PUBLICITAT
SEGURETAT CIUTADANA
15-06-2026 18:03
Durant el dia tot sembla funcionar perfectament. Terrasses plenes, comerços oberts, gent passejant i responsables polítics transmetent tranquil·litat. Però quan cau el sol, segons denuncien molts veïns, apareix aquell Vendrell que no surt als fullets turístics ni a les fotografies oficials.
I quan una persona prefereix canviar de carrer, evitar segons quines zones o pensar-s'ho dues vegades abans de sortir a determinada hora, potser el problema no és exactament una percepció col·lectiva provocada per un excés d'imaginació.
Perquè els veïns no estan parlant de fenòmens paranormals ni d'una llegenda urbana transmesa de generació en generació. Estan parlant de baralles, d'incivisme, de consum d'alcohol al carrer, de sorolls a hores intempestives, de conflictes de convivència i d'una degradació que, segons denuncien, fa temps que afecta algunes zones del Nucli Antic.
Però aquí arriba la part realment fascinant. Quan els veïns ho expliquen, exageren. Quan ho expliquen els comerciants, dramatitzen. Quan apareix als diaris, aleshores es converteix en una qüestió que mereix ser estudiada. I quan més d'un miler de persones signen una reclamació, encara hi ha qui es pregunta si el problema existeix. Amb aquesta lògica, si un elefant entrés a l'Ajuntament, probablement es crearia una comissió per determinar si realment era un elefant o només una percepció ciutadana de grans dimensions.
També hi ha qui evita denunciar segons quines situacions. No perquè pensin que no servirà de res, sinó perquè volen col·laborar amb l'administració reduint l'excés de paperassa.
Durant anys, desenes de persones explicant el mateix problema no són una prova suficient. Però un titular sí.
De fet, la situació és tan tranquil·la que alguns veïns eviten passar per determinats carrers a certes hores. No per inseguretat, evidentment. Ho fan perquè els agrada introduir una mica d'aventura a la rutina diària i allargar els recorreguts per complir els objectius del rellotge intel·ligent.
Ara l'Ajuntament anuncia mesures. Una notícia excel·lent. Segurament arribaran just després de la pròxima reunió, de la pròxima taula de treball, del pròxim informe, de la pròxima comissió i de la inevitable fotografia institucional amb cara de profunda preocupació i mirada perduda cap a l'horitzó.
Davant de qualsevol problema, la recepta sembla sempre la mateixa: més càmeres. Convivència, inseguretat o queixes veïnals, tot es pretén resoldre a cop de vigilància. Aviat hi haurà més objectius enfocant el Nucli Antic que veïns vivint-hi, i si els problemes persisteixen, almenys els podrem contemplar en alta definició mentre escoltem que la situació està millorant notablement.
Perquè els veïns no demanen cap miracle. No demanen helicòpters sobrevolant el barri ni equips especials sortits d'una sèrie de televisió. Demanen una cosa bastant més revolucionària: poder passejar amb normalitat, descansar sense determinades molèsties i sentir que els problemes que denuncien reben alguna resposta més enllà d'un titular, una reunió o una fotografia institucional.
El més admirable és la capacitat d'alguns responsables per descobrir els problemes exactament el dia que surten als diaris. Els mateixos problemes que els veïns expliquen des de fa anys, però que aparentment havien aconseguit passar completament desapercebuts. Una habilitat gairebé sobrenatural.
Però no siguem injustos. Segur que tot millorarà. Ho prometen cada vegada que hi ha eleccions, cada vegada que hi ha una protesta, cada vegada que surt una notícia i, si convé, també entre una cosa i l'altra. La perseverança és una virtut.
Perquè potser el problema no és el que passa. Potser el problema és que encara hi ha gent disposada a explicar-ho.
Perquè reconèixer que existeix una situació conflictiva obliga a actuar. En canvi, discutir si la situació existeix o no permet omplir reunions, redactar informes, fer declaracions i arribar a les pròximes eleccions sense la molèstia d'haver resolt res.
I això sempre resulta molt més còmode que afrontar la realitat.
Sobretot quan la realitat té el mal costum de no encaixar amb les notes de premsa.
Potser sí que hi ha dos Vendrells. El que es veu de dia i el que pateixen alguns veïns de nit. El problema no és que existeixin dos Vendrells. El problema és continuar fent veure que només n'hi ha un.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT