PUBLICITAT
LITERATURA
28-05-2026 12:16
Aquest és el cinquè lliurament del conjunt de “Gentes Vascas” un projecte narratiu i literari que té com finalitat fer un retrat social de territori del seu Euskadi natal a través de persones normals i corrents que han de viure en moments determinats en atmosferes opressives segons on es situïn políticament però, per damunt de tot, vol transmetre les sensacions globals de la societat.
La violència etarra està present en la narració però no té el protagonisme que ha tingut en altres novel·les. És, però, determinant per entendre el context en que es viu a aquesta història. Un teló de fons que condiciona algunes de les accions de les protagonistes.
El llibre barreja amb extraordinària habilitat l’ambient i repercussió socials que té el segrest i la mort de Blanco i la història més íntima i personal de les protagonistes. La intersecció entre el món privat de la relació entre germanes i els seus entorns i la projecció pública d’un esdeveniment dóna un contrast prou interessant.
El llibre ha sigut rebut amb interès per al crítica literària i també s’ha corroborat la seva importància perquè en poques setmanes ha esdevingut un del llibres més venuts ocupant els llocs d’honor en les llistes de vendes.
Narrador, poeta i assagista espanyol nascut a Sant Sebastià el 1959, Fernando Aramburu és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i va treballar en revistes impulsant la cultura. El 1985 es va traslladar a Alemanya on va ser professor d'espanyol per a fills d'immigrants a l'estat de Renània del Nord-Westfàlia, a l'oest del país, però va abandonar la docència l'any 2009 per dedicar-se exclusivament a l'escriptura. Al començament de la dècada de 1980 va ser creador i promotor del grup de literatura Cloc a Sant Sebastià, experiència que posteriorment es va veure reflectida a la seva primera obra.
Com a novel·lista, es va donar a conèixer amb Focs amb llimona, el 1996. La seva novel·la El trompetista de l'Utopia (2003) va ser adaptada al cinema per Félix Viscarret amb el títol Sota las estrellas. Com a poeta ha publicat diversos poemaris bilingües, en espanyol i èuscar, com ara Ave Sombra (Itzal Hegazti, 1981) o Bruma i consciència (Lambroa eta kontzientzia, 1993).
El seu reconeixement més gran va venir amb l'antologia de contes Els peixos de l'amargor (2006), en què va parlar de les víctimes del terrorisme separatista basc de la banda ETA. Aquest llibre li va valer el Premi Dolç Chacón de Narrativa Breve i el Premi Real Academia Española. El 2011 va rebre el Premi Tusquets de Novel·la per Anys lents (2012).
Les seves obres han estat traduïdes a diferents idiomes i han estat adaptades al cinema. El 2016 va publicar Patria, un llibre que va generar un gran èxit en el públic lector i va rebre molt bones crítiques, atorgant-li el Premi de la Crítica i el Francisco Umbral al Llibre de l'Any el 2016. El 2020 es va adaptar en format sèrie per a la plataforma HBO.
Maite es desenvolupa al llarg dels quatre dies en que la banda terrorista ETA manté segrestat a Miguel Ángel Blanco fins que decideixen assassinar-lo. Durant aquest període de temps dues germanes es retroben després de molts anys de no veure’s. Un ictus que ha patit la mare és el detonant de la trobada.
La trama ens presenta la Maite una dona que no comparteix el món violent que la rodeja i forma part d’una organització cívica que vol la pau i es manifesta habitualment amb un llaç blau. Un dia rep una pedrada en el decurs d’una concentració, aquest fet la colpeix però no deixa de seguir mantenint la seva posició pacifista. La cicatriu és el senyal del compromís amb una posició ètica. Malgrat en el marc familiar aquesta posició no sigui compresa, la mare és indiferent al que passa i el marit no l’acompanya si porta visible el llaç blau del compromís amb la pau. Mentre el seu marit està de viatge per feina, la Maite rep a casa la seva germana Elene, que torna a la ciutat després de molts anys vivint als Estats Units per visitar la seva mare que es recupera d'un ictus, Elena sembla molt contenta de retrobar-se amb la família i el seu país però amaga algunes qüestions fonamentals que generen empatia entre la família. Mentrestant, la tensió social creix. ETA ha segrestat Miguel Ángel Blanco i amenaça d'executar-lo si no es compleixen les seves exigències. Els fets històrics avancen en paral·lel a la intimitat dels personatges i en marquen les decisions.
Cada una de les protagonistes té els seus neguits, Maite amb el seu convenciment que cal oposar-se a la violència i també pendent del seu món interior en el que es crea el que anomena “Castells” on es situa fora de la realitat i s’imagina situacions que no viu realment des de explicar alguna escena del marit amb una amant fins a posar-se en la pell dels segrestadors i les seves famílies i també en el paper del segrestat. La seva germana l’Elene que ve des dels EEUU on fa anys que viu i també amaga una historia de violència i destrucció amb la que acaba trencant per supervivència i autoestima, i la mare preocupada perquè tem que després de l‘ictus la vulguin tancar en una residencia i malda per donar mostres da “normalitat” perquè vegin que no li cal cap residencia. Tot plegat enmig de la convulsió social que significa el segrest i mort de Miguel Angel Blanco que va significar, a parer dels experts, el principi de la fi d’Eta.
Els fets en el marc de la narració commociona la societat i també les protagonistes tenen canvis radicals a la seva vida. Han d’afrontar els reptes que el destí sembla que els ha posat al davant.
Nova novel·la d’Aramburu que segueix explicant la seva gent i el seu país amb les circumstàncies difícils que van succeint.
Una mostra amb els personatges com viure en un espai permanentment marcat per una violència irracional sense voler-ne ser partícips, el compromís o la indiferència son elements que juguen en l’entorn de cada una de les protagonistes.
Colpidora pel moment del relat però altament interessant pel mateix relat i per uns personatges hàbilment traçats, per la qualitat de les descripcions i per l’alt nivell literari de la narració.
Maite
Fernando Aramburu
Editorials Tusquets
Colección Andanzas 1115
Barcelona, març 2026
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT