PUBLICITAT
JUSTÍCIA
01-06-2026 11:59
Quan ens anem fent grans creix l’escepticisme davant moltes coses, i tot i que crèiem que ja no ens sorprendríem gaire més, l’actualitat del país i el seu context ens va generant sorpreses inesperades i no sempre agradables.
També amb el temps hem aprés que la mà al foc no es posa ja per ningú, hi havia el catxondo, no anava desencaminat el noi, quan deia que ell no posaria la mà foc ni per ell mateix. Perquè ja ho diuen la mà dreta no ha de saber que fa la mà esquerra. Tot això ens porta a parlar del “cas” Zapatero imputat per diversos delictes des de lideratge de banda criminal organitzada fins a blanqueig de capitals. I clar, et genera el dubte i no ens podem quedar impassibles, però si ens hem de mullar jo posaria la ma al foc, amb l’evident risc de cremar-me, per ell, per Zapatero, abans que pels jutges, fiscals, advocats i procuradors que ja sabem van a l’infern de dos en dos. Ni per descomptat no tenim cap confiança per l’UDEF, la UCO, la Cia, El Mossat i la TIA del Mortadelo i el Sursum corda. Sí, són aquells que confonen pesos amb dòlars i encara busquen els dines del sr. Santos Cerdan, o els mateixos que feien la vista grossa amb l’escandalosa lentitud amb les investigacions del cas Montoro.
És evident que sempre que emets opinió o judici, et decantes per aquell a qui tens més simpatia. O que en algun moment has conegut i l’has vist actuar.
També cal dir que el convenciment és que hi ha poca transgressió legal però hi ha molt de transgressió moral. Perquè tothom s’ha de guanyar la vida, però ostres, veure que d’una tacada ingresses més diners dels que hem guanyat molta gent amb tota una vida laboral dol, i dol més quan qui ho fa és aquell que va dir Aprovaré el estatut que salga del Parlament, llavors ja ens va enganyar una mica... però potser no podia anar més enllà. Val!.
Però ara els fets són més greus. Quan va sortir l’affaire de l’avi Florenci i el President Pujol va explicar que tenia diners a l’estranger que havia regularitzat es va muntar una epopeia que ha durat més de 15 anys i un cop arribats al judici, si es segueix amb una certa atenció, veurem que el Fiscal ha llançat moltes conjectures però coses provades, ben poques, no dic que no hi hagi causa ni enriquiment, això últim segur, però poca cosa no s’ha pogut demostrar. Ja llegiren la sentència. Que potser dirà com la del Fiscal general condemnat, si no ho va fer ell ho va algú del seu entorn. Sense dir qui. Ja em diran.
I també el que molesta és que algú que ha tingut responsabilitat, que ha fet coses creiem que prou important acabi assessorant, i fent conferències a uns preus prohibitius i escandalosos. I clar, lliçons d’ètica i moral a aquestes alçades ben poques. I segur que són preus de mercat (preguntem-ho a Aznar o González) però són una mica xocants. I naturalment fer de comissionista dins del marc de la legalitat no és cap delicte però ens sembla que ratlla en algun moment una certa immoralitat. (Aznar va signar una comissió de l’1% de tots els contractes que tanqués l’empresa Abengoa a Líbia fins a un màxim de 250 milions d’euros de facturació, i de 0,5% a partir d’aquesta xifra. A més, va cobrar un avenç de 100.000 euros?.
En total, José María Aznar hauria guanyat una comissió de sis milions d'euros si Abengoa hagués construït les dessaladores, (però la guerra civil a Líbia i la mort de Gaddafi van frustrar el negoci) o allò de que encara és més sorprenent el famós exdiputat del PP, Vicente Martínez Pujalte, va fer cobraments a través de la seva empresa Sirga XXI Consultores, per “assessories verbals”, sense papers entre mig, però va cobrar i bé i una jutgessa ho va trobar normal.
Aquí qui no assessora (amb una bona picossada) sembla tonto.
Però n’hi ha alguns que s’haurien d’abstenir d’assessorar o d’intermediari en segons quins temes sobretot si has tingut un càrrec públic rellevant.
Si s’ha traspassat la legalitat llavors canya! I si no és així vergonya. Hi ha d’haver límits clars.
I el paper de la premsa és també contradictori i un s’acosta òbviament a les lectures que són més favorables al que pensa o creu buscant això sí, si és que hi és l’objectivitat necessària.
I en les opinions n’hi ha per donar, per vendre i per llogar-hi cadires, la premsa més a la dreta demonitza i condemna a l’expresident i fins i tot destaquen noticies amb un biaix evident. Dir que ZP tenia una caixa forta que va obrir voluntàriament, caixa forta i amagada. Uf!! els que tenen caixes fortes que es preparin, van trobar joies i rellotges. L’estrany hagués estat trobar-hi paper higiènic... O un altres titulars de que es va liquidar una hipoteca de manera ràpida sense acabar de dir que es va fer amb un diners de la venda d’una propietat, les mitges veritats fan més mal... Es tracta de donar informacions esbiaixades per crear un clima determinat de dubte i de culpabilitat.
Per contra llegeixo un jurista com Pérez Royo que acaba dient després d’analitzar la requisitòria del jutge: Jurídicamente, es un auto disparatado, que se tendría que poner como modelo de lo que no debe ser un auto de imputación en las Facultades de Derecho. (1).
I un altre periodista de prestigi Jesús Maraña en un llarg article afirma: Una de las acusaciones más graves es la de que Zapatero “ordenó” crear una sociedad off shore en Dubái denominada Landside a la que sería desviado el importe de la supuesta comisión cobrada por las gestiones para el “rescate” de Plus Ultra. La sociedad existe. Lo que hasta el momento no existe es la comprobación de que esa entidad es de Zapatero o su familia. El expresidente ha negado con absoluta rotundidad que tenga ninguna sociedad “ni en España ni fuera de España”. Sostiene que todos sus ingresos los declara a Hacienda como autónomo y pagando el IRPF correspondiente. Entiendo que en algún momento se aclarará si miente Zapatero o se equivoca el juez, y la cuenta es de un tercero (o cuarto). I acaba dient: La hoja de servicios de Zapatero a este país y la lealtad a su partido y a dirigentes como Pedro Sánchez (a quien no apoyó para liderar el PSOE) son indiscutibles. Pero no impiden que ahora haya que exigirle explicaciones detalladas de cada imputación que se le hace en esta causa. Transparencia absoluta sobre su patrimonio y el de su familia. Pero también conviene reclamar un poquito de calma a quienes ya le dan por culpable y condenado. Y esto incluye al juez instructor, que no puede ni debe ejercer como tribunal sentenciador. (2).
I encara un tercer per acabar José Luis Martín Palacín: Com dèiem, no hi ha ni un sol paràgraf en el qual es descrigui amb indicis racionals (només apareixen algunes febles suposicions) cap actuació en la qual Rodríguez Zapatero aparegui desenvolupant cap acció en la qual exerceixi prevalença sobre qualsevol autoritat nacional o estrangera, que demostri el seu tràfic d'influències. A nivell nacional, perquè no es descriu amb nitidesa ni amb proves ni una sola actuació inculpatòria. I a nivell internacional, perquè només se citen suposats fets més que propers a la fabulació. I rebla el clau quan afirma: Antigament, quan s'intentava un cop, es prenia l'edifici de Correus... Ara sembla que es va posar de moda prendre jutjats. I es tracta de menyscabar l'adversari cobrant-se peces que es consideren importants per a ell. Buscant amb això desconcertar i desafectar els seus aliats, de sembrar dubtes en la societat benpensant, d'atemorir els seus partidaris i de confondre els estrats de la societat menys informats. (3)
I , sí, ara des d’altres posicions en podrien treure 50 com aquets en contra.
Per tant el que calen són explicacions clares de Rodríguez Zapatero i en contra del que no hauria de ser habitual demostrar la seva innocència i no que es provi la seva culpabilitat ja que aquesta culpabilitat ja la donen per suposada.
En fi hi ha i hi haurà més tela per tallar.
Potser ens haurem de menjar amb patates el que hem dit, però mentre escepticisme i poca confiança en la justícia…
I evidentment explicacions, moltes explicacions i sobretot quan ha volgut ZP -i en ocasions ha fet- de l’honestedat un valor essencial del socialisme.
(1) Javier Pérez Royo. Eldiario.es.
(2) La opinión de Jesús Maraña. Infolibre
(3) El jutge Calama transcriu una novel·la i instrueix una sentencia. José Luis Martín Palacín @mundiario
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT