PUBLICITAT
PACTES ELECTORALS
26-04-2026 19:49
El concepte de prioritat no és nou. Ni tant sols el de prioritat nacional i en l’àmbit polític. Els estudiosos del tema l’atribueixen a Jean Marie Le Pen, pare de l’actual lider de la Agrupació Nacional (Front Nacional fins 2018) Marine Le Pen. Ell seria el primer que, en una França arruïnada i amb un atur galopant, va acusar a la immigració de ser la causa directa de la manca de feina entre els francesos. De que la ciutadania reclamés “preferència” pels nacionals a l’hora d’assignar feines i responsabilitats. Amb el temps, la seva filla va suavitzar i intencionar el seu llenguatge, substituint la “preferència nacional” per la “prioritat nacional” que el partit de Abascal acaba de posar de moda gràcies a les negociacions amb el PP per formar governs a Extremadura, Aragó i Castella-Lleó, ampliant així l’àmbit d’utilització del concepte en el si de la Unió Europea on la demanda de “els nacionals primer” té cada dia més requesta, sobretot entre els països germànics.
Però, com a mi m’agrada fer, anem al diccionari. Allà, un sinònim de prioritat, preeminència, ens ajuda a entendre el primer concepte. Per ell, és el privilegi que es concedeix a algú o quelcom sobre un altre en virtut dels seus mèrits. Uns mèrits que poden ser de molts tipus. Perquè és ben sabut que el més fort de la colla, el més llest de la classe, el més ric de la família, son persones que, en el si del col·lectiu, gaudeixen de certs privilegis i reconeixement. Encara que, el seu manteniment exigeixi sovint l’exercici de certes actituds més o menys autoritàries que ho garanteixen.
Anem al cas que ens ocupa. Unes eleccions on el repartiment de vots i escons no han permès constituir un govern estable en base a un únic partit i, per tant, obliguen a explorar la via de les coalicions. Unes coalicions on els minoritaris s’envalenteixen, coneixedors de la necessitat que té el guanyador del seu recolzament, mentre aquest fa mans i mànegues per no evidenciar la seva relativa debilitat. Intentant arribar a un pacte que qualifica sovint de prioritari.
És el que ha passat en aquestes eleccions autonòmiques que hem tingut fins ara. El PP ha obtingut el més alt nombre de vots i escons i es veu obligat a intentar formar govern si no vol anar a unes noves eleccions que el poden perjudicar. Però VOX, a qui les matemàtiques parlamentàries fan imprescindible, s’atalaia en una colla d’exigències per posar llum verda al possible pacte. El conflicte està servit.
La més controvertida d’aquestes exigències, inspirada per la xenofòbia del partit d’Abascal, és la que, probablement inspirada en el “America first” de Donald Trump, vol imposar a la futura coalició l’obligació de respectar l’esperit d’aquella dita tan catalana de “primer, els de casa”, reclamant una evident dretització dels mecanismes de contractació laboral, relacionant-los amb l’espectacular creixement dels moviments migratoris que pressionen sobre les nostres fronteres i les de tota Europa. En concret, exigint als candidats a la nostra ciutadania, certes condicions prèvies que posen els pèls de punta als que lluiten per la dignificació de la immigració responsable.
El problema, però, té una derivada secundària. L’ús de l’adjectiu “nacional” en la seva denominació. Perquè, agradi o no, l’estat espanyol té en el seu si, diverses comunitats que es defineixen, amb molt orgull, com a nacions. I, per tant, podria donar-se el cas -ja larvat en el cas de Catalunya i Euskadi- de l’aparició d’una rèplica del que passa a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó, per “sort” mancats de partits “nacionalistes” potents i, per tant, sense el perill d’una “VOXació” que els enfronti amb Espanya amb l’argument de “els riojans primer” que en tanqui les fronteres tot parlant d’una immigració interna, rèplica dels moviment migratoris interns del temps de la postguerra civil. I que, al cap i a la fi, canaris, gallecs, murcians o balears podrien invocar. Aturo la meva elucubració. No fos cas que em dugués a proposar els Estats Units d’Espanya.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT