PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
08-03-2026 18:54
Sabem, i fins i tot compartim, que moltes persones pateixen algun tipus de fòbia, és a dir, hi ha quelcom, un objecte, una situació o un animal que els pot produir una por prou forta per intentar evitar-la.
Avui us vull parlar de les fòbies a alguns animals, en diem zoofòbia.
Dins de la fòbia als animals trobem per exemple, la cinofòbia, la por extrema als gossos. Hom creu que pot haver estat causada per una experiència aversiva que s’ha patit amb aquests animals.
Els educadors i educadores socials sabem que hi ha persones amb cinofòbia que arriben a travessar un carrer o evitar parcs per no trobar-se amb gossos.
L'ofidiofòbia és la por de les serps, aquesta por pot ser tan intensa que fins i tot, la visió d’imatges seves o sentir-ne parlar pot provocar un profund malestar.
D’altres fòbies les de les aranyes aracnofòbia, dels cavalls, hipofòbia o dels gats, ailurofòbia,
Dels cucs, helmintofòbia; dels insectes, insectofòbia; dels ocells, ornitofòbia; dels peixos, ictiofòbia; dels polls, pidiculofòbia; dels pollastres, alectrofòbia.
Dels ratolins, musofòbia; als rèptils, batraciofòbia; dels rosegadors, rodentofòbia; dels taurons, galeofòbia; dels toros o bous, taurofòbia.
També podem afirmar que hi ha fòbies específiques que esdevenen un tipus de trastorn d'ansietat en el que la persona pateix una por irracional i molt forta a objectes, animals o situacions molt concretes que ofereixen poc o gens de perill real.
Les persones que pateixen una fòbia específica mostren un temor molt intens davant la presència, l'anticipació de l’objecte o de la situació fòbica. Fins i tot podem arribar a reconèixer que la por que senten és molt greu, malgrat que aquesta no respongui a una amenaça real. Inevitablement no ho poden controlar.
I és que la persona que pateix una fòbia té la necessitat d'evitar o escapar d’aquestes situacions i, de retruc, aquestes reaccions són l'element que manté la por i, a voltes, inclús, l’arriba a fer créixer.
També observem que aquesta exposició a l'estímul temut, provoca immediatament una resposta d'ansietat significativa.
Hi ha els que intenten evitar l'estímul temut i en cas d’haver d’enfrontar-s’hi els pot arribar a provocar un autèntic malestar.
Les persones que la pateixen reconeixen que aquesta por, la seva experiència, és irracional i excessiva.
En molts casos, existeix una important ansietat anticipatòria quan aquella persona sap que haurà d’enfrontar-se a la situació determinada.
Tot i que les fòbies específiques són principalment psicològiques, existeixen certs factors ambientals que poden contribuir al seu desenvolupament.
Per exemple, una experiència traumàtica, com haver estat mossegat per un gos, pot ajudar a desencadenar una fòbia. A banda, trobem que l'exposició a situacions estressants en el període de la infantesa, una sobreprotecció parental o, fins i tot un reforç negatiu, pot agreujar la vulnerabilitat i afavorir el desenvolupament de certes fòbies.
Alguns investigadors suggereixen l’existència d’un component genètic que juga un paper en el desenvolupament de les fòbies específiques.
Hi ha subjectes amb antecedents familiars de trastorns d'ansietat que tindran més probabilitats de desenvolupar-ne. Per tant, una predisposició genètica, combinada amb alguns desencadenants ambientals, provoquen més sensibilitat als estímuls que indueixen la por.
Podem dir que existeix una simptomatologia comuna que relacionem amb les fòbies específiques.
Les persones amb fòbies específiques poden arribar a experimentar un seguit de símptomes quan s'enfronten a la seva por, com per exemple una ansietat intensa, són atacs sobtats de por o pànic davant d’un estímul fòbic.
Hi ha també una simptomatologia física com ara sudoració, tremolors, taquicàrdia, dificultat per respirar, marejos o nàusees, entre altres coses.
Existeix un marcat comportament evitatiu que provoca l’evitació activa davant de situacions, substàncies i objectes que provoquen por, la qual cosa limita d’una manera exagerada el dia a dia.
Hi ha un malestar emocional que provoca indefugiblement uns sentiments d'impotència o de vergonya pel patiment d’aquesta determinada fòbia.
Cal també saber diferenciar entre les pors i les fòbies. La por és una emoció inherent als éssers vius, tant humans com animals, formant part d’un sentit arrelat de supervivència.
Aquesta por és normal, però al mateix temps és necessària per poder detectar algun perill i el que pot suposar una amenaça real, com a conseqüència ens ajudarà a reaccionar-hi.
Per contra, les fòbies es relacionen amb una por desproporcionada davant de situacions que són inofensives i en massa casos inexistents.
En conclusió, podem afirmar que hi ha tres grups de fòbies: una situacional com per exemple la por de volar, dels espais tancats, etc.
Una segona d’animal com el cas de la por a les aranyes, als gossos, etc. I una darrera de patir dolor, de la sang o de les injeccions, sobretot davant d’un tractament mèdic, etc
Finalment, els educadors i educadores socials sabem que és molt important aprendre aquesta diferència per poder reconèixer si el que ens passa és una por particular o aïllada, o si veritablement el que estem experimentant és una fòbia.
Sònia Farelo, psicòloga sanitària escriu, ...”hi ha diversos tipus de pors, aquelles que sabem per què existeixen i aquelles que ni tan sols imaginem d’on procedeixen. A vegades la por és tan terrible que algunes persones simplement es paralitzen com si perdessin les forces per enfrontar-s’hi. La congelació és herència genètica, una sortida primitiva i instintiva emprada per alguns animals que quan estan en perill es fingeixen morts per escapar a l’amenaça.
Altres reaccionen davant l’impuls buscant una forma ràpida d’escapament i fugida. Les reaccions de l’organisme responen a ordres cerebrals i depenen d’un conjunt de característiques personals entre les quals s’inclouen la forma particular d’entendre el món i les seves característiques de personalitat influenciades per la salut emocional de cadascú.
És freqüent sentir frases com ara: racionalment jo sé que l’escarabat res em pot fer, però és una mica més fort que la meva raó, la por s’apodera de mi de tal manera que perdo el control, corro, crido i si no tinc com escapar, arribo fins i tot a desmaiar-me…”
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT