PUBLICITAT
15 COLLES
23-06-2026 8:55
“Estem aquí per divertir-nos, i adaptar els castells al que som”, proclama la somrient cap de colla dels Ganàpies de la UAB, l’agrupació més veterana de les 15 colles castelleres universitàries de Catalunya. Martina Abat és la líder d’un grup nascut l’any 1994 i que compta amb 150 participants regulars i més de 300 persones inscrites. Les colles universitàries juguen a una altra lliga: organitzen les seves pròpies diades, viuen al marge de la temporada castellera convencional -de la primavera a la tardor-, i són un vers lliure quant al tipus de construccions que aixequen. Això no obstant, hi ha molts vincles amb les colles tradicionals, i com apunten a l’ACN els Ganàpies, sovint unes són la “porta d’entrada” a les altres, i viceversa.
Les restriccions al campus pel brot de pesta porcina han fet traslladar els assaigs dels Ganàpies de la UAB a l’esplanada d’asfalt de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, a la mateixa universitat de Bellaterra. En un dimarts de finals de maig s’hi han aplegat més d’un centenar de persones, vestides algunes amb la camisa oficial del grup (d’un color ‘blau hostessa’), d’altres amb la camisa d’assaig de les colles convencionals on molts també participen; una mostra ben visible de la interrelació que hi ha entre aquests dos mons castellers.
La cap de colla, Martina Abat, i el copresident de la colla, Adrià Grífol Izquierdo, coincideixen a destacar l’ànima social i festiva que caracteritza les agrupacions castelleres universitàries. “És una roda de canvi, d’aprenentatges, de situacions noves. Hi ha gent que ve i va cada any, cosa que no trobes en una colla convencional, amb un grup molt més estable de gent”, destaca Abat. “L’activitat principal és fer castells, això no ho perdem de vista, però nosaltres aprofitem per fer tot allò que en una convencional no es faria (fer xarxa, conèixer gent d’altres facultats en festes, esdeveniments, etc.), i això és molt atractiu per la gent”, afegeix Grífol.
Calendari, objectius i castells propis
Les universitàries s’organitzen al marge del calendari de la temporada castellera convencional, que arrenca habitualment amb les diades de Sant Joan i s’allarga fins a primers de novembre, per Tots Sants. Tampoc participen en el concurs de castells biennal, com el que se celebrarà el mes d'octubre a Tarragona. De fet, no surten mai a plaça plegades, amb comptades excepcions.
Les actuacions de les colles de joves universitaris es regeixen pel calendari acadèmic, amb les diades d’hivern (desembre) i de primavera (maig-juny) com a moments àlgids. Per les seves dimensions petites i composició -no tenen canalla-, en general, aixequen estructures considerades ‘simples’ en el món casteller: pilars i castells de 2, 3 i 4 persones per pis (com ara el 3de6, 4de7, o 2de6, entre altres), i normalment de fins a 7 pisos.
A la base de dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) s’hi compten també alguns pocs exemples de construccions de 8 pisos descarregades (una quinzena de 4de8, dos 4de8 amb folre i una trentena de 3 de8 amb folre). Precisament, els Ganàpies han descarregat enguany dues vegades el 4 de 8 amb folre per primera vegada en la seva història, i han recuperat el 3 de 8 amb folre després de nou anys, com recorda entusiasmada la cap de colla dels Ganàpies abans d’assajar.
Des del 1994, l’any en què es funda la primera colla universitària, aquestes han descarregat 5.804 castells. Segons recull la Coordinadora, de la qual formen part 14 de les 15 colles castelleres universitàries, aquestes formacions tenen la consideració de colles de 6, amb un nombre estable de 75 integrants (a efectes de l’assegurança que cobreix els riscos), més enllà de quants acaben participant en els assajos o sortint a plaça. Per això es pot estimar que les colles universitàries tenen -com a mínim- més de 1.100 persones actives, el que equivaldria a un 8% de tot l’univers casteller, xifrat en unes 13.400 persones en l’actualitat per la mateixa CCCC.
Convencionals i universitàries, portes giratòries
“Hi ha colles que imiten completament les convencionals i no es mouen d’allà, i després colles com la nostra, que estem aquí per divertir-nos i adaptar els castells al que som”, remarca Martina Abat Comas, la ‘Martillo’, com la coneixen a la colla, seguint la tradició de rebatejar els seus integrants.
Però més enllà de les diferències que les separen, sovint els mateixos castellers participen en una colla universitària i alhora en una colla tradicional. Un fet que no sempre s’ha vist amb bons ulls des de les segones, assegura Adrià Grífol. “Al principi, sobretot a les zones tradicionals, eren molt contraris; es veia com una temeritat que els castellers que allà ocupen posicions més concretes fessin ‘de tot’ aquí, podent-se lesionar”, reconeix. Però, segons diu, “cada cop es veu amb més bons ulls” l’existència de les universitàries. “Aquest pensament continua sent-hi”, matisa, “però és més present tot allò que aporten les colles universitàries a les tradicionals”.
Berta Mata Gendrau, també castellera dels Ganàpies, considera que les universitàries “s’enriqueixen molt de les convencionals”, ja que sovint compten amb castellers que en formen part, i per tant tenen coneixements i milloren la colla. I a la inversa: “Alhora, nosaltres enriquim a les convencionals quan ens hi apuntem després de passar per aquí”.
El copresident li dona la raó: “La colla universitària és una porta d’entrada molt important a les colles tradicionals. Penseu que a Ganàpies hi ha molta gent que no ha estat mai castellera i que, atreta pel component social més que pels castells, un cop aquí se n’enamoren i després van a buscar la colla de referència que tinguin a la seva zona”.
I com deia la seva companya, el benefici és recíproc. “Els que venen de colles convencionals són importants perquè saben fer castells prèviament i aquí tendent les posicions més tècniques o ensenyen els que no en saben”, rebla.
30 anys de colles universitàries
Els Ganàpies van ser la primera colla universitària, fundada l’any 1994 per estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I segueixen en actiu. Només hi ha dues colles universitàries més nascudes al segle XX i en actiu, els Arreplegats de la Zona Universitària (UB/UPC), apareguts el 1995; i els Xoriguers de la Universitat de Girona (UdG), que es van constituir el 1998.
Els Marracus de la Universitat de Lleida naixerien dos anys després, ja l’any 2001. Aquesta és l’única colla universitària activa que no forma part de la Coordinadora de Castells de Catalunya, per la seva vinculació orgànica amb la universitat, que els assegura. Poc abans de la declaració dels Castells com a Patrimoni Immaterial de la Unesco (el 2010), el 2007 es van constituir els Pataqueres de la Universitat Rovira i Virgili, a Reus.
L’estímul del reconeixement de la UNESCO va fer florir moltes colles en pocs anys. Només entre el 2013 i el 2015, van aparèixer 7 de les colles actives en l’actualitat, entre les quals els Llunàtics de la UPC de Vilanova i la Geltrú, els Emboriats de la Universitat de Vic, els Trempats de la UPF.
Entre el 2015 i l’actualitat només han aparegut dues noves colles universitàries, els Descargolats de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona (UPC) i els Gambirots de la UIB, de Palma, totes dues l’any 2024.
Rivalitats? "Una mica sí", admet la jove castellera dels Ganapies, “sobretot amb els Arreplegats” de la Zona Universitària de Barcelona, que és la segona colla més longeva després de la seva. “És més històrica que per les construccions -matisa-, però en tot cas és una rivalitat sana, i és bonica”.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT