En ple segle XXI, diversos estudis indiquen un augment de la religiositat entre els joves, enfrontats a un futur que els hi transmet tota mena d’incerteses
El papa Lleó XIV saludant els fidels a l'Estadi Olímpic. ACN / Jordi Borràs
Ja al segle XIX, Nietzsche, a Així parlà Zaratustra, va anunciar la “mort de Déu”, una metàfora que simbolitzava la pèrdua de les creences cristianes en una societat on la ciència començava a oferir noves respostes. Darwin ens mostrava que la vida no és una creació divina sinó un procés evolutiu. Durant el segle XX, la teoria de la relativitat d’Einstein ens ajudava a comprendre l’univers, i la física quàntica ens revelava les lleis que regeixen les partícules elementals. Carl Sagan ho expressava així: «Som pols d’estrella que ha arribat a saber coses».
Per molt que puguem desxifrar el cosmos i els misteris de la vida, difícilment arribarem a respondre la pregunta més crucial que s’ha fet la humanitat: quin sentit té l'existència i què hi ha més enllà de la vida?
Potser l’Església s’erigeix en consol espiritual per a molts joves, només espero que aquesta renovada fe no vagi en detriment de la ciència i del progrés. Perquè és justament aquesta ciència la que ens fa tan especials dins d’aquest vast univers.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.