PUBLICITAT
SALUT MENTAL
17-09-2026 7:29
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Dues persones de mitjana edat conversen en la terrassa d’un bar del carrer Lluís Companys de Ribes sobre el seu estat emocional i els serveis de salut mental de la comarca. Una jove de la taula del costat interromp per contradir: “A mi, em va costar molt trobar ajuda. Em volia morir, només volia morir”. Es diu Laia, és de Girona i passa a Canyelles uns dies de vacances, és graduada en Periodisme i actualment estudia Psicologia. Explica el seu periple per trobar ajuda, quan era una adolescent que volia perdre la vida. “Avui ho puc explicar, però no em puc creure que es digui que el circuit és correcte i que funciona, quan va costar molt que ens fessin cas”. El sistema funciona? Són prou conegudes les portes d’accés al sistema sanitari de salut mental? Qui és responsable de saber quina porta cal picar? I què en sabem de les dades? Sant Joan de Déu, el Consorci Sanitari del Garraf i Penedès, el Servei d’Emergències Mèdiques i el cos de Mossos d’Esquadra responen davant les xifres i diferents testimonis.
Què diuen les xifres?
Un mirall trencat és la suma de cada una de les seves esquerdes. Perquè a les xifres oficials val a dir que no hi és tot el que hi ha, però hi ha tot allò que s’ha pogut detectar. Les dades no reflecteixen tota la realitat, però en són indicadors rellevants; la informació està dispersa entre cada un dels serveis que intervenen: des de l’atenció primària a l’hospitalització, des de l’empresa pública fins a la concertada, des de les consultes privades als serveis municipals d’orientació. Així i tot, amb les dades de 2025, la Regió Sanitària Penedès comptabilitza fins a 134.368 primeres visites i successives de persones adultes i 40.252 activitats als recursos infantils i juvenils, amb una mitjana de visites per persona de 2,1 anual. Dues visites l’any, amb un increment de diagnòstics entre 2019 i 2025 de 7.767 persones fins a 28.780 en els Centres d’Atenció Primària. Ara bé, l’atenció comunitària especialitzada xifra en un increment menor la població atesa en centres de salut mental, de 13.899 el 2019 fins a 16.382 el 2025.
(Font: Regió Sanitària Penedès)
Per a explicar l’increment tan significatiu de població diagnosticada amb un trastorn mental o afectació emocional entre 2019 i 2025, és evident que la pandèmia per la Covid-19 va irrompre com a principal detonador. I també, perquè un cop evidenciat l’impacte emocional i econòmic del confinament, de la suspensió d’activitats laborals, educatives, socials i culturals, es va impulsar la creació de dos serveis nous de detecció i atenció comunitaris, entre 2021 i 2023. Per una banda, els professionals Referents de Benestar Emocional Comunitària dels CAP (REBEC) –per prevenir i atendre els casos més lleus i impulsar la salut comunitària– i per l’altra, el Programa de col·laboració amb primària (PCP) per part dels serveis especialitzats de salut mental. En resum, el nombre de pacients amb diagnòstic detectat des de l’atenció primària s’ha incrementat en 21.013 pacients més, és a dir que supera en 3,7 vegades la dada de 2019.
Per comprendre l’abast d’aquestes dades, cal considerar que la Regió Sanitària Penedès es va crear l’any 2023 – no hi ha comparatives anteriors– per assumir les funcions de planificació, seguiment i resultats en salut al territori de quatre comarques: Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf, amb un total de població de gairebé mig milió de persones usuàries, registrades en 23 Centres d’Atenció Primària. I és en els indicadors de salut emocional i qualitat de vida, en què es reflecteix l’estat de la regió en comparació amb la resta del país. Segons la darrera Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA, 2025), realitzada sobre una mostra de 4.824 entrevistes “fetes a població resident a Catalunya no institucionalitzada”, els indicadors mostren poques diferències. Així i tot, destaquen el baix estat emocional –dues dècimes per sobre de la mitjana catalana–, l’ansietat, també per sobre –gairebé mig punt– i una menor percepció de la qualitat de vida relacionada amb la salut.
(Font: Regió Sanitària Penedès)
A banda, la Regió Penedès presenta unes dades específiques d’increment sobre la detecció inicial en salut mental i benestar de 4,2 punts, passant de l’1,8% de 2019 al 6% de 2025; en conseqüència, les persones ateses pels referents de benestar emocional han passat de 5.610 (2023) a 8.385 (2025), amb un increment acumulat del 41%.
El punt clau radica en el desplegament dels recursos comunitaris, amb una tasca preventiva, de detecció i atenció inicial, que pot o no completar-se o derivar en la xarxa especialitzada, que concentra pacients amb un diagnòstic de major complexitat.
Les persones i entitats rere les xifres i què provoca més malestar
La Carla, la Leonor, la Sandra i en Toni –noms ficticis– són algunes de les persones rere les xifres. La bipolaritat, la depressió, la claustrofòbia i l’esquizofrènia són trastorns i afectacions emocionals que incideixen en la seva quotidianitat. No és senzill conviure-hi, però més difícil sovint és encara trencar estigmes i trencar el silenci.
“La malaltia arriba i no ho saps, però van passant coses, deixes de dormir o de menjar, estàs més irascible, plores i, al mateix temps, et trobes amb una sobreexcitació creativa. Tothom pensa que ets així, no que t’està passant alguna cosa”. El testimoni de la Carla expressa exactament allò que la psicòloga Míriam Vilaplana –coordinadora dels serveis de Salut Mental del Garraf– descriu, com a “principal obstacle, però també com a principal alarma per als professionals de l’atenció primària, tot i que no sempre sigui així”.
Els records de la primera hospitalització “són dantescs”–afirma la Carla. Ha patit dos ingressos involuntaris i no ha oblidat els ulls blaus del sanitari que la va reduir la primera vegada, trobant-se ella amb la seva filla als braços. Eren les nou del vespre i es trobaven davant un restaurant de la Rambla del Garraf, a les Roquetes. Va ser aleshores quan li van diagnosticar un trastorn de bipolaritat, després de dos mesos ingressada al Parc de Sant Joan de Déu a Sant Boi. Ara fa més de quinze anys.
La Leonor arrossega una depressió multifactorial crònica; la Sandra pateix claustrofòbia i el Toni va passar per un episodi d’intent de suïcidi, amb ingrés hospitalari i diagnòstic d’esquizofrènia. Les seves experiències són un exemple dels principals diagnòstics que afecten el Garraf i el Penedès.
(Font: Regió Sanitària Penedès, dades 2025)
Diferents factors – genètics, biològics, neuroquímics, traumàtics i ambientals– expliquen l’origen multifactorial de la majoria d’agrupacions diagnòstiques que alteren la regulació de les emocions al cervell i poden desencadenar en diversitat de conductes i necessitats d’atenció sanitària. La Depressió i els trastorns que afecten el neurodesenvolupament són prevalents en joves, i, en canvi, en persones adultes són els trastorns depressius els que incrementen. Les causes són infinites i les sortides limitades a una porta d’accés a la salut mental, que no tothom valora de la mateixa manera ni experimenta igual. Quan el benestar emocional i la salut mental es creuen amb aspectes socials, econòmics, traumàtics, culturals o educatius, el camí no és fàcil, tot i que els recursos existeixen. I “un cop ets en el sistema, per a mi ha estat un pas per a estar millor, molt important”, continua explicant la Carla. Tot i que la Leonor i la Sandra han viscut experiències molt diferents, des de la cerca d’una atenció psicològica privada i una sensació de deixadesa dels serveis públics de salut. En Toni, ho resumeix en un episodi que espera que no es torni a repetir. La Laia, que va fer el seu treball de final de Grau en Periodisme sobre la imatge i el tractament del suïcidi en els mitjans i el seu impacte en la societat, insistia en la dificultat de revelar un estat emocional que genera estigmes i aïllament.
Les entitats com ActivaMent, present a tot el país i amb representació a diversos municipis, la Locomotora 21 a Sitges, El Turó a Vilafranca del Penedès, són algunes de les associacions que desenvolupen una tasca autogestionada d’orientació, d’activitats i de reivindicació de majors i millors serveis, així com realitzen accions tant per a trencar amb el silenci entorn la salut mental–encara vigents–, com per a visibilitzar les necessitats d’atenció del territori i també denunciar pràctiques que solen generar estigmes i estigmes que generen pràctiques discriminatòries.
Serveis d’Emergències especialitzats en salut mental
Toc, toc, hi ha algú?
La porta d’accés al sistema públic de salut mental és encara indirecta i per derivació, com en la majoria d’especialitats. En diuen “un model d’atenció esglaonada i personalitzada” que s’inicia en l’atenció primària i “en funció de la gravetat i de l’impacte dels símptomes en la funcionalitat es queda en els nous equips de REBEC o es deriva a la xarxa especialitzada.
No hi ha on trucar directament –excepte 061 o 112– però sí que hi ha serveis i una xarxa de derivació importants i que cal conèixer. El periple de la Laia –l’estudiant gironina de vacances a Ribes que va patir per accedir a una atenció directa– s’explica precisament per un camí amb dos binomis divergents: infància i joventut o adults; trastorn lleu, moderat i greu o urgència. Les xarxes de suport per a la detecció, el diagnòstic i l’atenció no són les mateixes, ni per edat ni per estadi. Per a infants i joves, l’escola o l’institut i els serveis socials municipals operen en una xarxa capaç d’obrir les portes al CSMIJ. També hi intervé el Centre d’Atenció Primària. En el cas de persones adultes, la xarxa desapareix i els accessos són des de la medicina familiar i les urgències. “No hi ha portes d’accés directe en cap cas, com ho tens per a ginecologia o odontologia, per exemple”, exposa la Leonor.
El Departament de Salut centra en aquesta estratègia el desplegament de la prevenció i atenció en l’àmbit comunitari de l’atenció primària amb el nou servei dels referents de benestar emocional i la coordinació, si s’hi escau, amb els centres de salut mental especialitzats, hospitals de dia i serveis de rehabilitació. El circuit és important i l’alteració de l’ordre no és possible, excepte en els extrems.
Els extrems dibuixen paisatges molt diferents. Un brot d’agitació, agressió o desregulació comença per les urgències. I no, no hi ha un centre on adreçar-se directament, sempre cal trucar al 061 o el 112, a banda del telèfon de prevenció de suïcidi del Ministeri de Sanitat, el 024. A més, Catalunya és pionera a l’Estat i al conjunt d’Europa amb un servei específic de salut mental d’urgències.
Façana de l’Hospital Residència Sant Camil (Sant Pere de Ribes)
La urgència al territori: una assignatura pendent?
El Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG) no disposa d’un servei hospitalari propi de Psiquiatria, però els serveis d’Urgències reben sovint persones que presenten un brot, una crisi o una descompensació conductual relacionada amb la salut mental. El primer pas és la valoració clínica que fixa la determinació del recurs adequat, és a dir, la derivació i/o coordinació amb els serveis especialitzats, sovint, només a l’entrada, si no es presenta cap altra necessitat d’intervenció mèdica. I l’hospital d’urgències especialitzat i de referència és el Sagrat Cor de Martorell, per a l’Alt Penedès; respecte del Garraf, els serveis del CSMA (Centre de Salut Mental Adults, l’Hospital de Dia i el Servei de Rehabilitació Comunitària estan vinculats al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, fins ara ubicats en l’àrea d’especialitats de l’Hospital Sant Antoni Abat, però sense gestió per part del Consorci, que no obstant això, disposa d’una àrea de Neuropsicologia i un Equip d’Atenció Psicosocial per a l’acompanyament a persones amb malalties avançades i les seves famílies. Recursos orientats al benestar emocional que “no equivalen a un servei general de Psiquiatria o Salut Mental”, asseguren des del CSAPG.
El nou centre de Sant Joan de Déu a Vilanova i la Geltrú
El nou Centre Integral de Salut Mental del Garraf de Sant Joan de Déu a Vilanova i la Geltrú agruparà els serveis fins ara dispersos, incloent-hi el Centre de Salut Mental per a Infància i Joventut (CSMIJ), de manera que no es crea cap nou espai sinó que s’integraran en una mateixa ubicació els serveis fins ara existents. I sense urgències. Una assignatura pendent, que fa valdre els serveis del SEM i l’Atenció Primària al territori.
El 2025 es van registrar 1.601 persones, ateses amb caràcter d’urgència al conjunt dels tres hospitals del Consorci i enguany la xifra del primer semestre suma un total de 1.323. Un increment substancial que s’explica per un augment dels trastorns d’ansietat –849 en tot l’any 2015 i 659 en sis mesos del 2026– i dels trastorns i comportaments relacionats amb el consum d’alcohol i altres substàncies psicoactives, amb 226 registres d’aquest 2026 (gener a juny) davant del total de 849 de l’any anterior.
Les explicacions o causes no s’expliquen en xifres. Però és evident que el benestar ha empitjorat i que la manca de recursos de seguiment regular agreuja els índexs d’urgència, malgrat l’èmfasi del Departament en l’acció comunitària. Ara bé, una qüestió que prioritzen els programes de salut preventiva gira al voltant de les addiccions i del suïcidi, que centren la intervenció dels serveis i l’atenció d’emergències davant d’una mostra del registre del CSAGP del primer semestre de 2026 respecte del registre de tot l’any 2025, que evidencia un increment de les urgències en altres aspectes com l’esquizofrènia, les sobredosis i diversos trastorns associats a la salut mental amb afeccions fisiològiques i a l’estat d’ànim.
(Font: CSGAP)
Andrés Cuartero és el Cap de Psicologia del Sistema d’Emergències Mèdiques i assenyala com a punt més fort la maduració d’un servei que ha crescut gairebé de forma desapercebuda, però amb un paper molt rellevant. Una de les principals intervencions –explica– és en “males notícies, quan acompanyem als Mossos per a comunicar morts en accidents, per exemple”. Però també tenen un paper cada vegada més destacat en avisos per brots, tant en l’espai públic com privat.
Andrés Cuartero, Cap de Psicologia del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya
De fet, aquest servei especialitzat d’urgència, pioner a Europa (excepte, Portugal) té tres vies d’entrada i dos mitjans d’alerta a través dels telèfons oficials (061 i 112). La primera via és, a partir de qualsevol persona que s’hi adreça de forma indirecta per alertar de la seva intervenció. La segona és indirecta també, però qualificada, és a dir, a partir del servei de prevenció de suïcidis, centres educatius, Serveis Socials i de l’Administració local, Centres d’Atenció Primària, Universitats o cossos de seguretat pública, principalment. I, finalment, l’atenció en línia, de forma directa amb consultoria psicològica, en què intervé la Taula de Salut Mental en constant funcionament, constituïda per un equip d’infermeria especialitzada, psicologia i psiquiatria.
Una infermera i un psicòleg de l’equip del SEM
Fins a 76 intents de suïcidi es van atendre al Garraf l’any passat per part del SEM, a banda d’altres atencions per casuístiques de crisi psicòtica, desbordament o desregulació conductual. “Els senyals són tan diversos com les valoracions sanitàries posteriors”, indica Cuartero, que emfatitza el treball conjunt amb els serveis comunitaris de cada regió sanitària i el tercer sector. “En un estat de crisi o desbordament se cerca el sistema que proporcioni el màxim recolzament, però sempre partim de la premissa que el suport psicològic s’ofereix i no s’imposa, demanar ajuda és la millor mesura de prevenció.
L’activació del cos de Mossos d’Esquadra, des de la central Metropolitana Sud
Els Mossos davant la contingència
Salut, assistència i seguretat són tres conceptes directament vinculats a una situació de crisi derivada d’un brot o desregulació per trastorn mental o estat d’ànim. Les actuacions en aquest sentit del cos de Mossos d’Esquadra “no tenen caràcter policial sinó assistencial, ja que no se solen associar a un delicte”. Ho exposa Miquel Ruiz, Cap de Comunicació de l’àrea Metropolitana Sud.
En el registre públic de dades, aquestes intervencions se solen associar a conflictes, molèsties o delictes contra l’ordre en l’espai públic, amenaces a la integritat física o a la convivència veïnal i també per afectacions al trànsit. Així i tot, majoritàriament es tracta d’operatives policials d’assistència, que no extrauen específicament el motiu de l’alteració ni discriminen si es tracta o no d’una persona amb trastorn mental o emocional.
“En funció de l’avís, ens activem per derivació o en paral·lel al SEM en els casos en què l’alerta és familiar o veïnal i només per motius de contenció davant de possibles autolesions o perill potencial i actuem quan el SEM ho requereix o l’incident pot ser imminent”. En les situacions més greus, “hem millorat gràcies a l’ús de les pistoles tàser, quan s’han esgotat les vies de diàleg i mediació, tant de Mossos com del SEM si es troba al lloc dels fets i que evidentment són menys lesives que un altre tipus d’arma”. Se solen usar per disposar de la incapacitació muscular per permetre la intervenció sanitària o detenció.
Ruiz, per una altra banda, especifica que en alguns casos és el SEM qui demana la seva intervenció i en molts supòsits, acostuma a derivar-se d’intoxicacions per consum de substàncies. Ara bé, el trasllat a un centre hospitalari de forma involuntària, no l’exerceix la policia sinó un metge, “això sempre, perquè la restricció de drets com la llibertat o de moviment en aquestes situacions no es pot fer per la força policial”.
No existeix un protocol d’actuació concret, per la diversitat de casuístiques, però si jornades de formació amb una galeria de simulacions i formacions conjuntes (de convivència) amb el SEM o Protecció Civil, sempre amb l’objectiu de reduir al màxim la improvisació, davant de “situacions que sovint són del tot imprevisibles”.
El que és evident és que una contenció policial –amb ulls blaus com recorda la Carla– sempre ha de ser el recurs més excepcional.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT