PUBLICITAT
23F
09-03-2026 11:20
Era un tema esperat però que no se’n parlava gaire i vet aquí que el mateix 23-F el president Sánchez es treu del barret la notícia que es desclassificaran els documents relatius a l’intent de cop d’estat del 23 F. Per donar-hi més solemnitat el mateix dia que comencen a publicar-se els papers el màxim protagonista de l’atzagaiada, el sr. Antonio Tejero va i es mor.
La desclassificació ha merescut comentaris per donar i per vendre. Logic. Tothom hi ha buscat l’argument per ficar-hi cullerada o que reafirmés la seva posició. Uns diuen que arriba tard i que vet saber si s’ha desclassificat tot. Potser s’ha fet amb un cert biaix que afavoreix la tesi oficial del cop sustentada des de fa anys. Altres, els més saberuts, consideren que tot plegat és una operació d’estat encapçalada per Sánchez per rehabilitar la figura del rei i blanquejar l’emèrit. Hem rehabilitat aquí a Pujol, ara toca allà, el rei. I encara en vindran uns quants.
Però el cert és que cadascú valorarà i analitzarà els que s’ha desclassificat. Però res que no es sabés, ni res que varií substancialment la versió dels fets que ja ha estat objecte de nombrosa i interessant literatura. Res interessant perquè un dels fets que van condicionar la tornada de la democràcia ara es pugui analitzar amb tota la documentació coneguda. I potser n’hi ha una de desconeguda que potser mai coneixerem.
L’interès general sembla que és el paper del Rei en tota l’astracanada. De la documentació que ha sortit sembla que certament va tenir un paper d’intentar avortar el cop. Aquest fet que per altra banda hauria de ser normal en un rei que ha jurat la constitució i la seva defensa, per tant, suposadament, va fer el que havia de fer, res d’anormal ni d’heroic.
Aquesta no implicació aparent del rei en el cop ha servit a Feijóo a posar la pota altra vegada, ja que aprofitant el tema ha reivindicat la tornada del rei a territori espanyol. Ha sorprès el seu canvi de posició, des de carregar contra el fet de desclassificar els papers a fer servir aquest fet per demanar que el Rei torni. Però si el rei és fora d’Espanya no és pèl 23 F sinó per la seva poca claredat i transparència en els temes fiscals. Fins hi tot aquest cop la Zarzulea li ha clavat una plantofada a Feijóo. Que torni sí, i que tributi a Espanya cosa que havia oblidat el cap del PP.
I a partir polèmica servida.
Parlem del retorn del rei com si fos una necessitat quan, creiem, la majoria de la ciutadania li és completament indiferent el que faci o deixi de fer, això sí que pagui com tot quisqui.
Sigui com sigui ja hi ha un sector que vol reivindicar la figura del rei intentant netejar la seva imatges embrutada pels seus fers econòmics. Fer el que toca fer no deu ser cap mèrit, oi?.
Però també més enllà dels historiadors que confirmaran o variaran algunes, poques, coses del esdeveniments d‘aquell 23 de febrer no hi ha cap documentació significativa que aporti noves dades. Amb quaranta cinc anys es poden perdre molt papers, a cada bugada es perd algun llençol... o molts...
Ara bé la desclassificació si que ens aporta material per alguna tragicomèdia. Seguir les transcripcions de les converses de la esposa del Tinent Coronal Tejero genera una certa perplexitat.
La dona, la Sra. Carmen Diaz s’’ha convertit en una de les protagonistes segurament involuntària per la quantitat de trucades desesperades i irades en algun moment que va fer aquella nit.
No va deixar el seu marit massa bé, des de tonto o desgraciao; (des) qualificatius que denoten que la Sra. Carmen ja veia que el seu marit estava fent el pallús, essent el cap de turc de tot plegat. Ja es temia la senyora Carmen que era el maldestre executor real d’un cop que altres a l’ombra havien preparat i encoratjat, potser era el més esbojarrat i en aquest casos sempre cal el tonto útil que faci la feina bruta.
La Sra. Carmen n’era conscient: “¿Has visto qué asco? Me lo han dejao tirao como una colilla. Me lo han dejao solo, me lo han engañao”. O quan li diu a una amiga “Aquí estoy hija de mi alma, han engañao a mi marido como un desgraciao. I viu com una traïció clara dels que el van empènyer a pujar a l’autobús i anar al Congrés. “Qué desgraciao, tanto amor a la Patria, tanto darlo todo, mira cómo le han engañao. Estaría el Ejército detrás... en la cabeza, y ahora nadie ha hecho nada”.
Sortosament llegit el que hem llegit qui va estar al capdavant de l’operatiu va ser el Tejero, si ho hagués fet la seva dona, la Sra. Carmen, segurament el cop hagués triomfat veient amb l’autoritat i amb la claredat amb que parla. El “desgraciao” va pringar sí, però també ho va fer tot el país amb la regressió política que hi va haver després del cop.
Però ara cal desclassificar-ho tot, tot, i tot. Demandes de fer-ho per l’Operació Catalunya, Pegasus, el Procés, els Gal, l’Eta... i cal esperar que d’una vegada per totes tiri endavant la llei de Secrets Oficials que retalli el temps d’espera per conèixer a fons el que ha passat, i clar conèixer-ho tot.
I encara hi ha hagut lloc per la imbecil·litat en el sentit estricte del terme. La diputada Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, XIII marquesa de Casa Fuerte que en sessió parlamentària i davant la perplexitat i estupor general va demanar "desclasificar el historial médico" de Sánchez. Home, no se si cal però podria haver desclassificat el seu per donar exemple.
En fi de tot hi ha a la vinya del senyor...
Si desclassificant documents s’anima el cotarro, doncs endavant les atxes!.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT