PUBLICITAT
HABITATGE
11-06-2026 6:56
El Penedès està de moda. Ja fa anys que la vegueria creix a ritme vertiginós, tant a la costa, atractiva per la seva proximitat a les grans urbs del país, com a l’interior, un oasi de tranquil·litat sovint enmig de paratges naturals de somni. I, de retruc, per la competitivitat dels preus de l’habitatge que, amb comptades –i sonores- excepcions, el converteix en objectiu golafre de tota aquella població expulsada de l’àrea metropolitana o que, simplement, vol canviar d’aires a un entorn més assequible econòmicament.
Després de l’esclat de la bombolla immobiliària de 2008, el sector es va estancar i, fins i tot, recular, el que va implicar, de retruc, una crisi econòmica que afectà, i força, una zona marcada per la seva dependència dels serveis en general i del turisme en particular. Darrerament, però, la construcció ha anat reviscolant, fins al punt que, ara mateix, Cunit i Calafell són els municipis més grans de 10.000 habitants que més creixen percentualment de Catalunya: un 27,8% i 23,7% respectivament. I amb perspectives a l’alça, el que tensiona serveis i afebleix les seves arques. “Estem fent canvis normatius per poder absorbir aquest creixement i, alhora, permetre que els promotors també puguin construir amb més facilitat que fins ara”. Qui així s’expressa és Ramon Ferré, alcalde de Calafell, un dels municipis més afectats per l’increment poblacional i que ha impulsat un nou codi tècnic que faciliti la posada en marxa de promocions.
“Estem incorporant aquestes modificacions de normatives per poder millorar la possibilitat que es puguin fer les construccions que hi ha previstes en el planejament, ni més ni menys, amb una mica més d'habitatge perquè és la manera de fer-ho més rendible i sostenible”, assegura Ferré, qui remarca que la mesura busca minvar les densitats d’habitatge existents fins ara, baixant d’un cada 100 metres quadrats a un cada 80. “El creixement també ha de ser preferentment vertical, ja que els costos de manteniment dels carrers ha pujat moltíssim i cada cop és més complicat d’assumir per als ajuntaments” rebla un Ferré que es decanta per buscar models urbanístics que permetin elevar més els edificis i alliberar, així, espai als voltants i poder generar equipaments i zones verdes que, “sense aquest creixement amb alçada, és impossible d’assumir perquè no sortirien els números de cap manera”.
Una teoria amb què coincideix la responsable d’Urbanisme de l’Ajuntament del Vendrell, Núria Rovira. En unes declaracions al programa Plaça Vella de RTV El Vendrell, hi coincidia amb el seu company de partit (PSC) de Calafell, tot subratllant els esforços de tresoreria que han d’assumir els municipis per garantir el correcte subministrament de serveis als seus veïns.
A l’altra banda de la balança se situa el batlle de Vilafranca del Penedès, FranCisco Romero, també socialista. El màxim representant institucional de la capital de l’Alt Penedès defensa, per contra, un creixement en alçada màxim de planta baixa més 3 o 4 pisos, com a molt. “És la ciutat que ens agrada, on es poden compartir espais i tota mena de places públiques”, assevera un Romero que afegeix que, aquesta política, també s’aplica als polígons industrials.
“A la comarca hi ha sis pobles que creixen més que Vilafranca. Nosaltres ens situem en un escenari intermedi gràcies al Pla General de 2003, amb 43.000 habitants. Es tracta d’un creixement moderat determinat pel propi pla general, que fa molt difícil que fins que un nou barri no està pràcticament acabat, no se’n pugui saltar a un altre”, ressalta el primer edil de la capital.
Repunt de la construcció
Un debat derivat en bona mesura de la pressió poblacional que viu en els darrers temps la vegueria. Segons dades de l’Associació de Promotors de Catalunya, a l’Alt Penedès es van iniciar el 2025 un total de 178 habitatges, 35 més que no pas l’any anterior, el que suposa un increment del 24%. El percentatge es dispara si es compara el nombre de cases acabades, passant en només dotze mesos de 210 a 332, un 58% superior.
Al Baix Penedès l’increment percentual és encara major, del 60% i 61% respectivament. Així, a la comarca es van iniciar 333 construccions, 125 més que no pas el 2024, mentre que se’n van concloure 193, 73 més que l’any anterior.
De la seva banda, al Garraf, l’augment en percentatge és una mica inferior, del 52% en els pisos acabats i, per contra, de -41% en els iniciats. Amb tot, en aquesta part de la vegueria allò realment ressenyable són les xifres absolutes. Així, el 2025 es van iniciar 688 promocions, 479 menys que dotze mesos enrere, encara que, a l’altra banda de la balança, cal situar les 1.258 edificacions acabades, 429 més que no pas l’exercici anterior.
A l’Anoia (inclosa la part no penedesenca), en termes totals l’augment és més modest, malgrat que percentualment les dades parlen per si soles. Així, el 2024 es van iniciar 106 edificacions per 262 l’any passat (+147%), mentre que, pel que fa a les construccions acabades, l’augment va ser de 55 a 119 (116%).
Tot plegat uns increments que situen el Penedès entre els àmbits territorials capdavanters del país. Per municipis, les quatre capitals absorbeixen la major part del creixement a banda de Cunit i Calafell al Baix Penedès i Sant Pere de Ribes, al Garraf. A la vila ribetana l’augment és cridaner, empès, en bona mesura, per les dificultats de molts sitgetans a trobar un habitatge assequible. I és que, segons dades consultables al Portal Estadístic del Notariat, el preu per metre quadrat a la Blanca Subur ara mateix frega els 5.000€ (4.931€), de llarg el més car de la vegueria. En aquesta estadística, el Garraf s’emporta la palma, amb només Olivella per sota dels 2.000€m/2.
A la resta del Penedès, l’únic municipi que també supera els dos milers són Santa Fe del Penedès (2.463€) i Calafell (2.009€), amb Cunit arrecerat ben a prop, uns 125€ per sota de la seva vila veïna. Tot i que són xifres que el Col·legi de Notaris actualitza contínuament, les dades marquen una tendència força estable en aquest sentit. Per que fa al Vendrell, el preu per metre quadrat és de gairebé 1.600€, mentre que a Vilafranca és un pèl superior, 1.821€. Curiosament, no es tracta, però, del municipi de l’Alt Penedès amb la xifra més elevada, atès que, a banda de Santa Fe, es veu superat també per Castellví de la Marca, amb 1.943€, i Sant Sadurní, amb 1.910€. A l’Anoia, la seva capital és qui ostenta el número 1 del rànquing, amb 1.462€m/2, uns 50€ més que Vilanova del Camí.
Per contra, els municipis més a l’interior del Baix Penedès són els que presenten uns preus inferiors, en alguns casos, com Masllorenç (573€) i el Montmell (777€), a la cua de la vegueria.
Una despesa que, de moment, no frena l’ànsia de trobar habitatge al Penedès. Així ho certifiquen, també, les operacions de compravenda, ja siguin habitatges nous o de segona mà. Durant el 2025, al Baix Penedès se’n van registrar 2.819, un 12,9% més que l’any anterior. A l’Alt Penedès, de la seva banda, la xifra fou de 1.327, un creixement percentual del 8,8%, similar al del Garraf (8,3%), que va registrar un total de 2.677 transaccions. Finalment, a l’Anoia (inclosa la part no penedesenca), l’augment es va enfilar al 12,5%, amb un total de 1.531 compravendes.
Unes xifres, en definitiva, que mostren una realitat clarament palpable als carrers de la major part de la vegueria, un increment demogràfic que obliga a entomar nombrosos reptes. Es tracta d’una tònica equiparable a bona part del Penedès, tot i que cadascun dels seus racons presenta les seves pròpies peculiaritats. Recentment, en unes jornades adreçades a professionals del sector organitzades a Calafell, s’establia que, en el seu cas, al Baix Penedès existeixen municipis que tenen, fonamentalment, “una vocació també vacacional per la seva proximitat amb la costa, però també d'altres grans ciutats com és el cas del Vendrell, on, alhora, també existeix una necessitat d'habitatge principal, de primera residència”, assegurava Marc Torrent, director general de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE).
L’executiu de l’entitat també afegeix que, tot plegat, implica la necessitat “de ser capaços de generar tot aquest habitatge perquè les famílies tinguin una opció residencial i poder, així, desenvolupar el seu projecte vital”. Un plantejament que ha d’anar acompanyat, salpebra, amb l’habilitació d’habitatge assequible, un desafiament que haurien d’afrontar, al seu entendre, administració pública i sector privat.
Una comunió urgent entrebancada, darrerament, per les dificultats d’accedir al crèdit, tant per part de particulars com dels mateixos promotors, segons asseguren des de l’associació. Una distorsió a l’hora d’encaixar una quadratura del cercle encaparrada a compassar oferta i demanda amb l’accés assequible a l’habitatge en una terra marcada per la fusió de blau del seu mar i el verd de les vinyes.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT