PUBLICITAT
AMIANT
18-06-2026 8:18
El Parlament ha aprovat per unanimitat la llei per erradicar l'amiant a Catalunya. Segons el cens de cobertes amb fibrociment consultat per l'ACN, Catalunya té 121.982 teulades amb presència d’amiant, que representen més de 683.000 tones d’aquest material i que, una al costat de l’altra ocuparien una àrea de 38,6 km², aproximadament l'àrea de Sabadell. A les comarques del Penedès, encara hi ha més de 4.100 teulades d‘uralita. La Generalitat va presentar el cens de cobertes amb fibrociment fa dos anys com una guia pels ajuntaments per a l’erradicació del material. Respecte a les xifres que es van donar, el cens de cobertes amb fibrociment registra ara 500 teulats afectats menys, però segons fonts de Presidència, les xifres no són plenament comparables per canvis en la metodologia del recompte.
Mentre la cambra catalana ha aprovat la llei que ha d’establir un marc jurídic d’actuació de les administracions a Catalunya “per lluitar contra els efectes que l’amiant produeix en les persones, els animals i el medi ambient i facilitar-ne la detecció, localització, gestió i retirada”, als teulats del país encara s’hi acumulen prop de 700.000 tones de cobertes amb fibrociment que conté amiant.
El cens oficial, amb dades actualitzades a abril d'aquest 2026, identifica les cobertes on hi ha aquest material nociu, però sense determinar quin percentatge concret d’amiant hi ha. En tot cas, aquesta mena de cobertes ocuparien juntes una àrea de 38,6 km 2, una superfície equivalent a la ciutat de Sabadell, o de tot el municipi de Tossa de Mar. En termes de quantitat de material, s’estima que les gairebé 122.000 cobertes afectades pesen 683.000 tones.
Però el fibrociment, la instal·lació del qual es va prohibir l'any 2001, no es reparteix uniformement als teulats d’arreu del país. El mapa que es dibuixa a partir del cens de la Generalitat mostra una gran intensitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, les zones més densament poblades. Però, en segon lloc, i de forma destacada, la taca s’estén amb força en una important àrea de Ponent amb Lleida com a epicentre. L’altre punt fosc és el Delta de l’Ebre, amb una proporció d’amiant més elevada, per exemple, que la del seu entorn immediat, al Camp de Tarragona. A Girona, tret de l’àrea de la Selva, la presència de fibrociment en teulada és més moderada. I a les comarques centrals, l’amiant es concentra particularment al voltant de Vic -amb una important indústria càrnia- i de Manresa.
Les ciutats amb més amiant
En termes absoluts, el rànquing de ciutats amb més d’amiant en coberta l’encapçala Barcelona, amb presència de fibrociment en més de 2.000 teulats i més de 17.000 tones de material. Terrassa, Sabadell, Lleida, Manresa, Vic, Reus, Tortosa i Manlleu són a la llista dels 10 municipis amb més amiant, i se situen per davant de ciutats més grans o més densament poblades com l’Hospitalet o Badalona.
Una explicació a aquest fet és el nivell d’indústria en aquestes ciutats mitjanes, per la important quantitat d’amiant que s’escampa per les cobertes de polígons industrials. En concret, aproximadament el 30% de tot l’amiant en cobertes de Catalunya es troba en aquests nuclis d’activitat econòmica, segons les dades del 2025 de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant.
Sitges i Manlleu, la cara i la creu
En termes de kg d’amiant per habitant als sostres de Catalunya -sempre tenint present que les dades recullen el pes dels teulats amb fibrociment, però no la proporció d’amiant que contenen-, el primer municipi de més de 1.000 habitants amb més quantitat d’aquest material per resident és Isona i Conca Dellà (al Pallars Jussà), amb més de 3.200 kg per habitant, seguit de Gurb (Osona), amb 1.579 kg per habitant, un valor similar al de Bellcaire d’Urgell (Noguera), 1.450 kg/habitant. Les dimensions d’aquests municipis i, en alguns casos també la presència de polígons industrials, inflen la proporció d’amiant per habitant molt per sobre de la mitjana del país.
De la mateixa manera, només hi ha dos municipis a tot Catalunya on no s’ha detectat ni una coberta que contingui amiant. Són el micropoble de Renau, al Tarragonès, i també Caldes d’Estrac, al Maresme, de 3.348 habitants.
Posant el filtre més amunt, entre els municipis de 20.000 habitants o més, la proporció baixa sempre a valors per sota dels 300 kg d’amiant en teulada per habitant. Manlleu (Osona), amb 241 kg és, és la que en té més, entre les ciutats d’aquesta magnitud, seguida de Valls (Alt Camp), amb 179 kg/h; Tortosa (Baix Ebre), amb 176; Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), amb 168; Vic (Osona), 145 kg; Amposta (Montsià), 140; o Sant Andreu de la Barca (Vallès Occidental), 130, per citar-ne algunes.
Els municipis amb menys amiant
En canvi, hi ha una sèrie de poblacions mitjanes de més de 20.000 habitants que destaquen per tenir poc o molt poc d’aquest material als seus teulats. Sitges és l’exemple paradigmàtic. Amb 32.690 habitants, s’hi comptabilitzen tan sols 27 cobertes, amb una superfície de 3.200 metres quadrats, que donarien una relació d’1,7 kg de fibrociment per habitant.
En un rang similar s’hi troben Castelldefels (Baix Llobregat), Salou (Tarragonès), i de manera molt significativa, Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). El municipi metropolità de 123.350 habitants només comptabilitza 233 cobertes amb presència d’amiant, i en termes de kg del material per habitant queda per sota dels 5 kg. La mitjana de tots els municipis de més de 20.000 habitants és de 55 kg per habitant.
Una norma "pionera" que enceta "l'etapa definitiva" per eliminar aquest material contaminant
El Parlament ha aprovat per unanimitat la llei per erradicar l'amiant amb l'abstenció de Vox i PPC en alguns dels punts. La norma preveu eliminar el fibrociment d'edificis i instal·lacions, incorpora el reconeixement de les víctimes, dota una regulació comuna i crea un cens català de registre d'aquest material. També fixa un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada. Es tracta d'una llei que va iniciar el govern de Pere Aragonès, però que va decaure per l'avançament de les eleccions. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que és una llei "pionera" a Europa que enceta "l'etapa definitiva" per eliminar aquest material.
"És una eina que ens proporciona les eines necessàries per continuar avançant i fer allò que estigui al nostre abast perquè aquest material contaminant passi a la història del nostre país", ha afegit Paneque. La consellera ha fet valdre que el govern d'ERC i, especialment, l'expresident Pere Aragonès va posar els "fonamentals" d'aquesta norma de país.
Paneque ha apuntat que, tot i que el 2022 es va prohibir la comercialització de l'amiant, encara està present a Catalunya i ha afegit que la seva erradicació és un "repte molt important".
Compromís de 20 milions
Amb els pressupostos actuals, s'ha pogut obrir una convocatòria de 10,5 milions d'euros en subvencions per accelerar la retirada, però Paneque ha assegurat que esperen l'aprovació dels nous comptes per poder arribar als 20 milions anuals.
També ha explicat que prioritzaran equipaments públics per "donar exemple", a més dels que compten amb més intensitat d'usuaris. Paneque ha apuntat a mantenir aquest nivell d'inversió i complementar-lo amb línies de finançament.
La recaptació de les sancions s'inclourà en el Fons per a l'Erradicació de l'Amiant de Catalunya que crea la llei, que es destinarà al finançament d'actuacions de gestió i retirada o de difusió i sensibilització.
La llei estableix l'obligació de les administracions d'identificar, gestionar i retirar l'amiant dels béns mobles i immobles de què són titulars. Així mateix, entre altres obligacions, el text diu que les empreses i els professionals que es dediquen a la gestió i retirada de materials han de garantir la salut del personal. També fixa que la resta d'empreses i la ciutadania han d'informar l'administració dels llocs que coneguin amb presència de materials que contenen amiant i han de mantenir els immobles de la seva propietat "lliures d'aquest material".
La nova normativa crea diversos instruments, com la Comissió Catalana d'Erradicació de l'Amiant, per impulsar l'aplicació de les mesures que disposa i fer-ne el seguiment i l'avaluació, el Pla nacional per l'erradicació de l'amiant, el Cens català de materials que contenen amiant i censos municipals amb la mateixa finalitat.
Tots els grups parlamentaris han votat a favor del gruix de la llei
El diputat de Junts Jordi Munell ha demanat el desplegament "ràpid" de la norma i s'ha referit a l'amiant com una "pandèmia que ens afecta a tots".
El diputat del PPC Hugo Manchón creu que és una bona llei, però ha avisat que sense pressupost "pot quedar en paper mullat". "No pot fer un trofeu polític per penjar-nos la medalla", ha avisat.
Per la seva banda, el diputat de Vox Andrés Bello ha considerat que la llei "no és necessària" perquè aportarà més burocràcia i crearà organismes "prescindibles". Però ha anunciat el vot a favor del seu grup per no ser un obstacle en la seva aprovació.
El diputat dels Comuns Lluís Mijoler ha celebrat que avui es faci el "primer pas" per posar per davant les persones i s'ha referit a la llei com un "pas necessari i llargament reivindicat". També ha demanat que es desplegui amb els recursos necessaris.
El diputat d'ERC Juli Fernández ha recordat que l'anterior govern republicà va ser qui va escriure el projecte de llei. I ha afegit que estaran "amatents de manera exigent" en el desplegament reglamentari que el Govern ha de fer en el termini d'un any.
Des de la CUP, la diputada Pilar Castillejo ha considerat que la llei respon a una "necessitat que ha estat llargament ajornada" i suposa un "avenç". Així i tot, ha advertit que la seva efectivitat dependrà de "l'ambició" del seu desplegament a través del reglament. I ha demanat que s'estableixin calendaris vinculants i mecanismes de finançament estables.
La diputada d'Aliança Catalana Sílvia Orriols ha afirmat que la llei "no compensa el mal, però dona resposta a qui fa anys que batalla perquè es reconeguin els seus drets". Ha celebrat que a partir d'ara se'n podrà abordar l'eliminació "de manera integral" i ha reclamat que es doti pressupostàriament la norma.
Els impulsors celebren la norma "pionera a nivell internacional" però demanen que s'apliqui
Els impulsors de la llei per erradicar l'amiant aprovada aquest dimecres al Parlament celebren la norma "pionera a nivell internacional" però demanen que s'apliqui. "Entendran que no saltem d'alegria perquè tenim una llei, ara s'haurà de veure quina aplicació es fa i quins diners hi ha per tirar-la endavant", ha dit Miguel Moreno, representant de Jubilats de Macosa-Alstom afectats per l'amiant. Moreno ha recordat que almenys han mort 40 companys per l'amiant i que continuen morint treballadors. Per la seva banda, Joan Maria Soler, de la Comissió contra l’amiant de la FAVB, ha admès que el text aprovat no és la llei que ells havien presentat. Així i tot, ha valorat que s'hagi arribat a un acord en la gran majoria d'aspectes.
Els impulsors de la llei consideren que l'aprovació de la norma és una "fita molt important" però afegeixen que ara cal "voluntat política i recursos econòmics" per tal que sigui una eina "efectiva".
Moreno ha posat l'accent en la necessitat de retirar l'amiant de manera "segura". "La retirada de l'amiant tal com estableix la llei és perquè es faci de manera segura. Si no es fa amb seguretat, que deixin l'amiant on està", ha defensat.
Per la seva banda, Soler ha augurat que les línies de subvenció que el Govern ha anunciat s'esgotaran "en poques setmanes".
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT