PUBLICITAT
LITERATURA
11-05-2026 12:54
Marta Giné Janer, doctora en Filologia per la Universitat de Barcelona i catedràtica a la Universitat de Lleida, ha escrit una novel·la valenta: La catedràtica i la petita cort de miracles (Alda Talent).
Valdria la pena que La catedràtica i la petita cort de miracles fos objecte d’un bon fòrum de debat sobre l’estat de les universitats més enllà de constatar com va baixant el nivell de coneixements, tant del professorat com dels alumnes. Amb una versemblança que esgarrifa, tal vegada perquè ho ha pogut observar de molt a prop, a la seva novel·la Marta Giné descriu els tripijocs de la vida universitària en una universitat d’una capital de províncies, però que no es deu diferenciar-se ni poc ni gens de les universitats de la capital: vassallatges, abusos, enveges, gelosies, vetos i travetes de tota mena a fi i efecte d’escalar posicions, d’obtenir doctorats i càtedres sense mèrits i d’exercir el poder des de l’escalafó el més alt possible. I tot això no pas dut a terme per professors i professorets, sinó per professores i professoretes. És a dir: per dones sense escrúpols que per aconseguir el seu propòsit usen d’una artilleria d’arts tradicionalment considerades femenines però exercides en el camp masculí que volen conquerir.
Per obtenir més força en el seu mester sense haver de treballar massa: s’han de fer molts passos fora de l’aula –de fet, l’aula, l’ensenyament, és el que menys importa- les més espavilades d’aquestes professores universitàries s’envolten d’una cort d’altres dones que per un petit o gran privilegi s’hi presten: la petita cort de miracles. Perquè sembla mentida com un bon dinar, o un bon sopar, amanit amb les raspallades necessàries, amb un bon massatge a l’ego d’un catedràtic de la capital amb poder, s’obre el miracle d’obtenir una plaça, una càtedra o un doctorat sense aquells mínims necessaris que ja venien denunciats, i mira que fa anys, per Josep Pla quan escrivia: «A la Universitat, saber compta poc. Així, l’establiment docent dona armes fortes als febles i esguerrats morals, als petits ambiciosos, als nyeu-yneu desenfrenats, als fanàtics, als pedants. S’hi aprenen totes les arts de la simulació i de la traveta, de l’adulació i de l’habilitat».
És clar que hi ha bons professors i bons catedràtics universitaris amb un alt sentit de la responsabilitat del lloc que ocupen a la universitat, i, per tant, també dins la societat que els fa confiança, com la mateixa narradora de La catedràtica i la petita cort de miracles, que hi deixa la pell. I això és literal per com la bona catedràtica viu aquesta situació amb tant de patiment que emmalalteix.
De fet als lectors no ens caldria sinó repassar al seu voltant i comprovar com en tots els gremis, i en els més tancats encara més, es donen situacions semblants. Això és producte de la condició humana? Sí, però cadascú tria on vol estar a cada pas que dona. Així, amb interès creixent, els lectors de La catedràtica i la petita cort de miracles, de Marta Giné Janer, van fent-se càrrec dels passos que per ‘prosperar’ donen les protagonistes d’aquesta novel·la que formalment té la gràcia d’incloure al final de cada capítol una frase o un text que lliga amb el que s’ha exposat. En prenc una a l’atzar i veig com d’alguna manera va al moll de l’os de la qüestió central: «La diferència entre veritat i falsedat pot deixar de ser objectiva i convertir-se en una simple qüestió de poder, habilitat, pressió o infinita repetició».
Sí, ho heu endevinat: la frase és de la filòsofa Hanna Arendt. I és tan actual que posa la pell de gallina, sigui on sigui que ens trobem: a la feina, a la universitat, a la plaça pública o llegint alguns mitjans de comunicació. Deia un amic de casa, també filòsof, que la ‘veritat’ s’imposa a través dels fets. No perquè sigui la veritat, sinó perquè qui té el poder pot convertir-la en un fet que la faci real. Entre altes preguntes existencials, la novel·la de Marta Giné ens convida a pensar en la veritat en el món que vivim.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT