PUBLICITAT
POLÍTICA MUNICIPAL
10-06-2026 6:07
He de demanar disculpes a l'Ajuntament del Vendrell.
Durant setmanes vaig pensar que el tema de la bocana del Riuet era una simple discrepància entre els veïns i el govern municipal. Però no. Ara he entès que estava davant d'una lliçó magistral d'il·lusionisme polític.
Perquè no tothom és capaç de fer desaparèixer una bocana davant de centenars de persones i després anunciar que la tornarà a fer aparèixer com si fos una gran novetat.
Això no és urbanisme.
És el Festival Internacional de Màgia de Coma-ruga. La bocana s’esfuma, s'explica que és pel seu bé, s'assegura que tot forma part d'un pla magnífic, es deixa entendre que els veïns no han sabut apreciar la genialitat de la proposta i, després d'uns quants centenars de signatures, es descobreix que potser la ciutadania no estava tan equivocada. Houdini hauria demanat feina a l'Ajuntament.
Els veïns, mentrestant, han protagonitzat una conducta incomprensible. Han protestat. Han recollit signatures. Han anat als plens. Han sortit als mitjans. Han insistit a defensar un espai que coneixen des de fa dècades. Francament, no han facilitat gens la feina.
Perquè tots sabem que els projectes públics funcionen molt millor quan la ciutadania calla educadament i aplaudeix al final.
La part més fascinant és que ara la bocana podria tornar.
Fixeu-vos en la meravella.
Allò que era impossible ja no ho és. Allò que era incorrecte ara és correcte. I allò que era una obsessió veïnal ara és una proposta de consens.
És tan extraordinari que proposo estudiar el cas a les universitats.
No cada dia es veu una idea equivocada convertint-se en encert sense moure's del mateix lloc.
Però abans d'encarregar la placa commemorativa, convé recordar un petit detall: la bocana continua exactament on era, tancada.
De moment tenim reunions, estudis, informes, compromisos, validacions i futurs projectes. És a dir, tenim tot allò que la política fabrica amb més facilitat que les obres: esperança.
Ara només falta la part complicada, que és convertir-la en realitat.
I aquí apareix una coincidència encantadora.
L'any vinent hi ha eleccions municipals. Però segur que no hi té res a veure.
Tan casual com veure polítics escoltant els veïns just quan els veïns es converteixen en electors.
Per això jo proposo prudència. No perquè desconfiï de ningú, Déu me'n guard. Simplement perquè entre una promesa i una excavadora hi ha més distància que entre Coma-ruga i la Lluna.
Potser la bocana tornarà. Potser veurem les obres. Potser els compromisos es compliran.
O potser descobrirem que les promeses també tenen propietats mineromedicinals: alleugen molt, reconforten encara més i desapareixen just quan més les necessites.
Sigui com sigui, hi ha una cosa que ja ha quedat demostrada.
Els veïns han recuperat una cosa molt més difícil que una bocana: la capacitat de ser escoltats. I, en aquests temps, això sí que sembla un miracle.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT