PUBLICITAT
MÚSICA
27-04-2026 12:00
En aquest Vendrell geogràficament enclotat sempre ha estat difícil agafar moltes emissores de ràdio que no siguin les generalistes. Només cal pujar per la carretera fins més amunt del polígon de la Cometa i l’oferta comença a millorar considerablement. Sempre hem tingut les cadenes globals com Catalunya Ràdio, la Ser, la Cope, Rne, Rac 1 entre d’altres, però escoltar altres emissores properes no ha estat mai una tasca fàcil. Des de la meva casa d’Albinyana hi havia més oferta al dial, però al Vendrell la cosa sempre ha estat limitada en el dial radiofònic.
Recordo quan jo anava a l’Institut Baix Penedès a mitjans dels anys 80 molts cops comentàvem amb els companys alguna cosa d’aquest mític programa dels divendres que abans es feia en rigorós directe i s’havia convertit en una cita obligada de molts amants del “heavy” de la comarca i rodalies.
En el panorama musical actual a casa nostra, evidentment això que tots som iguals és una de les grans mentides de la nostra societat. Actualment hi ha un munt d’estrats socials. Amb el temps crec sincerament que es va augmentant els privilegis d’uns envers la resta. En la nostra època no teníem l’Enderroc ni alguns managers culturals que apostessin per aquest tipus de música llavors teníem els nostres pilars de referència. Els divendres a la tarda al 107.1 de la FM era dels més importants. Tot i que el panorama era més optimista que l’actual que estem preparant a la gent per viure musicalment fent versions o et mores de gana. Són pocs els que aposten per un directe de temes propis i la gran majoria són actualitzacions d’altres temes o ja practiquen aquesta música globalitzadora trompetera tan popular que ja no saps ni quina cançó és sinó també desconeixes el grup que tens al davant. Ja no aposten per coses noves sinó que tothom va al camí més fàcil i a ser un més entre la multitud.
Al Vendrell hi ha un petit grup de persones que segueixen la figura de Pau Casals. Aspecte que trobo molt encertat, però s’ha de reconèixer que també hi ha una àmplia minoria que escolten rock d’aquí i d’allà. Evidentment aquests no celebren efemèrides, ni fan grans concerts amb una gran campanya mediàtica, però són fidels als seus principis i a la seva gent. El passat 18 d’abril va quedar ben demostrat a la plaça de la Sardana on durant unes hores vam anar desfilant tots els que hem passat en un moment o altre per aquest mític programa de ràdio. Escriure la història dels Iron Fridays també donaria per un llibre ben gruixut amb molts records dels seus protagonistes. Jo crec que el millor que es pot fer per celebrar-ho és un concert com el de l’altre dia amb la gent que estima el que hi fa, que hi va perquè vol i sempre amb bon humor i sintonia. Aquestes persones anònimes que fan molta feina de formiguetes i que lluiten contra modes i campanyes polítiques per allò que creuen i hi són fidels. Llarga vida als Iron Fridays i que segueixen en peu per molt més. Aquest és un club social que es va trobant de tant en tant en alguns esdeveniments del Vendrell i comarca i que segueixen al peu del canó i que quan toca estan allà com si fos el primer dia. Una generació que va ampliant la seva base i on els líders mai perden els seus principis encara que hagin de vestir laboralment de roba del Corte Inglés.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT