PUBLICITAT
PATRIMONI
06-05-2026 16:34
L’any 1777, el mestre suís Ludwig Scherrer finalitzava la construcció de l’orgue del Vendrell. Un encàrrec que s’havia allargat uns dos anys des del primer contracte signat amb la parròquia, que va voler així compensar impossibilitat de tirar endavant el retaule que tenia projectat l’escultor Lluís Bonifàs. Es tractava, doncs, de la culminació d’un projecte molt ambiciós per a l’època i que, en un primer moment, va generar algunes divisions entre la població, atesa l’envergadura econòmica de la proposta, que superava les 2.600 lliures.
Així es recull al llibre de comptes que aquests dies s’ha pogut veure al Portal del Pardo i que ha permès resseguir els seus orígens, el seu finançament i, fins i tot, el possible lloc de la seva fabricació, que s’apunta a l’entorn de l’actual plaça de les Garrofes. Una iniciativa que, a poc a poc, va anar calant en el conjunt del poble fins a esdevenir una autèntica empresa popular. “Tothom s’hi va abocar. De fet, molta gent va donar les brises, força importants en aquell moment, i, fins i tot, algunes donacions que criden l'atenció, com són dos forcats d'alls xics o quatre quartans de mestall, una barreja que es feia en aquell moment de gra i diferents llegums. I un senyor que dona també aiguardent”, recull Xavier Mercadé, un dels comissaris de l’exposició.
Una aportació col·lectiva que va trigar a retornar-se als mecenes uns 12 anys, sent mossèn Manuel Aumatell l’últim a recuperar la seva bestreta, i que també va incloure l’aportació municipal mitjançant l’impost de les brises, les restes aixafades del raïm que s’empraven per a l’elaboració de l’aiguardent. Tot plegat, un esforç que va acabar desembocant en la construcció d’un orgue únic. “Hi havia una tradició de fer òrgans que no es va moure durant els últims 150 o 200 anys, des del 1500, 1550, i una forma tècnica i estètica de construir-los, sobretot la part sonora, que es va anar mantenint amb el temps, quan a Europa s'estava desenvolupant un altre tipus d'instrument, amb més sonoritat, estèticament diferents, amb els teclats, amb registres... I aquest orguener suís va venir amb tota aquesta forma de fer òrgans i la va instaurar aquí a Catalunya”, hi afegeix l’altre comissari de l’exposició, l’organista Salvador Guasch.
Una nova tècnica constructiva molt influïda pels corrents centreeuropeus i que és l’únic que es conserva sencer al món dels fabricats per Ludwig Scherrer. Una supervivència possiblement afavorida per la recuperació que hi va fer Pau Casals el 1929, amb canvi d’ubicació inclòs, passant del lateral de l’església al cor, i que amara d’emoció qualsevol organista que tingui el privilegi de poder-lo tocar.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT