PUBLICITAT
CULTURA POPULAR
27-05-2026 17:06
El senyoro que es fa passar per una àvia de vuitanta anys, encara no sé ben bé per què, hi ha tornat. Aquest cop, amb llenguatge culte i prosa literària, per alliçonar sobre la gestió de la cultura.
I ja és ben curiós que elogii la tasca voluntària de l'educació en el lleure, al meu parer encara poc reconeguda socialment, però en canvi desprestigiï la labor, també voluntària, de recuperar, conservar i/o difondre la cultura popular. Per ell això només és un calaix del congelador, on agafes, gastes, guardes i tires a conveniència.
És doncs realment preocupant que un senyor, polemitzant pel simple plaer de fer-ho, menyspreï la cultura popular, i a totes les qui hi treballem, rebaixant-la a un simple mocador de paper: usar i tirar.
Per mi, en canvi, la cultura popular és com el sexe; on el coit no té sentit sense els prèvis; i fins i tot, en ocasions, no s'hi ha d'arribar.
Hi ha una bellesa especial en allò que passa abans: la cerca, la descoberta, la preparació, els assajos... En els instants previs. En aquell terreny on encara no s’ha consumat res i, alhora, ja està passant tot.
Entendre la cultura popular i el sexe com un destí, com si l’important fos arribar, ballar o copular, és desprendre'ls de tot el seu valor.
El que anomenem "previs" no són una introducció. No són el pròleg d’una cosa més important; sinó que en són part essencial. Potser, fins i tot, la seva forma més preuada i delicada.
Perquè preparar-se és descobrir, construir plegats, confiar, aprendre de l'espera, cultivar, comunicar, atendre, desitjar, mirar, intuir... i crear un espai on ballar no és una exigència, sinó una trobada.
Potser per això el record més intens no és sempre el moment culminant, com podriem creure'ns que és el Vot del Poble des dels balls, figures i entremesos. La majoria de vegades és en tot el que ho precedeix: la respiració compartida, la proximitat, l’expectativa, aquell instant suspès en què encara no ha passat… però podria passar qualsevol cosa.
És en aquest “abans” on habita l'essència del sexe, i també de la cultura popular. Ballar no és l'objectiu, ni un dret de 'per se', com definirien el sexe la comunitat incel.
Senyor Dolors, la cultura popular és poliamorosa de socarrel; això vol dir que qualsevol que vulgui gaudir-la en plenitud és benvinguda i benvingut. I no hi entén de colors, estatus o cognoms; qui s'hi implica, folla.
Ara, si lo únic que espera és un cruising vulgar, no el busqui en el concepte de Cultura Popular de Vilanova i la Geltrú.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT