PUBLICITAT
CELOBERT
19-06-2026 13:13
Manolo el del Bombo: era Manuel Cáceres Artesero.
Va picar i repicar dècades senceres la pell del tabal pautant el batec cardíac de la Roja, segurament un home bo que va morir un Primer de Maig, dia del Treball.
Soc d’aquells que vam créixer fora del futbol, sentíem una mena d’orgull quasi elitista de no bramar davant d’una tele, com tothom, veient com anant i tornant el Real Madrid acumulava Copes i Lligues i martingales com la del fitxatge de Di Stefano pispat el 1953 al Barça que el tenia signat en ferm.
Al Bernabéu s'hi feien cada any uns Jocs Sindicals on milers de «Productores españoles» acudien en autobús i entrepà pagat a fer moneries i ballarugues en honor del Dictador. Una munió potser de bona gent engatusats per l’aura artificial magnificent del Règim. El patriarca Bernabéu era amic de Franco i allà era casa seva.
Farts d’empassar-nos tants gripaus vam fer un pas al costat i vam posar-nos: al Vent. La cara al Vent el cor al Vent, les mans al Vent… I el futbol a tomar vent.
He anat al Camp Nou tres cops, estirat per bons amics, i un al Bernabéu just el dia que, jugant l’Archibald, vam guanyar per 0-3. Era un diumenge 2 de setembre del 84, vivia a Madrid i tenia una Impala matrícula de Barcelona que prudentment vaig aparcar lluny per si de cas.
Seria la primera pedra per aconseguir la Lliga del 84/85, que parava una sequera de 14 anys. L'indiscutible geni de l'equip al mig del camp era Bernd Schuster que compactava un equipàs: Urruti, Migueli, Alesanko, Víctor, Calderé , Carrasco, Julio Alberto.
He dit Schuster... aquell que la màgia negra de la Casa Blanca i el perpetu desgavell a la Junta del Barça, capturarien quatre anys més tard, el 1988, com Figo, comprat el 2000 per 10.000 milions per un novell Florentino Pérez. Home obscur d’etern vestit fosc sense cap dubte altament dotat per la maniobra entre bastidors i els negocis estratosfèrics d’abast mundial. Però poc per dominar el seu ego d’adolescent malcriat com en llarg soliloqui públicament va mostrar descarnadament fa ben poc.
Volia parlar del partit de fa uns dies entre la Roja i la Selecció de Cap Verd.
Per casualitat, potser per mandra estival, a les sis de la tarda del dia 15 em vaig veure el començament de la Selecció Española; deu ser el primer partit en dècades que el veig fins a la fi.
No entenc ni papa de tàctiques ni d’estratègia, però a poc a poc el joc em va capturar. Un porter de quaranta anys traient pilotes impossibles i fent l’aranya com un jovenet; el joc era net, poquíssimes faltes. L’equip d’unes illes perdudes enmig de l’Atlàntic, semidesertes, de poc més de mig milió d’habitants, mantenia amb dignitat l’embat de la Roja temuda a tot el Planeta.
Arribem a la mitja part, després d’uns minuts per la innovadora hidratació, i s’aguanta un empat a zero que comença a molestar. A mi no tant, vull dir que veig un partit distret on l’assetjament bo i total dels jugadors espanyols no troba el camí del gol, i la resistència dels menuts és forta, gens matussera; hi ha tàctica i ambició, i pla.
El geni de Lamine Yamal fa algunes fintes que trenquen l’espinada del contrari, però res, fum de sabatots, i l’empat comença a doldre.
El recent fitxatge del Madrid, Cucurella, corre amunt i avall com una llebre, tant defensa com ataca, la teranyina al voltant de la porteria rival és tupida i la sort els ajuda, la pilota no entra. I venen contraatacs i acabem mirant el rellotge.
Què ha passat? Era un partit dels que es guanyen sense baixar de l'autobús. La meva porra: 4-0. L’únic defecte dels Capverdians va ser el color blanc de la samarreta.
Què ha passat? Que la motivació és una benzina de gran octanatge i ells la tenien fins al cap de munt.
Oi que sí, Catalunya?
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT