PUBLICITAT
VISITA DEL PAPA
01-06-2026 12:55
Mentre em plantejava si parlar avui d’aquest “referèndum” que votaran els docents catalans sobre l’acord més o menys forçat que han plantejat la conselleria d’Educació i els sindicats del sector, o el viatge del Papa de Roma Lleó XIV que posarà Espanya en el centre d’atenció de molts noticiaris, he vist per les televisions les imatges de la baixada dels dos “papamòbils” en que el pontífex nord-americà farà els seus desplaçaments per Madrid i Barcelona (curiosament, les illes Canàries no eren esmentades) i, com un flash, m’han vingut al cap aquelles imatges de la pel·lícula de Berlanga en la qual el consistori de Villar del Rio i el poble concentrat davant de l’ajuntament, es queden d’una peça després que la comitiva oficial travessi el poble a tota velocitat i aixecant una polseguera considerable. Una seqüència que, durant molts anys, constituí un exemple de com ens havien tractat els fills de l’oncle Sam tot i que nosaltres havíem acceptat cedir-los aquelles bases militars que, el darrer successor de George Washington, amb la gorra tradicional de beisbol posada al cap, ens va amenaçar d’abandonar, tot condemnant-nos a l’ostracisme.
A partir d’aquell moment, el meu cap rebé un allau d’imatges i informacions de més o menys actualitat que encaixaven amb la visita papal que, durant uns dies, passarà per la capital Madrid, la autònoma i rebel Catalunya i les ultramarines i turístiques illes Canàries, cadascun dels tres destins amb una intenció aparentment diferent.
Perquè el primer destí, la capital, segurament busca una medalla més que penjar en el quadre d’honor de la “senyoreta” Diaz Ayuso i, per tant, ha buscat totes les situacions possibles per sortir als noticiaris televisius. Misses multitudinàries, recepcions oficials, visites al Senat per sentir la veu del papa, desfilades, concentracions... Però en el fons, segur que més d’un ministre o director general comença a tenir la por al cos després de veure com, a la desfilada del dia de les forces armades, la bandera espanyola queia del pal per anar a parar damunt del cap d’un dels soldats que presentaven armes, convertint-lo en una mena de fantasma bicolor que recordava glorioses imatges de gent embolcallada en la bandera nacional. De la mateixa manera que altres “nostàlgics” imaginaven la foto de Florentino Perez besant l’anell d’un papa vestit de blanc, incorporada als seus cartells de les eleccions a president del Reial Madrid. Com aquelles imatges de “Benvingut Mister Marshall” en que el noble de Villar del Rio es somnia presoner dels indígenes que el volen dur a la cassola.
El segon destí del Sant Pare, la nostra Catalunya, està rebent un tractament menys grandiloqüent. Centrat en la consagració i proclamació del temple gaudinià de la Sagrada Família, molts estem pendents de si el plantejament dels actes serà obedient amb la “prioridad nacional” a l’hora de discursos i proclames, o si, generós i pendent de la seva continuació en el poder, el govern espanyol i el Vaticà acceptaran que alguns oradors facin servir la llengua de Gaudí. Un dilema al que, curiosament, no han dedicat encara (que jo sàpiga) cap al·lusió o queixa els partits de dretes del nostre estat. Tampoc voldria obviar la presència en els actes d’aquesta etapa, de les institucions econòmiques catalanes que, probablement, també vulguin treure faves d’olla de tota aquesta moguda, ni que sigui en forma més o menys publicitària, durant els recorreguts i actes papals per la ciutat comtal.
I queda la pregunta del milió. On és l’objectiu del Vaticà en tota aquesta moguda? Al meu entendre, en la tercera etapa del viatge. La visita a Canàries, una de les portes d’aquesta gran onada immigratòria que espanta a tothom i que, per tant, el nostre govern “en funcions” tendeix a minimitzar. Un fet que pot afectar al resultat global de tot aquest muntatge. Perquè sembla lògic que aquí, a Canàries, els missatges papals es centrin en el problema i, per tant, puguin ser motiu de tensió. Que passaria, per exemple, si el Papa parlés no sols de les migracions africanes, i esmentés les centre-americanes als EEUU? Esperem que el seguici papal no es limiti, com a “Benvingut Mister Marshall”, a passar a tota velocitat pel nostre davant, tot llançant-nos al damunt la pols del camí.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT