PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
07-06-2026 12:46
Aquests dies, llegint a Jorge Barudy en el seu llibre “Los desafíos invisibles de ser padres”, es diu que la salut mental dels nens, adolescents i també adults, vindrà condicionada per una qualitat de les relacions interpersonals amb la resta de les persones que reben des del moment que creixen en l’úter matern.
Per tot això podem afirmar sense cap mena de dubte que el vincle és la relació emocional especial que s'estableix entre l’infant i la persona que el cria o en té cura.
I és que l’infant s’expressa amb determinades conductes, amb l'objectiu de mantenir-se físicament prop de la persona de referència, conductes que es fan evidents a partir del primer mes de vida.
Aleshores deduïm que la nostra infància està marcada per la influència dels nostres pares, del vincle afectiu que afecta directament en la salut i el benestar psicològic.
Sabem que la infància suposa una etapa molt important pel desenvolupament de la personalitat. La família i els infants construeixen un vincle des del primer moment de la vida, fins i tot abans, durant l'embaràs.
Així doncs, podem dir que la qualitat de la relació primerenca influirà decisivament en el desenvolupament psicològic futur de l'infant. Hi ha de totes maneres, factors que poden influir en la relació d'aferrament amb les persones cuidadores i en la formació de la seva personalitat durant la infància i al llarg de tota la seva vida.
Els educadors i educadores socials sabem que el vincle afectiu s’estableix amb un nombre reduït de persones, que ens porta a la cerca de la proximitat i al contacte al llarg del temps, amb l’objectiu de trobar una certa seguretat.
Per tot això, podem afirmar doncs que la funció principal del vincle afectiu, és reduir l'ansietat que ens permet afrontar-nos a les situacions que generen angoixa.
Des del naixement fins als 2 mesos, el vincle afectiu no és encara madur i els nadons no centren l'atenció únicament en la seva mare, mostren un cert nombre de respostes innates dirigides a atraure-la i mantenir-la al seu costat, preferint mirar-la a ella que a una persona desconeguda.
Dels 2 als 7 mesos, es consoliden els vincles afectius amb els progenitors i s’adrecen vers ells amb les seves respostes socials.
Serà a partir dels 2 anys quan experimenten el moment més fort del vincle, es poden irritar davant la separació i amb la relació amb noves persones.
En etapes posteriors, sobretot a l’etapa escolar, es mantenen els pares com les persones amb qui tenen els vincles afectius més forts, encara que, de mica en mica, es van tolerant millor les separacions.
Més endavant i a l'adolescència, els pares encara són les persones principals, a poc a poc apareixen els amics com persones amb vincle i de retruc es van distanciant dels pares, fins i tot podem observar un cert rebuig en la recerca de la seva pròpia identitat, els pares han d’estar disponibles en casos de necessitat.
Per tant, el trastorn del vincle apareix quan s'han produït ruptures severes entre la relació afectiva de l’infant amb la seva mare des de les etapes evolutives més precoces (abandonament, maltractament, separacions, infants ingressats en centres d'acollida i posteriorment adoptats, nadons que han estat en incubadores, ingressos hospitalaris de llarga durada...).
Observem doncs infants, que mostren una relació social alterada i que no es relacionen d’acord amb el nivell del seu desenvolupament (des d’un retraïment extrem a conductes problemàtiques) iniciant-se abans dels 5 anys.
Hi ha diversos tipus de lligams emocionals, els trobem, per exemple entre germans, entre progenitors i fills, també entre els infants en situació de vulnerabilitat i amb els professionals de la intervenció social, escolar, socioeducativa, o d’atenció en la salut.
El primer a desenvolupar una teoria del vincle afectiu va ser John Bowlby, l’any 1969, posteriorment Mary Ainsworth. Aquesta i altres autors han anat realitzant importants aportacions fins a arribar al contingut de la teoria del vincle afectiu que tenim actualment.
Aquesta teoria ha contribuït a millorar i a entendre els processos de la personalitat, les diferències individuals dels adults, ja que la divisió de les formes de vincle en els infants guarda una determinada relació amb les característiques de personalitat, com ara les relacions i en com pensen i senten emocions.
Existeixen, doncs, diverses classificacions dels vincles afectius que s’estableixen en la infància.
Parlem del vincle segur, que s’estableix amb confiança i seguretat, l’infant aprèn a recórrer a la família si té algun problema, li ensenya les emocions sense invalidar-lo, serà un vincle que rep de relacions sanes.
Hi ha un vincle ansiós, en aquells progenitors incapaços de dur una criança normal, pateixen una gran ansietat que els porta a una sobreprotecció de l’infant, prenent-li autonomia i seguretat.
També el vincle evitatiu, un infant cobert en les seves necessitats bàsiques, però que no està atès emocionalment, serà un infant invisible als ulls de l’adult, incapaç de vincular emocionalment de forma saludable.
El vincle desorganitzat, podem afirmar que és dels més greus, afecta els infants que pateixen negligències, abusos físics, sexuals i/o psicològics.
El nen o nena no aprendrà a relacionar-se amb els pares, manté un sentiment ambivalent en no saber quan passarà un comportament abusiu o positiu, es transformen en adults amb dificultats per relacionar-se.
John Bowlby (1907-1990) en una entrevista quan tenia 80 anys, va dir que les seves experiències infantojuvenils l’havien deixat “suficientment ferit, però no suficientment danyat”.
Bowlby amb la seva teoria del vincle afectiu explica l’origen del vincle, és a dir, quan apareixen els primers vincles afectius en els humans, i determina què ha de passar perquè aquest es construeixi de forma correcta per la salut mental dels infants, i quins factors disfuncionals fan que els vincles es construeixin sota models insatisfactoris i improductius. “Considerem essencial per a la salut mental que el nadó i el nen petit tinguin la vivència d'una relació càlida, íntima i continuada amb la mare (o substitut matern permanent), en què tots dos trobin satisfacció i gaudi.”
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT