PUBLICITAT
ECONOMIA
19-05-2026 11:01
Hi ha informes que passen sense pena ni glòria, plens de gràfics que només llegeixen quatre tècnics i alguns periodistes econòmics. I després hi ha documents que toquen el voraviu. L’Informe Fènix és d’aquests.
No perquè tingui tota la raó -cap informe seriós la té- sinó perquè posa paraules a una sensació que molta gent fa anys que nota però que costa verbalitzar: Catalunya treballa més, es mou més, construeix més, rep més gent, té més activitat… però no sembla viure millor.
I aquesta és la gran pregunta que plana sobre l’informe elaborat per economistes de prestigi: com pot ser que una societat creixi tant i, alhora, tingui cada vegada més dificultats per prosperar?
Durant dècades ens hem acostumat a confondre moviment amb progrés. Si hi ha grues, turistes, restaurants plens i carreteres congestionades, tendim a pensar que l’economia va bé. Però l’Informe Fènix planteja una idea molt més incòmoda: potser hem construït una economia que genera activitat però no prou riquesa real.
És una diferència important. Perquè una economia sana no és només aquella que crea feina. És aquella que permet viure dignament de la feina. Sembla una obvietat antiga, gairebé sentit comú dels avis, però avui convé recordar-la. Catalunya havia estat històricament una terra industrial, exportadora i obsessivament productiva. Però hi havia una cultura molt arrelada: la idea que el país avançava si produïa valor. Valor tangible. Empreses, indústria, enginyeria, ofici, comerç potent, innovació útil.
Ara, en canvi, una part important del creixement econòmic gira al voltant de sectors que depenen de salaris baixos, rotació constant i volum massiu de persones: turisme, logística precària, serveis auxiliars, repartiment, hostaleria o especulació immobiliària.
Això crea ocupació, sí. Però quin tipus d’ocupació?
Aquí és on l’Informe Fènix posa molt èmfasi. El document sosté que una economia basada en mà d’obra barata pot fer créixer el PIB total mentre erosiona el benestar col·lectiu. I honestament, costa mirar el preu dels pisos, els sous dels joves o l’estat dels serveis públics i dir que no hi ha part de veritat en això.
Perquè el problema no és que hi hagi turisme. Catalunya sempre n’ha tingut. De fet, bona part de la modernització de la Costa Brava i de moltes zones del país no s’entén sense aquella primera fascinació europea pel Mediterrani català. Precisament aquests dies estic llegint La bañera de la rusa, de Luis Campo Vidal, on explica el cas d’un matrimoni rus-britànic que va desembarcar a la Costa Brava l’any 1927, molt abans del turisme de masses i dels vols low cost. Aquell turisme tenia una altra dimensió: era més lent, més vinculat al paisatge, a la descoberta i fins i tot a una certa admiració cultural pel territori.
El problema apareix quan el turisme deixa de complementar una economia diversificada i acaba convertint-se en el principal motor psicològic del país. Quan una societat comença a viure més pendent de servir que de crear.
I aquí apareix una altra qüestió delicada: la immigració
L’informe entra en un terreny explosiu perquè relaciona el model econòmic actual amb una necessitat permanent de mà d’obra poc qualificada. I això incomoda molt, perquè avui qualsevol debat sobre immigració tendeix a convertir-se immediatament en una batalla moral.
Però una societat pot ser oberta, integradora i humana -i alhora preguntar-se quin model econòmic està incentivant-. No és el mateix atreure talent, investigadors, emprenedors o professionals qualificats que consolidar sectors sencers que només són viables mantenint salaris baixos de manera estructural.
Això no és una crítica a les persones. És una crítica al model. Cap societat es degrada per la gent que arriba; es degrada quan normalitza economies que necessiten sous insuficients per funcionar.
I l’Informe Fènix insisteix en aquest punt: una economia de baixa productivitat necessita cada vegada més volum per sostenir-se. Més població. Més construcció. Més consum. Més pressió sobre habitatge, hospitals, escoles, aigua i infraestructures.
El problema és que arriba un moment en què el país comença a notar fatiga. I Catalunya la nota. La nota a Rodalies. La nota a les urgències. La nota als lloguers impossibles. La nota en joves amb carrera universitària que cobren sous que fa quinze anys haurien semblat normals per a una feina d’entrada. La nota en la sensació difusa que tot és més car, més ple i més difícil.
Potser el més interessant de l’Informe Fènix és que obliga a parlar de productivitat. Una paraula poc sexy, gens viral, però absolutament decisiva. Una paraula que el Cercle d’Economia ja va posar sobre la taula fa anys i que va convertir en tema central durant la Reunió del Cercle d’Economia de 2024 i una opinió d’actualitat d’aquesta entitat del món econòmic.
Perquè els països que viuen bé no són els que tenen més turistes ni els que treballen més hores. Són els que generen més valor per hora treballada. Alemanya no és rica perquè vengui entrepans a milions de visitants. Ho és perquè ven maquinària, tecnologia, química, enginyeria i coneixement al món.
I aquesta reflexió ens porta inevitablement al Garraf i al Penedès
Les dues comarques són, en molts aspectes, una versió concentrada de bona part del debat que planteja el Fènix. Territoris atractius, mediterranis, actius i aparentment pròspers, que durant anys han sabut combinar qualitat de vida, identitat pròpia i proximitat amb Barcelona. Però també territoris que comencen a notar la pressió d’un model econòmic cada vegada més basat en el creixement constant, l’encariment de l’habitatge i la transformació accelerada del territori.
El cas del Garraf és especialment visible. Sitges s’ha convertit en un municipi internacional, brillant, dinàmic i caríssim, capaç d’atreure talent, turisme i capital d’arreu del món, però on molts treballadors ja no poden permetre’s viure. Un lloc que genera riquesa visible però també una fractura silenciosa entre qui consumeix el territori i qui el sosté cada dia.
I Vilanova i la Geltrú encara conserva un cert equilibri de ciutat real, amb identitat pròpia, teixit local i una escala humana que moltes ciutats metropolitanes ja han perdut. Però també comença a notar la dependència creixent de Barcelona, la tensió immobiliària i la desaparició lenta d’una part de la seva base industrial, gairebé sense fer soroll.
El Penedès, mentrestant, viu una transformació més discreta però igualment profunda. Un territori històricament vinculat al vi, al cava, a la pagesia i a una certa cultura productiva veu com augmenta la pressió urbanística, logística i residencial sobre espais que fins fa poc mantenien un equilibri relativament estable. I apareix una pregunta inevitable: què passa quan un territori deixa gradualment de produir per convertir-se sobretot en lloc de pas, de consum o de dormitori?
El risc és que tant el Garraf com el Penedès acabin convertint-se en territoris econòmicament molt actius però progressivament menys habitables per a la seva pròpia gent. Llocs excel·lents per venir-hi a viure, invertir o passar-hi temporades, però cada vegada més difícils per construir-hi una vida normal, arrelar-hi una família o imaginar-hi un futur estable.
I aquesta és la pregunta de fons que deixa l’Informe Fènix: quin sentit té créixer si cada vegada costa més viure amb normalitat?
Potser ha arribat el moment de recuperar una idea antiga però profundament sensata: no tota activitat econòmica és progrés. I no tot creixement és prosperitat.
Catalunya no necessita només més moviment, més volum o més rècords turístics. Necessita tornar a generar valor real. Productivitat. Talent. Indústria. Coneixement. Feina ben pagada. En definitiva, un model econòmic que permeti viure millor, no simplement sobreviure dins d’una economia hiperactiva.
Perquè a vegades la modernitat més intel·ligent consisteix precisament a recordar coses que abans teníem claríssimes.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT