PUBLICITAT
CAS MACEDÒNIA
16-04-2026 13:22
El Tribunal Suprem ha obligat l'Audiència de Barcelona a redactar una nova sentència sobre l'anomenat 'cas Macedònia' de corrupció policial i narcotràfic pel que fa referència només a un mosso d'esquadra que inicialment va ser absolt. Es tracta d'un sotsinspector de Vilanova i la Geltrú, José Ranea, que, segons la fiscalia, hauria cobrat suborns, com una videoconsola, de part d'un confident policial, Manuel G.C., acusat i absolt de narcotràfic. Segons ha avançat 'eldiario.es' i ha confirmat l'ACN, el Suprem obliga a revisar una prova anul·lada per l'Audiència per si se'l pot condemnar per revelació de secrets.
El subinspector va ser detingut l'octubre del 2010 i l'Audiència el va absoldre el 2022 després del macrojudici, que va acabar amb l'absolució de 9 dels 17 acusats. Cinc més van acceptar la pena pactada amb la fiscal i tres van ser condemnats després del judici.
En la sentència, el Suprem diu que l'interrogatori del jutge instructor al subinspector un cop arrestat, que es va fer més enllà de les 72 hores preceptives, no pot ser anul·lat com a prova inculpatòria, ja que després es va produir amb totes les garanties. En aquell interrogatori, el policia va admetre haver facilitat a altres acusats informació i una fotografia d'un altre investigat extreta de la base de dades policial. Això contradiria, almenys parcialment, el que va declarar durant el judici anys després.
La fiscalia va recórrer contra totes les absolucions, però el Suprem només estima un dels punts del recurs, el que fa referència al mosso. L'anul·lació d'intervencions telefòniques, escorcolls domiciliaris, investigacions patrimonials i altres proves com els interrogatoris als detinguts, no ha estat revertida. El Suprem vol que l'Audiència reescrigui la sentència només pel que fa al delicte de revelació de secrets per part de funcionari públic. El pot tornar a absoldre o condemnar a una pena de multa de 12 a 18 mesos inhabilitació per a càrrec públic fins a 3 anys.
Llarga i polèmica instrucció
L'anomenat 'cas Macedònia' va ser iniciat el 2009 per l'aleshores magistrat del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquin Aguirre, ara jubilat, conegut també per altres causes polèmiques com la de 'Volhov'. La investigació va causar tensions amb els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Finalment, el 2022 el subinspector dels Mossos i 16 acusats més s'enfrontaven a penes de fins a 11 anys de presó per organització criminal, tràfic de drogues, suborn, omissió del deure de perseguir delictes, revelació de secrets i tinença il·lícita d'armes, amb l'atenuant de dilacions indegudes. La fiscalia demanava fins a onze anys de presó per un dels caps de la banda, un antic confident policial, i deu i mig pel subinspector dels Mossos. Cinc dels 17 acusats van acceptar la pena pactada amb la fiscal.
El tribunal va condemnar vuit dels 17 acusats a penes d'entre un any i mig i dos anys i mig de presó per tràfic de drogues, amb multes de 2.600 a 35.000 euros. A tres acusats els va condemnar a mig any de presó per tinença il·lícita d'armes. A tots se'ls va reconèixer l'atenuant de dilacions indegudes. En canvi, el tribunal va absoldre tots els 17 acusats del delicte d'organització criminal i suborn. A un dels principals acusats, el confident policial Manuel Gutiérrez Carbajo, el van absoldre de tots els delictes.
Segons la fiscalia i els investigadors de la Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos que van investigar el cas, bona part dels acusats es dedicaven al tràfic de drogues, sobretot cocaïna, marihuana i haixix, i obtenien informació policial privilegiada d'algun agent a canvi de suborns. La investigació, iniciada el 2009 va créixer i va arribar a diversos jutjats. Algunes peces, que també van afectar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, van acabar arxivades o amb absolucions.
Els dos màxims responsables de la DAI encarregats del cas van explicar que mentre investigaven un grup de traficants, que legalment es dedicaven a la compra i venda de vehicles, van descobrir que tenien contactes amb el subinspector i un caporal. Aquest últim va explicar que tenia alguns contactes amb ells com a confidents, però el que els va semblar estrany és que el policia donava més informació als confidents que a la inversa. A més, els traficants li demanaven favors com treure multes, informació sobre vehicles o sobre detencions. Fins i tot un dels sospitosos va demanar al subinspector que l'ajudés a entrar al cos dels Mossos d'Esquadra, cosa que no va aconseguir.
Durant el macrojudici, que va durar diverses setmanes, policies nacionals, guàrdies civils i mossos de la DAI van refermar les acusacions, mentre que l'aleshores major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i un exresponsable anticorrupció de la policia catalana van defensar el subinspector de Vilanova i van criticar la investigació judicial.
El tribunal va excloure diverses proves per vulneració de drets fonamentals, com diverses trucades telefòniques intervingudes i escorcolls domiciliaris. També es van anul·lar les declaracions que van fer diversos detinguts a comissaria, perquè les detencions van durar més de les 72 hores legals, se'ls va mantenir incomunicats i van declarar sense conèixer cap acusació concreta. Per últim, els magistrats van anul·lar la declaració que un testimoni protegit va fer durant la instrucció de la causa. L'home va caure en contradiccions i durant la vista oral del judici no va voler tornar a declarar.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT