DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

SOLEDAT

El gest d’un “boooon dia”


Iolanda Sánchez Alcaraz Vilanova i la Geltrú

18-06-2026 17:12

El que sí que tenim clar és que la soledat no es pot combatre només des de l’individu. Cal comunitat. Cal barri. Cal gent que escolti, que truqui a la porta, que acompanyi, que detecti allò que sovint no es veu

Plaça del Pou. Eix

Cada matí, quan la ciutat tot just comença a posar-se en marxa, un veí seu a la bancada de la plaça del Pou. Fa temps que ho fa. Té un costum senzill, discret, d’aquells que poden passar desapercebuts però que, a poc a poc, acaben fent lloc.

Quan algú passa pel davant, aixeca el cap, somriu i deixa anar un “Booooon dia!” ben llarg, ben dit, com si el regalés.

De vegades hi afegeix un polze amunt. D’altres, només una mirada amable. Sovint, una frase que sembla petita però que no sempre ho és: “Que vagi molt bé el dia”.

Podria semblar poca cosa. Però no ho és.

Vivim massa sovint atrapats en les presses, les pantalles, les obligacions i aquesta sensació que sempre hem d’arribar a algun lloc. Caminem pel carrer mirant el mòbil, pensant en el que toca després, i no sempre veiem qui tenim al costat. Ens creuem a les places, als mercats, als carrers, als barris, però no sempre ens trobem.

I per això aquell “boooon dia” té valor.

Perquè ens recorda una cosa molt bàsica: que som veïns i veïnes. Abans que usuaris, clients, perfils o números. Que necessitem sentir-nos mirats, reconeguts, tinguts en compte. Que una ciutat no és només carrers, edificis, equipaments o serveis. Una ciutat també és la manera com ens saludem, com ens cuidem i com ens fem presents els uns als altres.

I aquesta xarxa de vincles avui no passa pel seu millor moment.

La soledat no desitjada s’ha convertit en un dels grans reptes socials del nostre temps. A Catalunya, gairebé una de cada cinc persones adultes se sent sola, i més d’un 12% viu situacions de soledat crònica. També entre la gent jove creixen les dificultats per construir relacions significatives. No parlem només d’un malestar íntim o emocional. Parlem de salut, de qualitat de vida i de cohesió social.

Per això, a Vilanova i la Geltrú hem volgut començar a abordar aquesta realitat amb decisió, però també amb humilitat. Perquè sabem que no hi ha una única resposta, ni una recepta simple.

El que sí que tenim clar és que la soledat no es pot combatre només des de l’individu. Cal comunitat. Cal barri. Cal gent que escolti, que truqui a la porta, que acompanyi, que detecti allò que sovint no es veu.

Aquesta feina ja l’estan fent moltes persones i molts espais de la ciutat: les entitats dels barris, els equips de salut comunitària dels CAP, les direccions dels centres cívics, els treballadors i treballadores socials, les persones voluntàries i projectes com les Picaportes, que surten al carrer per trobar, escoltar i acompanyar veïns i veïnes que massa sovint queden fora del soroll quotidià.

També hem impulsat espais de trobada, de reflexió i d’acció per entendre millor què ens passa i com podem refer els vincles que sostenen la vida compartida. Perquè la salut d’una ciutat també es mesura en això: en la capacitat que té la seva gent de cuidar-se mútuament.

En un món cada vegada més accelerat, més fred i més artificial, hi ha qui sembla preferir persones soles, desconfiades i tancades a casa seva. Nosaltres pensem just el contrari.

Creiem en els barris que es coneixen. En les places que es viuen. En les xarxes de suport mutu. En la força de les relacions humanes. Creiem que la millor manera de plantar cara a la soledat és fer possible que ningú l’hagi de travessar sol.

Potser per això el veí de la plaça del Pou ens dona una lliçó més important del que sembla. Sense fer cap discurs. Sense buscar protagonisme. Sense cap gran recurs.

Només saludant.

Recordant-nos, cada matí, que una ciutat més humana també comença així: amb algú que et mira, et somriu i et diu que tinguis un bon dia.

I que, de vegades, un “boooon dia” pot ser molt més que una salutació. Pot ser l’inici d’una revolució.

Iolanda Sánchez Alcaraz
Portaveu de Vilanova en Comú

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.