PUBLICITAT
NAZISME
05-06-2026 10:42
Aquest 2026 s'han complert 81 anys de l'alliberament dels camps nazis. Del final de la segona guerra mundial i del descobriment pel món del que va ser, sens dubte, l'episodi més gran de crueltat, indignitat i mort, orquestrada per tot un estat, l'estat nazi.
Aquest aniversari, però, ha tornat a posar de manifest alguns debats o controvèrsies que val la pena comentar. Un a nivell nacional, a Espanya, i un altre d'internacional.
A Espanya, pels volts del 5 de maig, Dia decretat pel govern de l'Estat per retre homenatge a les persones assassinades a Mauthausen i en altres camps i en general a totes les víctimes espanyoles del nazisme és celebren multitud d'actes de tota mena. I està molt estesa la creença que tots els espanyols van ser deportats a Mauthausen i que tots els deportats van ser identificats amb el triangle blau d'apàtrides. Aquesta creença ha provocat que, a diversos llocs de l'estat, s'hagin impulsat actes de memòria i homenatge, o s'hagin aixecat monuments en record dels deportats a Mauthausen, o que s'hagi estès el triangle blau com a símbol de la deportació republicana als camps nazis.
I és evident que aquesta mirada parcial sobre la deportació ha provocat l'oblit moltes vegades, dels deportats i deportades als altres camps. Deportats que a tots els camps a excepció de Mauthausen “van lluir” el “triangle vermell” de presos polítics, eren els RotSpaniers. Els deportats als altres camps van sumar una xifra notablement inferior als que van ser deportats al camp austríac, però l'honor, la memòria, la justícia i la reparació no es poden ni s’han de mesurar pels números o les xifres. Un deportat és un deportat, indistintament del camp de destinació.
Posar la mirada, únicament a Mauthausen, ha causat un lamentable oblit de més de dos mil presoners i presoneres republicans, de les seves lluites i històries. La memòria de la deportació republicana ha de fer un esforç per integrar totes les seves víctimes, tots els lluitadors i resistents antifeixistes, independentment del camp on van ser reclosos.
El 5 de maig, és la data de l'alliberament de Mauthausen, com el 27 de gener va tenir lloc l'alliberament d'Aushwitz, però ambdues dates han adquirit un significat més gran. La segona del Dia Internacional de l'Holocaust; i la primera el Dia en memòria de “totes” les víctimes espanyoles del nazisme.
La segona consideració ens introdueix al terreny internacional, fruit de la situació creada a Buchenwald, aquest any, a l'abril, amb motiu de l'aniversari de l'alliberament del camp.
Com ha passat els darrers anys, l'Amical de Buchenwald, que alhora forma part com a delegació espanyola del Comitè Internacional de Buchenwald, seguint els seus objectius de difondre la memòria de Buchenwald i seguint també els valors i l'esperit del jurament de Buchenwald, ha portat joves de diferents centres educatius de l'Estat a Weimar, Buchenwa d'Espanya, i dels Instituts de Memòria dels Governs de Navarra i del País Basc, per millorar-ne la comprensió de la història, reforçar-ne els valors democràtics, enfortir la lluita contra el feixisme i reivindicar el paper dels republicans espanyols en aquesta lluita i dels valors que ells van defensar.
Un viatge de joves, que creiem absolutament necessari, i una feina reconeguda per les institucions i altres associacions amigues.
Aquest any, però, van tenir lloc algunes accions per part del Memorial del camp, que obliguen a una seriosa reflexió sobre la titularitat i la gestió dels camps i dels espais de memòria.
L'any passat la denúncia dels nostres joves del genocidi palestí va provocar un conflicte amb membres del Comitè Internacional i amb el mateix Memorial del camp, conflicte que ha tingut la seva continuïtat aquest any, quan persones de l'equip del Memorial, acompanyades per membres de seguretat, es van dedicar tot el matí a seguir el nostre grup, a gravar amb els mòbils en to provocatiu les nostres accions i les nostres intervencions. Una actitud que podem definir de persecució o de persecució, i que ens va semblar summament ofensiva, i va crear desconcert entre el nostre grup, entre les autoritats i els familiars que ens acompanyaven i especialment entre els joves. Això va provocar les queixes del professorat que els acompanyava, ja que gravar joves, tots menors d'edat, sense una petició de permís i sense un avís o una explicació prèvia, ens sembla una actitud que voreja la il·legalitat.
Així mateix, aquests darrers anys, la nostra Amical i altres delegacions han hagut de vèncer sengles obstacles per exhibir al camp la bandera republicana, una bandera que no és només el símbol de la lluita antifranquista a Espanya, i de defensa de la República, sinó ja tot un símbol de la lluita antifeixista a nivell internacional. O recentment també, la prohibició d'exhibir símbols propalestins ignorant i evitant posicionar-se sobre la situació actual al món
A partir d'aquí ens sembla necessari recordar que, des d'un punt de vista moral, ètic i històric, els camps pertanyen a les seves víctimes, i també als seus familiars que cada any acudeixen i acudim a Buchenwald a rendir-los honor i memòria, a recordar els lluitadors i resistents antifeixistes, que van lluitar primer contra el franquisme i després contra el nazisme, i que gràcies nazi-feixisme a Europa.
Que no pertanyen als equips de funcionaris que ostenten la potestat per dirigir-los i determinar qui entra, qui i de què parla i quins símbols exhibeix.
No podem oblidar l'esforç gegantí de l'exèrcit roig per derrotar el nazisme, o la resistència interna dels comunistes a Buchenwald.
Cal revisar les normes i els reglaments de funcionament dels camps i dels Memorials, per evitar que es reinterpreti la història i s'acabi donant més visibilitat a determinats col·lectius de víctimes i a evitar qualsevol tipus de crítica. La memòria de l'Holocaust no ens ha d'impedir de denunciar els genocidis actuals. Denunciar el que està passant en aquests moments al món, els bombardejos a la població civil, la destrucció de ciutats senceres, d'escoles i hospitals, l'ocupació de territoris, la destrucció intencionada de zones agrícoles o recursos naturals…; l'assalt a embarcacions i segrest de persones en “aigües internacionals”, els atacs a països en guerres que vulneren flagrantment la legislació internacional no es pot considerar “antisemitisme” sinó una defensa de la democràcia, els drets humans i la legalitat internacional.
Denunciar les injustícies no és ser antisemita, és conscienciar i sensibilitzar la població en general però especialment els joves.
Denunciar les injustícies i exigir un món en pau i llibertat és ser fidel al jurament de Buchenwald.
Enric Garriga
President d'Amical de Buchenwald
Vicepresident per Espanya del CIBD
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT