PUBLICITAT
PATERNITAT
08-04-2026 10:28
Poca gent pot estar alimentant-se a base de menjar basura i no engreixar-se. Això, però, no vol dir que els efectes d’aquest estil de dieta no apareguin d’alguna altra manera. La meva opinió personal és que, tard o d’hora, el cos voldrà passar comptes del viscut. Com quan un dijous et deixes portar i divendres al matí has de treballar.
L’altre dia escoltava el Marc Serrats, que venia a dir que des de l’esquerra també hauríem de passar comptes aviat. La dreta ve a cavall, galopant i destrossant tot el que es troba al seu pas, sense escrúpols, i l’esquerra ens hem passat els últims anys procurant que tothom se senti còmode, que ningú s’ofengui i fent actes d’ajuda relativament discutibles. A tall d’exemple, deia una cosa com: “Si no vaig al Sónar ajudo Palestina? O està malament menjar alvocats?” Jo no vaig al Sónar, però menjo alvocats. Per cap motiu reivindicatiu, però està bé saber que pràcticament qualsevol acte té una conseqüència.
En fi, que tot té conseqüències: menjar malament, votar malament… i arribar tard a l’hora del conte.
Tot això que us he explicat realment m’importa una merda; el que passa és que, si us vull parlar del que realment m’importa —que és el futbol, la Berta i l’Anna—, us haig d’oferir una mica de palla. A vegades és interessant i d’altres… no.
La litúrgia d’anar a dormir amb la Berta és gairebé sempre la mateixa. Sopem aviat els tres, juguem una mica, fem la neteja de dents, juguem una estona i anem al llit a explicar un, dos o tres contes i a dormir. A vegades són 435 contes i mil voltes al llit. Però vindria a ser així.
Darrerament, ja que l’Anna treballa jornada sencera i veu menys la Berta, és ella qui explica el conte i la porta a dormir. Potser no és “darrerament” i és gairebé sempre. Tot i així, quan s’apropa l’hora d’anar a dormir i penso que potser la podria portar jo, ella s’avança i li diu a la Berta que ja és l’hora del conte. Jo me la miro. Em somriu i penso que tinc una sort que no em mereixo. De veritat. No me la mereixo.
Això fa que pugui estar una estona amb mi fins que l’Anna surt o fins que la vaig a despertar per anar a l’habitació.
Tota aquesta rutina que la Berta i l’Anna ja s’han fet seva, amb el meu beneplàcit, també ha portat unes conseqüències que no esperàvem. A mitja nit, quan la Berta es desperta pel motiu que sigui —i es desperta. Sovint—, no vol que hi vagi jo. Quan m’aixeco per consolar-la i que torni a dormir, rebo, com qui no cuida la seva alimentació i l’esquerra perd vots, la meva dosi de rebuig. La Berta s’enfada i demana l’Anna.
Tot i així, en aquest buit de les nits he trobat una manera per poder ser el refugi de la Berta quan es desperta. De tant en tant, o quan ho necessito, si crida demanant l’Anna, m’apropo a l’habitació, li dic si vol venir al llit amb nosaltres, m’abraça i la porto a coll fins al nostre llit. I aquesta és la nit en què més feliç puc dormir.
I, sabent, que això també portarà les seves conseqüències.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT