DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

LITERATURA

La guardiana


Frederic Llopart Vilanova i la Geltrú

26-03-2026 16:16

L’autora explora les conseqüències que va portar la guerra, la segona guerra mundial, sobretot entre les persones que van haver de fugir o van ser deportades i en tornar es troben que la majoria dels seus bens han passat a altres persones

Coberta de 'La guardiana' de Yael Van der Wou. Eix

Novel·la molt interessant i colpidora. L’autora explora les conseqüències que va portar la guerra, la segona guerra mundial, sobretot entre les persones que van haver de fugir o van ser deportades i en tornar es troben que la majoria dels seus bens han passat a altres persones i han de lluitar de manera legal per poder recuperar-los, el que és part de la seva història. La recuperació de la identitat d’algunes persones es combinen amb la sensació de culpabilitat d’altres que potser de manera involuntària van ajudar a aquesta pèrdua d’entorns que significaven molt pels seus veïns que en algun moment van patir circumstàncies adverses en períodes de convulsió social, repressió i persecució.

L’autora combina la història de les circumstàncies derivades de la guerra però també explora els sentiments, el desig, la repressió dels sentiments que viuen algunes de les protagonistes.

Aquesta doble combinació resulta molt efectista a l’hora de  desenvolupar la història.

La Isabel i l’Eva que temptegen el seu lesbianisme sense que tinguin certeses en la història d’amor que sembla començar. Un moment difícil per començar una història d’amor en moments en que la societat encara està molt convulsa pel final de la guerra mundial i les conseqüències que va portar al país, Holanda. País de forte conviccions calvinistes on una història d’amor homosexual és complicada i mal vista. 

Yael van der Wouden (Tel Aviv, 1987) és escriptora i professora d'Escriptura Creativa i Literatura Comparada als Països Baixos. La guardiana, la seva primera novel·la, els drets de traducció de la qual s'han venut a vint-i-un idiomes, ha estat guardonada amb el Women's Prize de 2025 en la categoria de ficció, va ser finalista del Premi Booker de 2024 i seleccionada per als premis Wingate, Dylan Thomas, Aspen Words i Walter Scott. És autora també d'On (Not) Reading Anne Frank, un assaig sobre la identitat holandesa i el judaisme que va rebre una menció destacada a The Best American Essays 2018. No va ser fins que la família es va traslladar als Països Baixos, quan ella tenia 10 anys, que Van der Wouden va descobrir els llibres, i El jardí secret de Frances Hodgson Burnett va ser un dels seus llibres preferits. Però també va descobrir l'antisemitisme mentre vivia amb els seus avis en una casa al bosc. Tot i que aquella casa continua sent el seu "lloc feliç", passar de la cosmopolita Tel Aviv a "ser l'única jueva del poble" no va ser fàcil. Per als seus nous companys de classe holandesos, s'assemblava a l'Anna Frank.

I en una entrevista parla dels seus orígens de mare jueva d'ascendència romanesa i búlgara i pare neerlandès, Van der Wouden, que es descriu a si mateixa com una "nena de la diàspora mixta neerlandesa-israeliana", va passar els seus primers 10 anys a Ramat Gan, una ciutat just a l'est de Tel Aviv. Té cura de no parlar de la seva infància a través del que anomena "un núvol rosa" de nostàlgia a causa de la seva vehement oposició a la guerra entre Israel i Gaza; li agradaria veure "un alto el foc amb ajuda immediata".

La història comença a l’any 1961. Han passat ja més de quinze anys del final de la Segona Guerra Mundial. Ens trobem amb tres germans, el Hendrik, el Louis i la Isabel els dos nois ja viuen fora de la casa en la que vivien des de que van fugir dels bombardeigs que queien sobre la capital, Amsterdam. Un oncle seu els va acollir i  proporcionar aquella casa on van viure durant la guerra. Ara ja només hi viu la Isabel. El seu germà Hendrik viu amb parella amb el Sebastian. El Louis acostuma anar a sopar a la casa amb una noia diferent. A totes les presenta com si fos la darrera amb la que acabarà vivint. La Isabel doncs és la que viu sola a la casa, és única dels germans que viu a la casa familiar encara que no té cap dret sobre aquesta propietat, sinó el seu germà major, però veurem l'obsessió que té per posseir de manera pertinaç aquest lloc, i tot i que té un veí que li va al darrera ella no mostra cap mena d’interès.

La Isabel viu una vida ordenada, rutinària cuidant de la casa, anant de tant en tant a la capital i dinant o anant amb el seus germans. En una d’aquestes trobades familiars a casa seva en Louis arriba amb una noia, l’Eva. En Louis demana a la Isabel que aculli a l’Eva durant unes setmanes ja que ell ha de viatjar fora del país per negocis. A la Isabel l’Eva li ha semblat frívola, amb un vestuari ordinari i amb poca empatia. En el fons una jove lliure i audaç, que res té a veure amb ella. Amb una vida molt més activa, amb treballs ocasionals ha de defensar-se de les adversitats que va trobant. No obstant les reticències de la Isabel la noia es queda a casa amb ella i a partir d’aquí sembla que només hi ha una convivència complicada i desconcertant carregada de suspicàcies i enfrontaments. Sembla que es converteix en una mena de batalla psicològica però que desemboca en una potent i prohibida història d’amor. Isabel descobreix la història de l’Eva i això canvia radicalment el fil de la narració.

Història de descobriment, de pulsions, de transgressió però també una història que a mida que anem coneixent ens porta a preguntar-nos què fer si la reconstrucció de la memòria porta a veure que hi ha situacions que no encaixen que hi ha relats que no acaben de lligar amb la realitat i sobretot amb la memòria.

Reconstruir-la a vegades és dolorós, saber de la normalitat de la despossessió a moltes famílies víctimes de l’holocaust no és precisament una història agradable. Hi ha hagut complicitat? I fa també preguntar-se sobre la legitimitat d’algunes accions que semblen en més d’una ocasió oportunistes.

Novel·la que ens narra una història amb una atmosfera que va esdevenint inquietant a mesura que va avançant el relat, amb descobriments claus per entendre la història. Fet que encara t’origina moltes reflexions després d'acabar-la. L'autora té una manera d'escriure molt profunda capaç de transmetre emocions i tensió a través dels silencis, les pauses, els canvis de relat, el comportament dels personatges, els interrogants que es generen i els petits detalls.

Certament impactant.

Lectura més que recomanable.

La guardiana
Yael Van der Wou
Traducció Victoria Alonso
Col. Narrativa
Editorial Salamandra, (en català Amsterdam)
Barcelona, setembre 2025

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.