PUBLICITAT
IMMIGRACIÓ
22-06-2026 11:17
Al llarg de la història, s’ha vist com determinades societats posaven preu a les persones. Sobretot en aquelles societats en que l’esclavisme era un fet habitual, segur que en les èpoques de les antigues Roma i Grècia, bressol de la nostra cultura, ja hi havia una certa compra i venda de presoners que acabaven esdevenint esclaus. També els nostres vilanovins avantpassats, alguns clar, es van enriquir venent persones i traficant amb esclaus, Vilanova no està lliure d’aquesta mena de comerç humà i alguns van fer autèntiques fortunes.
És l’esclavisme una taca fosca de la nostra cultura occidental amb col·laboració amb països tercers coms els EEUU on van obtenir rèdit en fer treballar a molta gent de manera cruel.
I una altra manera de posar preu la trobem als westerns que ens han portat les imatges d’aquells cartell de Wanted amb el careto de l’individu buscat i la quantitat que es pagava per obtenir informació. Això encara es fa ara quan es buscat algun quinqui important, alguns narcos o terroristes
I encara hi ha molta gent que els commou la historia de l’evangeli en que Judes ven a Jesucrist per 30 monedes de plata.
Però tota la historia es remou quan ara resulta que amb 20.OOO euros et podrà alliberar de tenir un immigrant. S’ha taxat el preu del nou esclavisme, tu no m’interesses t’envio a un altre país però com que sóc magnànim pagaré perquè et tingui 20.000 euros. Problema resolt.
Fa una mica de vergonya però en el fons no deixa de ser una vegada més aquesta actitud de menysteniment de la dignitat de les persones.
La paradoxa l’hem trobat que mentre el Papa (amb la significació que qualsevol li vulgui donar) parlava i manifestava que la dignitat no té fronteres i que l’acollida està també per damunt de fronteres, la Unió Europea, quina base sempre havia estat un cert humanisme de base cristiana, aprovava un reglament que trenca amb la dinàmica dels últims anys i posa traves a l’arribada de persones d’altres parts del mon. Posar preu a una persona significava negar la seva dignitat, llibertat i drets fonamentals.
Gairebé deu anys ha durant el debat sobre les migracions. Una dècada en què s'ha passat d'obrir portes a immigrants que fugien de la guerra de Síria a pagar diners a Turquia per retenir-ne a la majoria. 10 anys en què s'ha passat de les sorprenents portes obertes d'Angela Merkel a que la neofeixista Giorgia Meloni després de impedir l’arribada a les costes de molts immigrants, els que arriben són internat a camps d’Albània assumint els costos que representen. La mateixa Unió Europea obre el camí a construir camps de deportació d'immigrants als Balcans, l'Àfrica o l'Àsia central.
La proposta que ara es fa endureix les condicions per les migracions des del reforçament del control de fronteres, expulsions accelerades, enduriment de les condicions per accedir a un país de l’UE des d’altres països considerats segurs i la més sorprenent l’anomenat Mecanisme de solidaritat financera: Els països de primera línia (com Espanya o Itàlia) poden demanar reubicar emigrants a altres estats membres. Si un país es nega a acollir-los, haurà de pagar una compensació econòmica de 20.000 euros per cada immigrant o sigui que els estats que es neguin a acollir la seva quota assignada hauran de fer una aportació de 20.000 euros per cada persona no admesa al fons comú de la UE.
Bé doncs ja sabem el preu que un immigrant pot valer a la UE, 20.000Euros.
Que la Unió Europea pateix una tensió a vegades desequilibrant pels fluxos de noves persones arribades sobretot de l’Àfrica subsahariana però segur que també hi ha altres mecanismes que podrien actuar com a elements correctors com les inversions potents en els països exportadors de migracions o intentar aturar els conflictes armats que generen moviments importants de ciutadans i ciutadanes buscant zones de seguretat.
Però també aquest nou reglament, aprovat amb els vots de conservadors i extrema dreta, posa en evidència quin és el paper que volem fer quan arriben noves persones que truquen a les nostres portes, potser no cal obrir-les de bat a bat però si aportar els nostres valors -els que teníem fins ara- i intentar acollir i posar de nou els valors fundacionals de la UE com a paradigma d’actuacions o volem abandonar a la seva sort a milers de persones. Els estats que no vulguin acollir aniran pagant euros i més euros però això no volatitzarà a les persones, llavors quedarà la solució de promoure camps d’internament més enllà de les fronteres de la UE com ja s’ha fet amb Turquia quan l’allau de refugiats sirians marxant de la zona de guerra.
Mentrestant a Suïssa ha decaigut una iniciativa amb voluntat de limitar l’accés de persones immigrades votada en referèndum. Per poc ha guanyat la posició favorable a no limitar la presencia de persones d’altres països. És una avís.
El tema pinta malament i a partir d’ara lamentablement en molts pressupostos dels estats europeus hi figurarà la partida per rebutjar immigrants, això si, el preu 20.000 € per cap.
Ja veiem, abans es pagava per comprar uns esclaus ara es paga per treure-te’l de sobre. Gran avenç de la humanitat, certament.
Segur que aquí segons com vagin les coses pagar esdevindrà una “prioritat nacional”.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT