DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

JUSTÍCIA

La dona del Cèsar


Francesc Murgadas Les Cabanyes

22-06-2026 10:22

Així com el comportament de Juli Cèsar enfront el cas de la seva dona, no ha passat a la història, els judicis i causes en que està implicada Begoña Gómez, son disseccionades i estudiades en els mínims detalls

El president espanyol, Pedro Sánchez, i la seva dona, Begoña Gómez, en un acte de campanya del PSOE. ACN

“Refranyer de les dones”. Transcrita d’allà, diu que “La dona del Cèsar, a més de ser honrada ho ha de semblar”. Una frase que totes les llengües occidentals han recollit per poder-la emprar com a exemple a l’hora de definir i defensar la integritat y honorabilitat personals.

La cosa provindria de l’any 62 abans de Crist a Roma. En aquell moment, Juli Cèsar era “Pontífex Maximus” del Col·legi de Pontífexs de Roma, un dels càrrecs religiosos més importants i influents en afers religiosos i polítics.

Ell i Pompeia, la seva dona, vivien a la Via Sacra, on cada any es celebrava una festa a la qual només podien assistir les dones del barri seguidores de la Bona Dea, una deessa romana associada amb la castedat i la fertilitat. Una festa amb un ritual que presidia la dona d’un Pontifex i que, pel que s’explica, l’havia elegit a ella. Uns actes als quals tenien prohibida la presencia els homes.

La llegenda explica que Publi Clodi Pulcro, un jove aristòcrata de la societat de la Via Sacra de comportament audaç i escandalós, del que pel que sembla es sospitava que era l’amant de Pompeia, va intentar infiltrar-se en un d’aquests actes disfressat de dona per poder seguir seduint a la muller de Juli César. Lamentablement per ell, fou descobert i detingut i dut davant d’un tribunal on s’explica que, per les seves influencies i la tessitura política del moment, acabaria absolt de tots els càrrecs. Una situació que va dur a Juli Cèsar a iniciar els tràmits per divorciar-se de la seva esposa.

Lògicament, amics i parents li preguntaven els motius d’aquella decisió -sobretot des que el tribunal va dictaminar que no hi havia proves de la participació de Pompeia en aquells fets- al que ell responia reiteradament que la seva esposa havia d’estar per damunt de tota sospita. Una resposta que Marc Tuli Cicerò posaria, negre sobre blanc, amb la frase “La meva esposa no sols ha de ser honrada, sinó també ha de semblar-ho”, que passaria als refranyers després de fer fortuna en el procés de separació matrimonial de Juli Cèsar.

La frase, encara en vigor en les converses familiars, té la virtut de emfasitzar les integritats i honorabilitats dels afectats o al·ludits però, lamentablement, també de justificar aquestes virtuts en base a la seva simple aparença social, com sembla que està passant en les inculpacions que omplen les notícies judicials d’aquestes setmanes (incloent-hi, per exemple, els comportaments de Begoña Gómez, a la qual alguns ja bategen com “la dona del Cèsar”).

Però la cosa no acaba aquí, en la dita que s’analitza. Perquè així com el comportament de Juli Cèsar enfront el cas de la seva dona, no ha passat a la història, els judicis i causes en que està implicada Begoña Gómez, son disseccionades i estudiades en els mínims detalls (les informacions sobre els documents inclouen fins i tot els cops que s’esmenta a Pedro Sánchez en ells i en diverses formes) i especulades fins a l’extenuació.

Per no parlar de l’actuació del jutge Peinado que sembla estar en una actitud hamletiana, tot dubtant entre que sigui jutjada pel tribunal més o menys suprem, o que sigui un jurat popular de l’estil de la mítica pel·lícula “Dotze homes sense pietat”. O del serial del passaport, les compareixences quinzenals i el perill de que algun escorta, qui sap si disfressat de Publi Clodi Pulcro, l’ajudi a fugir a l’estranger.

I és que, de la mateixa manera que la dita sobre la dona del Cèsar qüestiona la integritat dels acusats “sense proves”, les actuacions judicials esmentades qüestionen la imparcialitat dels jutges. Uns lletrats que, segons la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, haurien de ser legals a tota costa. Que tan important és la imparcialitat “per se” com la percepció que rebin els ciutadans d’ella, ja sigui directament o a través dels que interpreten els fets.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.