PUBLICITAT
ENSENYAMENT
20-05-2026 7:44
Ara mateix, la concepció del diàleg que està exhibint el PSC amb el col·lectiu dels mestres és més aviat pròpia de l’extrema dreta. No m’imagino què seria diferent en una vaga contra un govern del PP amb VOX. Agents infiltrats, policies als instituts, cap negociació amb els representants de la majoria i acords amb els sindicats -diguem-ne- amics. Per a què vaig votar jo a l’esquerra? Algú podria recordar-m’ho?
Passa que quan no t’escolten, acabes cridant. D’això van les manifestacions. Reconec que és un tema confús per a la majoria de la gent perquè els mitjans de comunicació repeteixen la versió fàcil -gairebé sempre la del govern- i els costa entrar en la versió complexa. No només es manifesten per un sou més elevat -assumpte prou important d’altra banda-. Tampoc només per una ràtio més baixa -cosa que ajudaria, clar que sí. El malestar, que a hores d’ara ja és bastant més agut que un simple malestar- s’està congriant des de fa anys, vint anys més o menys. Heu de pensar que hi ha persones a les manifestacions que, des que van entrar a treballar -joves, amb empenta, amb il·lusió, amb vocació-, no han vist altra cosa que una davallada constant. Si vas entrar al sistema educatiu després de les mítiques retallades de la Rigau, després del farem el mateix amb menys -que avui dia fa riure- no has conegut altra cosa que la decadència. Normal que n’estiguin fins al capdemunt.
Diràs, com Rodalies, no? Justa! Com els trens! Però amb característiques pròpies, clar: primer, que no es veu descarrilar el tren, no es percep del tot la castanya sobirana que ens anem fotent a càmera lenta. Però ens l’estem fotent, eh! Segon, que el tren de l’ensenyament no porti els alumnes enlloc, de fet, no preocupa gaire ningú. De debò res en els pressupostos? Això és el que us importa? El model de país?
Però la decadència s’ha instal·lat entre nosaltres i està ben arrelada. Tots els aspectes que configuren el sistema estan en números vermells i les polítiques de tancament a la realitat del departament i de maquillatge de les proves i dels resultats no ens apropen gens a la recuperació. Què està en decadència?
a) El currículum, la llei, arriba a un punt de barroquisme incomprensible que ningú, amb el text a la mà, podria dir-vos ni tan sols quan hauríem d’ensenyar a llegir els nostres infants. (La resta està en consonància) Això significa, ras i curt, que el govern no ens deixa treballar.
b) El nivell. Després d’anys i anys d’excuses, d’històries sobre que no saben tantes coses de memòria però en saben moltes d’altres maneres, ja sembla que no hi ha manera de tapar la realitat. El nivell de coneixements dels alumnes catalans ha baixat i continua en caiguda lliure. El sistema funciona sobre una colossal mentida. Els professors aproven, els nanos no repeteixen i van passant, ens creiem que això són resultats d’aprenentatge i endavant que tot va com una seda! Però l’aprovat és forçat, la repetició, impossible, la qualificació inflada, el títol d’anglès és d’una acadèmia… En el fons, tot fals.
c) El poder adquisitiu. Són números. Baixada contínua. Els sindicats només reclamen diners que es deuen. Diners que es deuen! A veure si ho anem interioritzant senyora consellera.
d) Cada cop més feina burocràtica i menys capacitat per a la feina pedagògica. És el que acostuma a passar quan són els buròcrates els qui fan les lleis. Diria que als pagesos i als ramaders els passa el mateix.
e) Decret d’inclusió. No tinc gens clar que es pugui portar a terme en la realitat tot allò que proposa el decret d’inclusió actual. Ara bé, és meridianament clar que sense els recursos necessaris no funcionarà mai. Queda bé, sona meravellós, però ara mateix s’està ofegant i està ofegant el professorat.
f) L’autoritat docent. Hi ha moltes aules on es fa difícil que hi hagi un intercanvi profitós com per a que aparegui l’aprenentatge. El professorat rep agressions per part d’alumnes i de famílies i la resposta del govern és posar policia als instituts. No cal policia en una aula; ens cal que els nanos vegin que allò té un sentit i tindrà un sentit en la mesura que es permeti ensenyar alguna cosa important i això no succeirà mentre no canviem l’actual currículum i no trenquem la mentida colossal a la qual ens referíem abans.
No sé pas com ens en sortirem, nanos. Els xavals del PSC i els d’ERC han trobat molt millor posar-se d’acord en construir un tren per al 2041 que atendre alguna -només alguna- de les demandes del professorat. Són quinze anys, anant bé. D’aquí a quinze anys hauran acabat el seu recorregut per aquest sistema educatiu els nanos que ara tenen un anyet i que també tenen les seves educadores en peu de guerra (perquè el tema del 0-3 ja és de traca) Espero que es recondueixi, que hi hagi per fi una negociació sobre les bases exposades. Espero que un dels acords sigui retornar l’educació als educadors i allunyar-la dels despatxos i de les empreses tecnològiques. Ara bé, alguna cosa s’està esquinçant potser irremeiablement. La separació entre els poders públics i el professorat s’està ampliant. Ara ja mirem amb lupa tot allò que regalem al sistema. La vocació no engreixa la nòmina i si des de dalt no ens escolten, ja se sap, o bé creixerà la protesta, o bé creixerà la desafecció.
Vinga nois, ànims!
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT