagerar o de fer alarmisme.
La segona paradoxa apareix quan s’explica que el partit de l’alcalde, el dels socialistes, ha tingut aquesta reforma encallada, bloquejada, paralitzada i deixada de la mà de Déu durant més de dos anys al Congrés dels Diputats. Dos anys. Si era tan necessària, tan urgent, tan estructural… per què no es va aprovar abans? Per què no es va aixecar la veu amb la mateixa energia quan la iniciativa dormia en un calaix parlamentari?
Perquè sí, la llei era necessària. I ho dic sense ambigüitats. No pot ser que determinats lladres entressin i sortissin de la comissaria com si fos la seva segona residència. És inacceptable que el còmput fragmentat de condemnes convertís la reincidència sistemàtica en una mena d’activitat de baix risc. La funció del dret penal no és ni ha de ser la revenja, però tampoc pot ser la indiferència davant la reiteració.
Aquí és on la política es converteix en teatre d’ombres. A nivell local, es reclama contundència. A nivell estatal, es practica la pausa. I quan finalment s’obre la porta, es presenta l’avenç com una conquesta gairebé heroica.
El mateix patró el veiem amb Rodalies. Quan el servei falla —què us he de dir— els responsables institucionals es multipliquen, es dispersen i es difuminen. Tanmateix, els socialistes governen Vilanova, Catalunya i Espanya. És legítim criticar les disfuncions del sistema ferroviari. De fet, em sembla quasi bé un deure moral; però resulta menys convincent fer-ho com si d’una força aliena a la presa de decisions es tractés.
El problema no és la llei, del tot necessària. El problema és el relat. No es pot reivindicar com a urgent allò que s’ha mantingut congelat. No es pot exercir d’oposició des del govern. No es pot convertir en èpica el que ha estat càlcul partidista. I no es pot tocar la trompeta quan la partitura s’ha escrit a casa.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT