PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
08-03-2026 19:29
Molt grossa l’has d’haver fet per haver d’anar pels carres amunt i avall, com una ànima en pena, buscant alguna part de paret que et permeti embrutar-la amb els teus precs de perdó, que tinguin pietat de tu i que passin full de la teva punible acció (no sabem quina) i tot segueixi com fins ara.
Perdó que pot ser no et mereixes.
Molt grossa l’hauràs fet que hagis de passar-te, tardes, vespres o nits pintant parets amb l‘esperança que la Carmen vegi la pintada, s’identifiqui amb la Carmen, se senti interpel·lada i valori si oblida o no la ofensa i t’atorga el perdó.
Suggerim al pintaire que si cal tornar a fer la sol·licitud humil del perdó ho faci portant alguns poemes o fragments dels mateixos a les parets ja que, a més de demanar la clemència de la Carmen, ajudaria a donar un toc poètic a les llenques de parets del poble que encara permeten pintar-hi o enganxar-hi alguna cosa.
N’hi ha centenars, milers de poemes que d’alguna manera o un altre fan al·lusions al perdó.
Li deixem un exemple per si li val, un fragment del poema de Gabriel Ferrater Perdó del llibre Teoria dels cossos
Amor, t'he demanat perdó
massa vegades, fins que has vist
l'argúcia del cor trampós:
del teu perdó se'n fa permís.
Però perquè no ens titllin de massa elitistes o només de cercar gran poetes com Ferrater també hi podem afegir la nota popular i una mica “vintage”, un del hits que van commoure les masses del a l’any 1970 de manera general cantada per l’incombustible Duo Dinàmico i que va fer furor i s’escoltava a la “aradio” gairebé en bucle. El tema del perdó era en l’epicentre de la cançó.
Perdóname
He sido ingrato
Perdóname
Te quiero tanto
Que yo sin ti
No sé vivir, mi amor
Que yo sin ti
Voy a morir de dolor
Perdóname
Te necesito
Perdóname
Te lo suplico
Si es poden fer poemes si es poden fer cançons es poden fer naturalment pintades a la paret implorant el perdó.
Però alerta! Que demanar perdó no és fàcil, eh, a vegades és fins i tot molt difícil i sovint ens costa i molt.
Orgull.
Convenciment de que no ens hem equivocat.
Consciència de ser millor.
Autosuficiència i autoestima elevada... Tot això ens fa creure que no hem ofès a ningú ni per activa ni per passiva.
I per altra banda perdonar tampoc és fàcil. L’exercici del perdó és un acte humà reflexionat, no hi ha predisposició o natural o instintiva a perdonar sinó que requereix un esforç, superar contradiccions una voluntat forta i decidida i fins i tot pot considerar-se un acte assumit en plena llibertat i carregat d’empatia i generositat.
I tot això no és fàcil, costa i molt i encara més segons el grau del greuge que pot arribar als límits del tolerable en els nivells ascendents del greuge i perdó.
I per tant, nano, ben segur que hauràs de seguir pintant, hauràs de gruar el perdó sol·licitat. I noi preparat perquè sí la Carmen en qüestió és d’aquelles “del ni oblit, ni perdó” ho tens cru t’espera un llarga temporada en que hauràs de picar molta pedra, potser tota l’eternitat.
Però no defalleixis la perseverança a vegades estova als cors més durs i segueix demanat perdó si així et sents millor.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT