PUBLICITAT
POLÍTICA LINGÜÍSTICA
01-06-2026 13:34
El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha presentat aquest dilluns a Vilanova i la Geltrú la nova Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català i un document amb 40 propostes d'acció per als ajuntaments, dues eines que el Departament posa a disposició dels municipis per reforçar la presència i l'ús social de la llengua catalana des de l'àmbit local.
L'acte, celebrat en el marc d'una gira per totes les vegueries de Catalunya, ha reunit alcaldes, regidors i responsables de política lingüística del Penedès. També ha servit per presentar les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2023, que situen la vegueria per sobre de la mitjana catalana en coneixement de la llengua i com a líder del país en transmissió familiar del català.
La jornada ha estat inaugurada pel president del Consell Comarcal del Garraf, Luis Miguel García, mentre que l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, ha exposat algunes de les iniciatives municipals recents, com la creació d'una regidoria específica de llengua i el pla de foment del català en l'àmbit comercial.
Una realitat lingüística amb llums i ombres
Durant la seva intervenció, Vila ha destacat que la situació lingüística del Penedès és, en termes generals, millor que la mitjana catalana, però ha advertit de diversos reptes de futur.
Segons el conseller, una de les característiques diferencials del territori és que una part important del creixement demogràfic prové de persones arribades d'altres zones de Catalunya, especialment de l'àrea metropolitana de Barcelona.
"A diferència d'altres territoris, aquí una part significativa de la població que arriba ja coneix el català, fins i tot l'utilitza com a llengua familiar. Això fa que augmenti el nombre absolut de parlants de català", ha explicat.
Tanmateix, ha alertat que la població immigrada procedent de fora de l'Estat espanyol presenta uns índexs molt baixos d'aprenentatge i ús de la llengua catalana. "Hem de desenvolupar estratègies perquè tots aquests col·lectius arribin més a l'aprenentatge i a l'ús de la llengua catalana", ha afirmat.
Vila també ha posat el focus en les noves generacions. Segons ha assenyalat, els joves que no tenen el català com a llengua inicial l'utilitzen poc, fins i tot menys que en altres territoris catalans. "Hem d'incentivar la vinculació entre les noves generacions i la llengua catalana", ha remarcat.
El paper clau dels ajuntaments
El conseller ha defensat que els municipis són una peça essencial per garantir la cohesió lingüística i social del país. "Els ajuntaments sou l'administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d'incidència enorme", ha afirmat. Segons Vila, la promoció del català ha de formar part de totes les polítiques municipals, des de les llars d'infants fins als serveis socials, passant per la cultura, l'esport, el comerç o les residències de gent gran.
En aquest sentit, ha insistit en la necessitat d'incorporar una "mirada lingüística" transversal a totes les actuacions municipals. També ha destacat la responsabilitat dels ajuntaments en la garantia dels drets lingüístics dels consumidors i en el compliment de la normativa que estableix la presència obligatòria del català en la retolació i la informació comercial.
El món laboral i el turisme, reptes de futur
Vila ha dedicat una part important del seu discurs a la realitat d'una comarca turística com el Garraf, on la presència de treballadors procedents de diversos països genera nous desafiaments lingüístics.
Segons ha explicat, el Govern està ultimant un acord amb patronals i sindicats perquè els centres de treball esdevinguin espais d'integració lingüística. "La millor manera perquè una persona que treballa de cara al públic entengui que ha d'aprendre català és que la mateixa empresa assumeixi aquest compromís i faciliti la formació necessària", ha assegurat.
El conseller ha recordat que si els establiments són capaços d'atendre en anglès, francès o italià, també poden garantir l'atenció en català. "El català és cosa de tots: Generalitat, ajuntaments, empreses, sindicats, escoles i ciutadania", ha conclòs.
Una guia perquè cada municipi tingui el seu pla lingüístic
La sessió ha inclòs la presentació de la nova Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català, a càrrec de Biel Senabre i Teresa Tort. La guia ofereix una metodologia completa perquè els municipis puguin elaborar els seus propis plans lingüístics. El document parteix d'una diagnosi sociolingüística local, estableix objectius i actuacions, incorpora calendaris i pressupostos i preveu sistemes d'avaluació dels resultats.
També inclou models de criteris lingüístics per a l'activitat interna dels ajuntaments, exemples de clàusules lingüístiques per a contractes i subvencions i una recopilació de la normativa vigent.
L'objectiu és que cada municipi pugui dissenyar una estratègia adaptada a la seva realitat social, demogràfica i lingüística.
Quaranta mesures per passar a l'acció
Complementàriament, el Departament ha presentat un catàleg amb 40 propostes concretes perquè qualsevol ajuntament pugui reforçar l'ús del català. Entre les mesures hi ha accions de formació per al personal municipal, revisions dels criteris de comunicació institucional, programes de suport lingüístic per a empreses i comerços, promoció del català en activitats esportives i culturals, creació d'espais d'aprenentatge informal o reforç de la presència de la llengua en esdeveniments públics.
El document està concebut com un menú flexible que cada municipi pot adaptar segons les seves necessitats i recursos.
El Penedès, per sobre de la mitjana catalana
La presentació de les dades de l'EULP 2023, a càrrec d'Anna Torrijos, ha confirmat la bona situació relativa del català al territori.
Actualment, el 85,6% de la població del Penedès sap parlar català, una xifra superior al 80,4% registrat al conjunt de Catalunya.
Entre 2018 i 2023, el nombre absolut de persones que coneixen i utilitzen la llengua ha augmentat en unes 35.000 persones, tot i que el percentatge global s'ha mantingut estable a causa del fort creixement demogràfic.
La llengua habitual és el català per al 34,3% de la població, mentre que la llengua inicial és del 31,3%, un fet que indica que una part de la ciutadania incorpora el català al llarg de la seva vida.
També destaca el pes dels parlants bilingües habituals, que representen el 12,1% de la població, per sobre de la mitjana catalana.
Lideratge en transmissió familiar
Una de les dades més significatives és la relacionada amb la transmissió intergeneracional. Al Penedès, el 39,1% de la població parla exclusivament català amb els fills, mentre que només el 28,4% l'utilitza amb la mare. Aquesta diferència de gairebé onze punts és la més elevada de totes les vegueries catalanes i evidencia que la llengua continua guanyant presència dins les famílies.
Malgrat això, l'enquesta també posa de manifest reptes importants, especialment entre la població immigrada i entre els joves, segments en què els usos habituals del català es mantenen per sota dels objectius marcats per la política lingüística del Govern.
En la cloenda de l'acte, Vila ha fet una crida als municipis perquè aprofitin les noves eines disponibles. "La llengua es guanya o es perd en la vida quotidiana. Cada pas que feu des dels ajuntaments compta. Tenim un repte compartit i els municipis sou actors indispensables per afrontar-lo", ha conclòs.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT