PUBLICITAT
CONFLICTE BÈLIC
06-04-2026 20:11
Segur que el rescat del tercer pilot dels dos avions que els iranians varen abatre durant aquesta Setmana Santa, mentre l’aviació estatunidenca atacava instal·lacions militars vinculades amb l’arsenal nuclear del país asiàtic, ens ha despertat a molts el record de la pel·lícula bèl·lica “Salvem al soldat Ryan”, dirigida per Steven Spielberg, protagonitzada per Tom Hanks, estrenada el 24 de juliol de 1998 i amb onze nominacions a l’Oscar de les que cinc foren, finalment, estatuetes.
La raó és evident. L’acció bèl·lica de les tropes nord-americanes a Iran té força similitud amb l’argument de la pel·lícula, basat per la seva part en la història de 4 germans estatunidencs, els germans Niland, tres sergents i un sotstinent, que combateren en la II Guerra Mundial, en concret en el desembarcament de Normandia on dos d’ells moririen mentre un dels dos restants, de nom Edward, pilot de bombarder i destinat al sud-est asiàtic, era abatut a la jungla de Birmània, saltava amb paracaigudes i vagava uns dies per la jungla fins ser capturat pels japonesos el 16 de maig del 1944. Mantingut presoner durant quasi un any, l’exèrcit nord-americà el donaria per mort fins la data del seu alliberament, el 4 de maig de 1945, moment en que el seu quart germà, Frederick, rebé la notificació que reduïa a dos el nombre de germans Niland morts en combat.
Naturalment, encara que aquella història fos interessant i humana, el Hollywood de finals del segle XX va decidir transformar-la en un homenatge a l’armada dels EEUU on un grup de soldats nord-americans comandats pel capità John H. Miller, rep l’encàrrec de localitzar i tornar a casa al soldat James Ryan, llençat en paracaigudes darrera de les línies alemanyes i durant el desembarcament de Normandia.
L’ordre, curiosament, surt d’un Departament de Guerra dels EEUU on el general Marshall s’assabenta que els altres tres germans de Ryan han mort en el desembarcament. Trasbalsat i recordant la carta d’Abraham Lincoln a una tal senyora Bixby que acabava de perdre els 5 fills a la guerra de successió, posa en marxa el procés que culminarà amb el rescat de Ryan a canvi de la mort de Miller i quatre dels sis membres de l’equip de rescat.
Segurament, més d’un lector considerarà la meva reflexió una mica fora de lloc i poc respectuosa amb la gent que està vivint en la seva pell aquesta mena de Tercera Guerra Mundial en què, entre Estats Units i Israel per un costat, i els islamistes i alguns països àrabs més per l’altra, ens han ficat. Amb totes les implicacions econòmiques, socials, polítiques i ecològiques que vulgueu. Un escenari que, com es pot apreciar llegint o escoltant els noticiaris, ni accepta la neutralitat, ni respecta que, fins fa quatre dies, definíem com accions en favor de la pau. I que, curiosament, es resisteix a globalitzar els processos bèl·lics del nostre entorn. Com si la guerra d’Ucraïna i la d’Orient Mitjà no tinguessin el mateix fonament i, si m’apureu, el mateix desenvolupament. O potser la mare Rússia no té res a dir o fer en el conflicte entre Israel i els seus veïns? O potser l’entrada de les tropes dels EEUU en territori iranià, encara que hagi estat un “entra i surt” no és una violació del territori sobirà del país dels aiatol·làs?. O algú creu que les amenaces del president Trump en tots els possibles escenaris bèl·lics i en tots els graus de virulència imaginables, son fruit del raonament i no de l’odi i la prepotència?
I tot, com ja apuntava la setmana passada i la realitat va corroborant, perquè hi ha un personatge que no suporta no tenir raó i que algun igual li porti la contrària.
Perquè les darreres destitucions i substitucions que el govern dels EEUU està patint, no semblen obeir a cap motiu raonat i raonable. Semblen més aviat reaccions virulentes d’un noi malcriat, acostumat a fer diners sense límit, a aconseguir tots els seus capricis i que ha sabut envoltar-se d’amics, emmirallats en ell, als que sembla encoratjar per muntar una urbanització de segones residències fora de la terra, des d’on mirar com la resta d’humans ens barallem per procurar mantenir-la en bones condicions.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT