PUBLICITAT
PIRELLI
19-03-2026 9:04
Quan alguna vegada m’ha tocat fer de guia en una visita a l’edifici de Cal Pahissa, a més d’explicar les qualitats artístiques dels seus interiors i l’originalitat de les seves façanes i jardins, aprofitava per estendre’m breument sobre els diversos estils arquitectònics que es van desenvolupar en el període de final del segle XIX i començament del XX. Atès que ens trobàvem molt a prop del xalet de Cal Terzi —el traçat de la via del ferrocarril separa els dos edificis—, exposava la paradoxa que, sent el xalet de Can Pahissa un edifici plenament modernista, s’havia projectat en època tardana, entre els anys 1921 i 1923; mentre que Cal Terzi, plenament noucentista, s’havia projectat tres anys abans.
Però la paradoxa no acabava aquí: l’arquitecte Josep Font i Gumà (1859-1922), autor de Cal Terzi, va obtenir el títol l’any 1885, mentre que Josep Mª Miró i Guibernau (1889-1966), autor de Can Pahissa, obtenia el títol el 1913; una diferència de 28 anys. Els dos arquitectes varen començar projectant sota el gust modernista, però Font i Gumà, malgrat la diferència d’edat, es va introduir molt abans en l’estil noucentista que Miró i Guibernau.
L’edifici conegut com Cal Terzi va ser construït per la multinacional Pirelli per ser la residència dels directius de l’empresa italiana. Carlos Terzi Fugazza va ser l’executiu que primer va ocupar el xalet. La façana principal, on té l’accés, i la façana orientada a nord de l’edifici s’alineen a la Rambla de la Pau i al carreró paral·lel a la via respectivament —malgrat es tracti d’una edificació aïllada.
Més avall, seguint la mateixa alineació que la façana principal, fent de tanca, hi ha la porta d’accés al jardí i una obertura més àmplia per tal de facilitar l’entrada dels vehicles de manteniment. Aquest accés al jardí està cobert a dues aigües amb teules de ceràmica vidriada de color blau intens i cavallets de fusta. L’esmentada tanca, així com la porta del jardí, s’hauran d’enderrocar per permetre la construcció del nou edifici projectat per la nova Modificació Puntual del Pla General, mentre que la façana sud queda absolutament condemnada per la presència no volguda del bloc de 9 plantes. Un error tècnic-administratiu que portarà la ciutat a perdre un patrimoni heretat de la manera més especulativa possible.
El projecte titulat Casa–Residència de Productes Pirelli SA, redactat per l’arquitecte Josep Font i Gumà, va ser presentat a l’Ajuntament per tal d’obtenir el permís d’obra el 14 de març de 1919, sent informat positivament per l’arquitecte municipal Josep Miró i Guibernau l’endemà de la seva presentació. El xalet es situava dins d’un jardí que s’estenia fins al carrer de l’Àncora.
L’edifici de Cal Terzi va ser un dels primers elements arquitectònics que es va incloure en el Pla Especial i Catàleg, perquè introduïa un nou llenguatge arquitectònic a la ciutat amb la seva simplicitat volumètrica i la utilització dels materials d’inspiració mediterrània que caracteritzen el moviment noucentista. En el moment de la catalogació, Cal Terzi ja s’utilitzava com a edifici escolar, s’havia construït l’edifici destinat a aulari i el jardí ja no arribava fins al carrer de l’Àncora, sinó que bona part de la seva superfície havia estat venuda com a solar edificable.
La presència de l’Escola Cooperativa La Pau data de l’any 1981, mentre que l’edifici destinat a aulari es va construir tres anys més tard. L’escola va tancar el 2019, renunciant tots els pares i mares cooperativistes a obtenir cap benefici particular i posant-se d’acord en cedir els seus drets cooperatius a l’administració municipal.
Entre la considerable producció de projectes realitzats per l’arquitecte Font i Gumà destacaria personalment, a més de la Font de la plaça dels Carros, l’icònic xalet del Nin, la casa Ricard al carrer de Sant Joan núm. 37, la reforma i ampliació de mas Roquer situat ara dins el recinte del càmping Vilanova Parc i l’esplèndida intervenció a l’edifici de la Casa d’Empara. Fora de Vilanova, és destacable el projecte de l’Hospital de Sant Joan Baptista a Sitges i l’església de Cervelló.
Per aprofundir en la biografia de Josep Font i Gumà i els projectes més representatius cal llegir el Retrat núm. 42, col·lecció de llibres que publica l’Ajuntament de Vilanova i de la qual Àngels Parés n’és l’autora, així com la nota biogràfica redactada per Francesc Xavier Puig Rovira en el Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú.
Unes anècdotes relacionades amb la vida de Font i Gumà il·lustren a la perfecció la bonhomia del seu caràcter:
L’any 1884, quan tenia 25 anys, va donar a la Casa d’Empara els primers honoraris cobrats com a arquitecte amb l’objecte de contribuir al pagament dels costos de les obres d’ampliació de la Casa. Aquest fet va quedar registrat en les actes de la Junta de Patrons.
A la restauració del Castell de la Geltrú, Font hi va tenir un paper essencial perquè el castell no fos enderrocat, evitant així la pèrdua d’un patrimoni medieval poc corrent en una vila nova. La venda de l’extraordinària col·lecció de ceràmica catalana que Font acumulava al llarg dels anys li va servir per fer front a les despeses de restauració i rehabilitació del conjunt fortificat. Sense la seva intervenció, el castell ben segur s’hauria acabat enrunant.
A la nota necrològica publicada el 1922 en el butlletí de l’Associació d’Arquitectes, en motiu de la mort de Josep Font i Gumà, el seu amic i company arquitecte Lluís Domènech i Montaner fa un repàs extens de la seva obra i del seu bon caràcter en cinc extraordinàries pàgines, extensió insòlita per a un associat en aquella època. En l’obituari, el celebrat Domènech i Montaner destaca de quina manera extraordinària la població de Vilanova va acomiadar Font i Gumà el dia del seu funeral, degut a la corrua de gent que acompanyava el fèretre i pels crespons negres a finestres i balcons, seguint el camí del cementiri. Es feia evident que tot el poble s’acomiadava d’una persona estimada.
Poc després de la seva mort es va celebrar una subscripció popular per erigir-li un bust i anomenar al seu nom la plaça propera al Castell de la Geltrú.
Pere Marsé Ferrer, arquitecte, coautor del Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic de Vilanova i la Geltrú.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT