PUBLICITAT
VISITA DEL PAPA
24-06-2026 10:43
Ara ja han passat uns dies des de la vinguda del Papa Lleó XIV a Madrid, Barcelona i Canàries. Se n’ha parlat molt i en sentits diferents: si millor a Barcelona que a Madrid, si la despesa multimilionària estava o no justificada, si s’ha abusat físicament de la persona de Robert Prebost, si ha estat una campanya publicitària per a Barcelona, si la Sagrada Família, si Gaudí, si el missatge evangèlic... Jo voldria afegir una reflexió diferent.
D’entrada, per evitar comentaris devaluant la meva opinió, avanço que no sóc creient però que tinc un absolut respecte per totes les opinions que es plantegen la transcendència i, especialment, les actituds que caminen vers l’ajuda a qui ho necessita.
En bona part els actes on ha intervingut Lleó XIV han estat dissenyats prèviament pels representants de l’església espanyola. Tinc la sensació que ell, el Papa, hauria introduït algunes modificacions que alleugerissin els missatges marginals per a centrar-se en allò que és essencial: els altres, els que més necessiten ser atesos. Va entrar en contacte amb la pobresa, sí, però... Va acollir persones que havien rebut abusos per part de l’església, sí, cert, però... Jo crec que van sobrar polítics, des dels reis fins als alcaldes, que buscaven més un rèdit propagandístic que no pas una aportació positiva al missatge que Lleó XIV volia donar.
A la visita a les Corts, bàsicament, els missatge que hi va expressar tenien relació amb els que ja havia verbalitzat en altres moments: l’acolliment, l’ajuda, el respecte a la persona que per qüestions socials es troba lluny de la seva terra i que necessita una actitud positiva per part nostra... És un missatge positiu i congruent amb la doctrina social de l’església apuntada ja pel Papa Lleó XIII (1891) a l’encíclica Rerum Novarum, i seguida, amb més o menys continuïtat en textos dels seus successors.
A la darrera Encíclica, Magnifica Humanitas, Lleó XIV parla, entre altres coses, del caràcter complementari entre la doctrina social de l’església i la que segueixen els governs. El Concili Vaticà II (1965) distingia entre comunitat eclesial i política, i remarcava que cada una ha d'actuar amb la més plena autonomia. El diàleg de la comunitat eclesial amb aquests missatge, socials o polítics, no li resta força sinó que permet identificar amb més claredat allò que realment promou la vida de les persones i les comunitats.
Lleó XIV, a les Corts, es va presentar com a cap de l’Església (comunitat eclesial). Com a cap de l’Església em va semblar que criticar lleis de l’estat era contradictori amb el que diferents dels seus antecessors, i ell mateix, han escrit i defensat ara i anteriorment. Ja sé que la doctrina de l’Església és contrària a l’avortament, al divorci, a l’eutanàsia, als anticonceptius..., d’acord, i que ha de defensar-ho, cert, però on correspon, en l’espai eclesial. Però retreure les lleis aprovades per les Corts a les Corts és una altra cosa. Fa referència a acords parlamentaris presos democràticament, i per tant corresponents a la comunitat social no a l’eclesial. Recordem el que deia el Concili Vaticà II (1965). Distingia entre comunitat eclesial i política, i remarcava que cada una ha d'actuar amb la més plena autonomia. Una ha de fer normes i pautes de conducta útils per a tothom, i l’altra ha de fer lleis que acullin la diversitat de situacions i punts de vista. Les lleis a l’entorn de l’eutanàsia o l’avortament no són d’obligatori compliment, i per tant respecten la pluralitat d’opinions i de situacions, protegeixen drets, no indiquen deures.
Però si parlem de contradiccions... els polítics espanyols s’emporten la palma. Set minuts ovacionant Lleó XIV els portaran a modificar alguna actitud? Canviarà la manera agressiva i desconsiderada de relacionar-se? Es miraran de manera diferents als immigrants? Renunciaran a manipular la realitat per abraçar la post-veritat i utilitzar-la com a arma política per a generar desinformació?
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT