PUBLICITAT
POLÍTICA MUNICIPAL
11-05-2026 23:27
Alguna cosa molt estranya ha passat aquest cap de setmana a El Vendrell. Durant 48 hores consecutives han aparegut activitats, concerts, esport, manga, cultura i gent passejant amb alegria. La població encara intenta recuperar-se del xoc emocional.
A l’Edifici Tabaris, Coma-ruga ha viscut un fet absolutament inesperat: centenars de joves sortint de casa, socialitzant, parlant entre ells i fins i tot consumint cultura… sense que fos necessari inaugurar una rotonda nova.
El Saló 1UP de videojocs, manga, còmics i jocs de taula ha omplert el Tabaris amb parades de figures, cosplay, il·lustracions, consoles retro i jocs de taula, convertint l’espai en un petit univers friki on la creativitat anava molt més ràpid que alguns projectes eternament “en estudi”. Mentrestant, desenes de persones passejant, comprant i fent fotos demostraven que la cultura juvenil no només existeix… sinó que omple sales.
També ha estat emocionant comprovar que els videojocs uneixen generacions: pares dient “jo tenia aquesta consola”, fills descobrint-la i alguns adults fent veure que acompanyaven criatures quan realment anaven directes a mirar figures de Dragon Ball.
El millor de tot és que per unes hores el Tabaris ha semblat una ciutat moderna amb activitats culturals, moviment i vida durant un diumenge a la tarda. Una experiència gairebé revolucionària al Baix Penedès.
Mentrestant, a la Rambla Josep Cañas, la Primavera Vendrellenca intentava oferir aquell aire de municipi modern, europeu i cultural. I sincerament, durant unes hores gairebé colava. El concert de Mafalda Cardenal omplia la rambla de gent amb copa a la mà, movent el cap seguint la música i fent veure que coneixien totes les cançons des del primer disc.
També hi havia aquell grup tan nostre de persones que no sabien qui cantava però es quedaven igualment “perquè hi havia ambient”. El català autèntic no necessita entendre què passa; només necessita veure un grup de gent parat mirant cap a una direcció concreta.
Al Museu Pau Casals, els actes culturals mantenien viu aquell esperit refinat del Baix Penedès que apareix tres cops l’any. Música, gent elegant i silencis tan intensos que fins i tot obrir un caramel podia provocar tensió diplomàtica internacional.
I a les platges de Coma-ruga i Sant Salvador, la zumba i les activitats esportives demostraven que hi ha dues classes de persones: les que fan exercici a la sorra i les que observen l’escena assegudes al passeig menjant una orxata mentre pensen “jo ja començo dilluns”.
Per acabar de completar aquesta fantasia col·lectiva, també hi havia marxa nòrdica pel Pla de Mar i Les Madrigueres. Persones caminant amb bastons tècnics i roba esportiva valorada aproximadament com un lloguer mensual. Tot molt saludable. Molt escandinau. Molt de caminar ràpid perquè es noti que tens objectius a la vida.
I entremig de tot això, el ciutadà vendrellenc vivia completament desorientat. Acostumats a caps de setmana tranquils on el debat més intens sol ser decidir a quin bar fer el vermut o comentar el temps al passeig, aquest allau d’activitats culturals gairebé va provocar vertigen col·lectiu.
Durant unes hores, El Vendrell va semblar una ciutat viva, activa i coordinada. Una experiència preciosa però inquietant. Com veure un funcionari contestant el telèfon al primer to.
Ara falta saber si això serà el començament d’una nova etapa cultural… o simplement algú de l’Ajuntament va tocar tots els botons a la vegada mentre netejava el teclat.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT