PUBLICITAT
LITERATURA
17-06-2026 12:22
En la contraportada del llibre podem conèixer els motius que van portar a escriure a Sorj Chalandon aquesta dura historia: «El 1977, quan treballava al diari Libération, vaig llegir que tancarien la Casa d’Educació Vigilada de Belle-Île-en-Mer. En realitat, es tractava d’un centre penal per a menors. Entre els seus murs alts, on d’entrada havien estat reclosos els partidaris de la Comuna, des del 1880 es “reeducaven” petits brètols de ciutat i lladregots de pagès, així com estudiants conflictius, nens abandonats i orfes. Els més joves tenien dotze anys. La nit del 27 d’agost de 1934, cinquanta-sis nens es van escapar. Mentre els fugitius estaven envoltats pel mar, els gendarmes van oferir una moneda de vint francs per cada nen capturat…
A partir d’esbrinar en la historia d’aquesta institució, molt més repressiva que educativa, l’autor cerca una història d’un dels nois internat allà el “Tinya” que alternant la narració directa i la informació dels fets que va explicant ens mostra la fallida d’unes institucions que van acumular tota la ràbia continguda durant molts anys, ràbia dels nois que hi eren, ràbia dels guardians que havien de tenir cura d’ells i ràbia que generaven en molts dels habitants de prop d’aquesta mena d’hospici.
Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser corresponsal de guerra i durant trenta-quatre anys periodista al diari Libération abans d’incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Une promesse (Premi Médicis 2006), Mon traîte, Retorn a Killybegs (Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa 2011), La quarta paret (Premi Goncourt dels alumnes d’institut 2013), Professió del pare (Premi Style 2015), El dia abans, Una alegria esbojarrada, Fill d’un malparit i Amb la ràbia al cos. Les set últimes, publicades a Edicions de 1984.
El protagonista narrador d’Amb la ràbia al cos, és un nen –un adolescent, un jove: el veiem créixer tot al llarg de la novel·la– a qui sobretot li han passat desgràcies. Hauria volgut tenir una família afectuosa i no la va tenir, a qui ningú no ha estimat i a qui molts maltracten, i que ara és presoner en una mena de centre penal per a menors situat en una petita illa del nord de França. El nom institucional del centre és Casa d’Institució Vigilada, i oficialment té l’objectiu de reformar els interns perquè es dediquin a les feines del mar o del camp, però, a la pràctica, és un infern on prevalen la deshumanització i la brutalitat.
La narració es fonamenta en uns fets històrics reals –la Casa d’Institució Vigilada efectivament va existir, a Belle-Île-en-Mer, i l’any 1934 se’n van escapar cinquanta-sis nens–.Tots ells van ser capturats de nou, menys un, en Jules Bonneau que no va ser capturat mai. Ell és el protagonista d’aquesta novel·la, Bonneau, conegut com el Tinya que pateix la repressió pròpia d’aquella presó, però quan s’escapoleix viu també situacions complexes.
Per una banda ha d’adaptar-se a una nova personalitat per poder passar desapercebut, es protegit pel patró d’un pesquer en Ronna que juntament amb la seva dona la Sophie, infermera del centre vigilat, l’acullen i intenten normalitzar la seva vida i situació. Fent-se passar per nebot del capità de la barca forma part de la tripulació que primer el miren amb una certa prevenció fins que s’integra entre aquells pescadors. Un colla ben diversa des d’un comunista convençut i actiu fins a un basc que marxarà a lluitar com a gudari després del bombardeig de Guernica pels nazis.
Intenta estabilitzar la seva vida però viu amb el temor de ser reconegut, detingut i deportat i també una mica alterat per la seva complexa personalitat fruit de les circumstàncies que li han tocat viure en un el context brutal de repressió dels guardians del centre correccional, la majoria ex soldats de l’exèrcit francès de la primera guerra mundial.
James Bonneau va narrant la seva pròpia història i la dels seus companys amb descripcions de la seva vida quotidiana i amb retrats de molts dels companys amb les febleses que arrosseguen. Situacions en que els abusos, penúries, la deshumanització, mancances i maltractaments són el pa de cada dia.
La historia es situa en el marc del naixement d’una nova Europa amb el nazisme ja emergint i una França que s’està recuperant de la primera guerra mundial i sorgeixen moviments filo feixistes com “Les creus de foc” una organització contrària a l’avortament, a moltes conquestes socials, el seu nacionalisme va ser una de les seves característiques més destacades, va amenaçar amb l'ús de violència política per aconseguir les seves finalitats ja el 1933.
Bonneau sembla sentir-se atret per aquets moviments però és una atracció incòmode i sense massa sentit, finalment passa compte amb el seu dirigent perquè creu que el pot posar en perill.
Amb la ràbia al cos té dues parts diferenciades. La primera part transcorre al centre penal, on coneixem la situació del centre amb una violència desfermada, uns interns que la societat rebutja constitueixen ma d’obra barata i que són sistemàticament maltractats per un vigilants ressentits i amargats que apallissen i forcen sexualment als nois. La segona part veiem ja el Jules fora del centre i la seva convivència amb la família que l’amaga i l’acull com un fill. Hi ha una certa ambigüitat moral en el Jules davant dels acollidors que el tracten prou bé i volen fer-li veure que hi ha noves oportunitats.
La segona part ens mostra la complexitat de la societat francesa d’aquell moment, la presència a través dels personatges als nacionalismes basc i bretó, i reivindicació de la França marginal i revoltada.
Història dura, de reivindicació però amb històries d’aquells nois terribles, d’una manca d’humanitat terrible.
Impactant, la seva qualitat narrativa i un llenguatge directe fan que sigui un molt bon llibre.
Amb la ràbia al cos
Sorj Chalandon
Traducció de Josep Alemany
Col·lecció Mirmanda
Edicions de 1984
Barcelona, setembre del 2025
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT