PUBLICITAT
VISITA DEL PAPA
12-06-2026 11:50
Gaudí estaria orgullós del que hem viscut aquests darrers dies a Catalunya.
No vull entrar a fer comparacions de cap tipus, perquè és més que evident que la raó principal de la visita del Papa Lleó XIV ha estat la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, la meravella arquitectònica projectada fa més d’un segle per Antoni Gaudí, l’arquitecte de Déu.
Tothom ha quedat meravellat de l’homenatge al geni català en el centenari de la seva mort. No és casual. L’autenticitat i la bellesa són universals. Precisament perquè Gaudí no va intentar imitar ningú, perquè va saber expressar amb llenguatge propi les arrels espirituals, culturals i naturals del nostre país, la seva obra ha acabat captivant persones de tot el món.
Allò que és autèntic és allò que esdevé universal
Catalunya ja ho va demostrar amb els Jocs Olímpics de l’any 92. Aquell estiu vam fascinar milions de persones no pas renunciant a la nostra identitat, sinó projectant-la amb orgull, naturalitat i excel·lència. Més de trenta anys després hem tornat a oferir al món una imatge d’un país que sap emocionar des de la seva singularitat, des de la seva història i des del seu patrimoni.
Però la visita del Sant Pare no s’ha limitat a la dimensió gaudiniana. Lleó XIV ha volgut trepitjar realitats molt diferents de casa nostra. Milers de joves reunits a l’Estadi Olímpic, la tradició espiritual mil·lenària de Montserrat i la realitat sovint invisible dels interns de Brians. I des d’aquests escenaris ha predicat un missatge que interpel·la especialment les noves generacions.
Una crida a no viure esclaus de la competició permanent, del rendiment constant i de la necessitat de projectar una imatge d’èxit, fins al punt que aquesta dinàmica acaba actuant com una anestèsia que endormisca la consciència. Una crida a la pau, una paraula massa sovint absent del debat públic en temps de polarització, guerres i confrontació. Una crida a construir una societat acollidora, on cadascú sigui respectat en la seva dignitat. Una crida al perdó, aquest valor tan contracultural en una època marcada pel ressentiment i la divisió.
“Hem d’aprendre a mirar el perdó, poderós antídot contra el mal. Som pecadors perdonats, estem en pau i som capaços de perdonar.”
Ha parlat i tothom l’ha escoltat. Potser aquí rau el gran encert de la visita. Mentre el món admirava la grandesa de la Torre de Jesús i la genialitat de Gaudí, el Sant Pare aprofitava aquesta atenció global per recordar que les grans preguntes de la humanitat continuen sent les mateixes. Qui som, com ens relacionem amb els altres i quin sentit donem a la nostra vida. La pedra i l’esperit, l’art i el missatge, han anat de la mà.
Potser per això ha connectat amb tanta gent, creient o no creient. En un temps dominat per la immediatesa i el soroll, no és poca cosa que durant uns dies milions de persones hagin volgut escoltar un missatge que parlava d’espiritualitat, reconciliació i esperança. Perquè, més enllà de les conviccions religioses de cadascú, Lleó XIV ha posat sobre la taula preguntes i inquietuds que interpel·len el conjunt de la societat.
I que ningú pretengui encapsular els missatges del Sant Pare en cap ideologia concreta o afinitat partidista. Els plantejaments de Lleó XIV s’inscriuen en la Doctrina Social de l’Església, un corpus de pensament que té les seves arrels en l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII, a finals del segle XIX, i que continua actualitzant-se davant els reptes del nostre temps, com reflecteix la recent publicació de Magnifica Humanitas.
Un pensament que rebutja les visions que redueixen la persona a una simple peça del mercat o de l’Estat, i s’allunya tant del liberalisme extrem com del col·lectivisme marxista. Una mirada centrada en la dignitat humana, el bé comú i la solidaritat. Una guia moral que interpel·la consciències. Potser per això continua sent tan difícil d’etiquetar des de les categories polítiques habituals.
Com l’obra de Gaudí, el missatge del Papa Lleó XIV aspira a ser profundament arrelat i, alhora, universal. Perquè quan una societat és fidel a allò que és, quan no renuncia a la seva ànima ni als seus valors, és quan té més coses a dir al món.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT