PUBLICITAT
SALUT
27-05-2026 18:47
Aquests dies se celebra el Dia Internacional d'Acció per a la Salut de les Dones, el 28 de maig.
L'origen d'aquesta commemoració ve de l'any 1987, quan en una reunió de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius,(Women’s Global Network for Reproductive Rights-WGNRR) celebrada a Costa Rica, la Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib (RSMLAC) va proposar instaurar un dia internacional, per tal de fer difusió de l’estat de salut de les dones, de les seves necessitats i demandes específiques, i del compromís de les administracions per donar-hi resposta.
A nivell de funcionament, la Xarxa llatinoamericana com a entitat impulsora, es responsabilitza d’organitzar actes i coordinar les accions, mentre que la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius en coordina la xarxa global de difusió.
En l’àmbit de la salut i en cóm ens afecta segons el nostre sexe,es creuen molts altres factors identitaris com la nacionalitat, l’edat, l’orientació sexual, la classe social, l’origen, la llengua o la religió, entre d’altres variables. Totes aquests elements relacionats entre sí generen desigualtats en l’accés i en el tractament.
A més, els estereotips de gènere, en una societat patriarcal com la que tenim, tenen un fort impacte en la salut, especialment en la sexual i reproductiva, i els seus efectes atempten directament contra els drets de les dones.
Segons l’informe 2024 de l’índex d’igualtat de gènere elaborat per l’European Institute for Gender Equality (EIGE), l’esperança de vida a Catalunya és una de les més elevades de la UE, amb 86,3 anys per a les dones i 80,7 per als homes. Però...malgrat viure més, les dones passem més anys vivint amb un mal estat de salut (20 anys, front als 14 anys que poden passar els homes en estat de mala salut).
Hi ha altres diferències:
Són molts els paràmetres que fan diferent la salut de les dones, alguns són fruit de les diferencies sexuals, però molts d’altres són fruit dels estereotips socials de gènere, construccions socials que caldria abolir.
Un dels menys estudiats és el biaix sexista a la pròpia medicina, tan en els estudis previs, farmacològics i simptomàtics, com en l’ assistència, la diagnosi I la prescripció.
El biaix sexista en salut passa quan homes i dones reben una atenció diferent sense una justificació clínica que estigui basada en proves. Es manifesta de diverses maneres, per exemple amb un infradiagnòstic de condicions que afecten majoritàriament les dones, que es deriva del fet que la investigació i els protocols diagnòstics estan dissenyats majoritàriament,sobre la base de patrons masculins.
En la pràctica mèdica ens trobem amb :
Durant dècades, la medicina ha funcionat sota un model androcèntric: el cos masculí ha estat considerat l’estàndard per investigar, diagnosticar i tractar malalties. Aquest biaix estructural ha invisibilitzat les diferències biològiques i socials entre sexes, forjant inequitats en l’atenció sanitària.
Tot i els avenços en el camp de la medicina, el biaix sexista continua sent una realitat que afecta la qualitat de l’atenció sanitària que rebem les dones. Aquest biaix té implicacions greus, des de diagnòstics tardans fins a tractaments inadequats, una desigualtat que posa en risc la salut de milions de persones, la meitat de l’ humanitat!!!
Diàriament, els professionals de la salut prenen decisions clíniques utilitzant guies i evidències que, en molts casos, no han considerat adequadament les diferències entre sexes i les desigualtats de gènere. Per això, els biaixos de gènere no poden atribuir-se únicament a la pràctica mèdica individual, sinó que reflecteixen mancances institucionals que requereixen una resposta política decidida.
Aquests biaixos deterioren la qualitat assistencial que rebem les dones i a més vulneren principis ètics fonamentals com ara la justícia, la no maleficència i l’autonomia.
Aquestes desigualtats dificulten que dones i nenes es beneficiïn d'un servei de salut equitatiu i de qualitat. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut, un sistema sanitari no sexista, que integri ambdos sexes per igual, implica, per exemple, la prestació de serveis que considerin les necessitats de salut específiques de les dones, una recerca amb estudis clínics testats tant en homes com en dones i la promoció de la igualtat d'oportunitats entre el personal sanitari, una situació ideal que encara no veiem feta realitat.
Fa poc més d’un any, el març 2025, la consellera de Salut, Olga Pané, i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, van donar propostes sobre aquest aspecte en el nostre sistema de salut.
Durant l’acte, van presentar un decàleg assistencial elaborat per professionals de les comissions clíniques de salut.
S’ha d’emprendre de manera transversal per reduir les desigualtats entre dones i homes.
S’han d’estructurar i consolidar les iniciatives per deixar de dependre del voluntariat i organitzar millor els recursos, impulsar un sistema de control constant de les desigualtats i garantir i promoure tan els drets sexuals i reproductius de les dones, com tots els seus drets com a persones.
La consellera Pané va afirmar que “en tots els hospitals i centres de recerca de Catalunya hauríem de tenir referents en aquest àmbit i, per tant, ens hem de posar a treballar en les millores” alhora també va afirmar que “les necessitats de les dones van més enllà de la salut sexual i reproductiva i hem d’adaptar el sistema de salut per atendre-les millor”.
Pané i Menor van dir que cal trencar obstacles en el lideratge sanitari per construir polítiques equitatives, i implementar les polítiques progressistes basades en la importància de la ciència i l'evidència davant els discursos negacionistes, en el paper clau dels serveis públics com a barrera davant l'extrema dreta i en els valors del feminisme. Afirmacions, que compartim, cóm : “és important que les dones estiguem en els centres de decisió” i “hem de fer aflorar les desigualtats en l’àmbit de la salut i, per fer-ho, ho hem de fer amb dades» «Hem d’aplicar mesures a partir de desagregar les dades per sexe o difícilment podrem fer aflorar les desigualtats i les necessitats de les dones”.
Volem recordar que el sexe és una característica biològica, inamovible, que no es pot ni sentir ni canviar.
És en base a aquesta característica que cal emprendre una medicina que tingui en compte les 2 meitats de la població humana, en igualtat de condicions.
Per tant necessitem i reivindiquem una atenció sanitària empoderadora amb la pacient, que posi la vida al centre, sense patologitzar o infantilitzar per defecte. Cal reorientar els recursos i les mesures públiques del sistema sanitari amb perspectiva feminista; incrementar els recursos destinats a tractaments i investigació vinculats a la salut integral de les dones; la capacitació específica en gènere del personal mèdic, entre d’altres.
Neus Benavent i Vallès. Biòloga. Enginyera Tècnica Agrícola.
Associació de dones feministes La Frontissa.
Fonts : OMS, OPS, Generalitat de Catalunya.
Carme Valls Llobet, llibres «Mujeres invisibles para la medicina», «Mujeres , salud y poder»
Dra. Maria Teresa Ruiz Cantero, Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat d'Alacant
Isabel Muntané i Blanca Coll-Vinent llibre «Ets una exagerada»
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT