PUBLICITAT
INTENT DE COP D'ESTAT
26-02-2026 8:04
La publicació de la documentació desclassificada sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981 a Espanya ha aportat detalls fins ara desconeguts que il·luminen la complexitat dels esdeveniments i el paper central de la Corona, els militars i els serveis d’intel·ligència. Els informes interns del CESID, transcripcions de converses, manuscrits colpistes i comunicacions internacionals revelen una trama plena de sospites, contactes confidencials i plans posteriors al fracàs del cop.
Joan Carles I i les reunions confidencials amb els colpistes
Segons un document intern del CESID datat el 5 de febrer de 1982, pocs dies abans del judici contra els implicats, el rei Joan Carles I hauria mantingut trobades confidencials amb alguns dels principals acusats, com el tinent general Jaime Milans del Bosch i el general Alfonso Armada. L’objectiu d’aquestes reunions, segons l’informe, era assegurar que la Corona “no surti lesionada del procés” i que els principals processats de reconeguda vocació monàrquica no comprometessin la institució amb les seves declaracions.
Els serveis d’intel·ligència recalquen que les informacions provenien de sectors reduïts però considerats solvents, incloent militars, i subratllen la gravetat potencial d’aquests contactes, tant si eren reals com si eren rumors que circularen sense contrast.
Sis agents del CESID van estar implicats en el 23-F i van activar l’Operació Míster per esborrar les seves empremtes
Ordres de “disparar a matar” a RTVE
Les transcripcions telefòniques desclassificades de la Guàrdia Civil mostren la tensió extrema a la nit del 23-F a les instal·lacions de RTVE. Alguns militars van rebre ordres de “disparar a matar”, amb la instrucció explícita de “primer tret a l’aire i el segon a donar”. Un regiment sencer va ser desplegat sota el comandament directe del coronel Antonio Tejero, i es va simular un entrenament previ en un camp de futbol amb tancs.
Participació i encobriment dels agents del CESID
Els documents revelen que sis agents del CESID van participar activament en l’intent de cop d’estat i en tasques posteriors d’encobriment, activant l’anomenada Operació Míster per esborrar les seves empremtes. Alguns van proporcionar vehicles i equips de comunicació als colpistes, i van dirigir el moviment de personal cap al Congrés dels Diputats. D’altres van mantenir contacte amb institucions internacionals, com el nunci del Vaticà i l’ambaixador dels EUA, Terence Todman.
Després del cop, el CESID va apartar els implicats i va elaborar informes judicials i interns per clarificar les contradiccions en les declaracions, tot considerant que algunes accions eren “faltes de disciplina i lleialtat”.
La família de Tejero, durant el 23-F: "L'han deixat tirat com una burilla"
Les famílies dels colpistes i el suport econòmic
Les transcripcions de converses telefòniques de l’esposa i la filla d’Antonio Tejero evidencien la percepció familiar que la cúpula militar i fins i tot el rei estaven “al darrere” del cop, i lamentaven que el coronel havia quedat sol. Paral·lelament, documents de la Policia revelen que un grup d’empresaris amics dels militars implicats va crear un fons comú per cobrir les necessitats econòmiques de les famílies dels implicats.
Amenaces i advertències polítiques
El Partit Comunista d’Espanya (PCE) va alertar que l’extrema dreta pretenia “implicar la Monarquia i destruir-la com a institució democràtica”, mentre que el CESID emetia informes sobre la possible intervenció de les Forces Armades en cas d’una DUI a Catalunya o al País Basc. L’informe identificava el separatisme com la principal amenaça interna, destacant que, tot i la seva limitada incidència, la possibilitat d’actuacions des de les institucions autonòmiques podia “enfosquir les relacions entre l’Estat i la comunitat autònoma”.
El PCE va advertir després del 23-F que l'extrema dreta volia "destruir la Monarquia", segons una nota de la Policia
Un manuscrit colpista desclassificat aquest dimecres sense l'autoria clara detalla plans posteriors al 23-F per tirar endavant un segon aixecament el 24 de juny del 1981, que suposadament encapçalaria el tinent general Jesús González del Yerro. El document –datat de novembre del 1980, però amb elements escrits després– revela diversos escenaris i operacions, com ara organitzar un nou Moviment Nacional, neutralitzar les comunicacions o ocupar llocs estratègics. A més, dona consignes als colpistes sobre "què s'ha de fer després del 23-F", i planteja que o bé reaccionen, o s'hauran de "plegar a la gradual demolició des de dalt". De fet, creu que les "nacions decadents" d'Occident veuen "de bon grat l'escissió de les Vascongades i Catalunya".
Una de les operacions amb què especulen és una que lideraria González del Yerro, que es consumaria entre el maig i el juny, amb un cop o bé constitucional –amb el suport de la Corona i un govern de coalició UCD-PSOE–, o bé un cop a la turca, amb la supressió de partits, que podria comptar, segons el manuscrit, amb "el sector civil proper a Fraga". "Tot sembla ultimat", afirma, a falta de saber per quin tipus de cop s'apostaria, i en tot cas amb l'afany "d'avançar-se als coronels". Una idea era tirar endavant l'acció el 24 de juny, en què se celebraria el sant de Joan Carles I, l'aleshores rei, al Palau Reial de Madrid amb la plana major de l'Estat.
Una altra de les possibles accions és l'anomenada 'Operació Falcó', amb què es buscava "produir l'estrangulament dels principals mitjans decisoris de l'Estat i el govern" establint un "Moviment Nacional". S'executaria un dia que no s'especifica a les dues de la matinada, aïllant comunicacions fonamentals com el telèfon i la ràdio, ocupant mitjans de comunicació i patrullant sobre vies principals de forma dissuasòria. Entre els objectius, es plantejava el Palau de la Sarsuela, les tres comandàncies generals de l'Exèrcit , la seu de la Presidència del Govern Espanyol i el Ministeri de l'Interior, o TVE.
Joan Carles I, a Milans del Bosch la nit del 23-F: "Això ha d'acabar d'una vegada"
Errors del 23-F segons els colpistes i noves "oportunitats"
Un altre part del document és una arenga posterior al cop fallit per animar els militars a reaccionar. Diu que els qui són propers a un cop "no estan decebuts" amb com va anar el 23 de febrer del 1981, i creuen que s'han de fer "amb el control dels recursos jurídics, constitucionals, culturals i socials" de l'Estat per evitar "una ruptura de la unitat d'Espanya". Qualifica d'error no haver capturat Joan Carles I durant el 23-F, i creuen que l'aleshores monarca "seguirà endavant en el seu intent suïcida de tenir un govern amb els socialistes".
Així, per nous intents futurs creu que hi ha d'haver "dispositius de seguretat" per assegurar que els colpistes actuïn, s'han de "reactivar" els militars afins per a la següent "oportunitat" i organitzar centres de recepció d'informació. Tot plegat, amb "discreció" i voluntat "d'aparentar respecte a la Constitució" i el Rei.
Grups militars alertaven de risc d'una nova guerra civil
El manuscrit també revela operacions en marxa el novembre del 1980 per vies tant civil, com militar i mixta. Pel que fa a la primera, explora que es pugui dur a terme amb la complicitat de la ideologia democristiana. Tot i que ho veu amb "escasses possibilitats", menciona un dels pares de l'actual Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, com a possibles protagonistes, però diu que no es compta amb l'exministre franquista Manuel Fraga. També obre la porta a un cop amb la complicitat de PSOE i PP, amb viabilitat també "molt escassa", i un d'ideologia socialista amb o sense complement militar. Un de liberal, encapçalat per Antonio Garrigues Walker, també s'especula.
Una altra de les operacions també analitza l'opinió de les diverses jerarquies militars en el derrocament de la democràcia. Segons el manuscrit, tinents generals propers al cop opinaven que si es deteriorava ràpid la situació a l'Estat, el cop era "molt probable", cauria Adolfo Suárez –el president del govern espanyol aleshores– i s'instauraria un règim on un dictador fort com Pinochet o Videla tinguessin tant "protagonisme". Els coronels afins a fer caure el règim creien que Manuel Fraga tenia relació amb grups conspiradors, mentre que un grup militar anomenat 'espontanis' alertava del risc d'una nova guerra civil.
Ordres i decisió del rei durant el cop
Els documents desclassificats aporten un relat cronològic de les hores més crítiques del 23-F. A partir de les 18:30 hores, Joan Carles I va rebre una trucada del general Alfonso Armada, a qui va indicar que no acudís al Palau de la Zarzuela. Posteriorment, va parlar amb Milans del Bosch, advertint-lo que qualsevol cop no podia escudar-se en el rei. A la matinada del 24 de febrer, va enviar missatges i instruccions clares per garantir el compliment de la legalitat constitucional i evitar una nova guerra civil.
Segons els documents, el monarca va advertir que “qui es sublevi estarà disposat a provocar una nova guerra civil, i en serà responsable” i va ordenar retirar totes les unitats mobilitzades. A les 5:10 hores del 24 de febrer, Milans del Bosch va emetre un comunicat reafirmant la seva adhesió a la llei i al comandament suprem del rei, concloent amb un “Visca el rei, visca sempre Espanya”.
El CESID alertava pocs dies després del 23-F de la possibilitat que una DUI provoqués la intervenció de l’exèrcit
Plans posteriors al 23-F i errors dels colpistes
Un manuscrit colpista, també desclassificat, detallava un pla per un segon aixecament previst pel 24 de juny del 1981, amb diverses operacions, com la neutralització de comunicacions, ocupació de llocs estratègics i l’establiment d’un Moviment Nacional. Els colpistes criticaven no haver capturat Joan Carles I durant el 23-F i planejaven assegurar dispositius de seguretat per futures “oportunitats”.
Un manuscrit colpista planificava un segon aixecament el juny del 1981 i lamenta haver deixat el Rei "lliure" el 23-F
Reaccions internacionals
La comunitat internacional va reconèixer el paper del rei en la defensa de la Constitució. Ronald Reagan va elogiar la seva “determinació vigorosa i valenta”, Fidel Castro va valorar la “ràpida i decidida participació” i la reina Elisabet II va felicitar Joan Carles I per “protegir l’ordre constitucional”. Aquestes felicitacions van reflectir la importància internacional del cop d’estat i del lideratge del monarca.
Els documents desclassificats ofereixen una imatge complexa i polifacètica del 23-F: la pressió sobre la Corona, les tensions internes dins dels militars i del CESID, les accions encobertes, els plans de futurs cops, les preocupacions sobre l’independentisme i la vigilància de l’opinió pública i dels mitjans. A més, posen de relleu la interacció entre les institucions espanyoles i la comunitat internacional en un moment crític per la democràcia emergent a Espanya.
Aquest conjunt de materials amplia i matisa la història coneguda del 23-F, mostrant les estratègies, els errors i els esforços de contingència que van marcar un dels episodis més delicats de la Transició democràtica espanyola.
El fracàs del cop del 23-F va desencadenar les felicitacions dels líders internacionals a Joan Carles I
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT