PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
05-07-2026 19:26
Segons un estudi publicat el juny de 2026 per Salut Mental Catalunya i la Universitat de Barcelona, el 79,3% de les persones participants consideren que l'activisme té un impacte positiu en el seu benestar emocional.
I és que parlem de l'activisme com a benefici per a qui el practica i l'activisme com a motor de canvi social per defensar els drets humans.
La primera pregunta que ens formulem i que és motiu de treball de molts educadors i educadores socials és els beneficis de l'activisme per a la salut mental.
Sabem que la participació en moviments associatius promou grans avantatges terapèutics i socials en primera persona, en aspectes com la reducció de l'autoestigma. Cal doncs aprendre a compartir l'experiència pròpia per arribar a trencar els prejudicis que un mateix ha interioritzat.
Una segona qüestió és la creació de xarxes de suport, en tant que genera vincles ciutadans sòlids i un fort sentiment de comunitat.
També en l’empoderament i la utilitat, canviant el rol de "pacient passiu" a un agent actiu i útil per a la societat.
Finalment, i aquest ens porta a pensar en la resiliència emocional, per la millora de la capacitat per afrontar les dificultats i promoure la inclusió social.
Diem doncs que esdevé un motor de canvi social, l'activisme actua com un altaveu col·lectiu indispensable per transformar l'entorn comunitari i institucional.
Veiem en quins aspectes podem destacar, com per exemple lluitar contra l’autoestigma, amb entitats com “Obertament” que treballen amb activistes que expliquen el seu testimoni als mitjans per desmuntar estereotips.
Podem fer-ho defensant els Drets Humans, vigilant i denunciant les vulneracions dels drets en l'àmbit psiquiàtric i social.
I també des de la reivindicació política, pressionant a les administracions per aconseguir més recursos i un model d'atenció pública basada en la comunitat i la cura.
Malauradament hem de parlar també d’un desgast i un cost emocional. Encara que observem evidents avantatges, l'activisme presenta riscos potencials per a l'equilibri mental.
Un estudi de la Salut Mental Catalunya adverteix sobre els següents perills: en la sobrecàrrega emocional, el 46% de les tensions detectades es deuen al desgast i l'esgotament de sostenir causes complexes.
En conflictes interns, el 54% dels testimonis reporten friccions o experiències de “no-cura” dins dels mateixos espais de militància.
I finalment, en la síndrome de l'activista cremat (burnout), on la pressió per aconseguir canvis i l'exposició contínua al malestar aliè poden empitjorar la pròpia salut si no es posen límits clars.
Sabem que als Països Catalans existeix un teixit associatiu molt ric dedicat a l'activisme i el suport en salut mental.
Hi ha diversos tipus de projectes segons l’enfocament en primera persona, un voluntariat comunitari i la lluita directa contra la discriminació.
Fent recerca a la xarxa he trobat les principals entitats on col·laborar pel que fa a l’activisme en primera persona, són entitats constituïdes i dirigides exclusivament per persones que tenen o han tingut un diagnòstic o situació de patiment psicosocial.
ActivaMent, un dels moviments en primera persona més actius del territori. Col·laboren en la creació de Grups d'Ajuda Mútua (GAM), tallers artístics, xerrades de sensibilització i accions de defensa de drets. Tenen delegacions a diverses comarques (com el Vallès Occidental, Catalunya Central o Girona).
Federació VEUS, és la Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en Primera Persona. Aglutina diverses associacions locals (com la històrica ADEMM a Barcelona) i se centra en la incidència política per canviar el model d'atenció psiquiàtrica.
Associació Amb Experiència Pròpia (AEP), dirigida a donar visibilitat al col·lectiu, organitzar formacions i creant espais de reflexió teòrica i pràctica des de la perspectiva de l'usuari.
Les que treballen per un activisme social i en plataformes ciutadanes, resten obertes a qualsevol persona (amb o sense diagnòstic) que vulgui lluitar pels drets civils, la inclusió social i contra els prejudicis:
Obertament, és un front contra l'estigma i la discriminació en salut mental. Vers un activisme mediàtic o activisme digital, amb testimonis en els mitjans de comunicació, escoles i empreses.
Salut Mental Catalunya (SMC), és una federació que agrupa més de 60 associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental de tot el país. Ofereix opcions de voluntariat molt diverses, des de l'acompanyament en Clubs Socials d'oci i temps lliure fins a tasques de gestió, suport administratiu o dinamització de la seva Xarxa de Joves.
Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), amb la seva borsa digital Voluntariatenunclic.cat dins de l'àmbit de la salut mental, hi ha també la participació de petites entitats de barri.
L'activisme en salut mental és intens i, sovint, les persones que hi participen s'exposen a situacions de molta vulnerabilitat. Perquè la militància sigui sostenible i no perjudiqui el teu propi benestar, és fonamental aplicar la cultura de les cures i establir límits clars.
M’agradaria compartir amb vosaltres uns consells molt interessants i necessaris que he recollit en el procés d’investigació per a realitzar aquest article. Són bàsics per fer un activisme saludable i evitar la síndrome de l'activista cremat (burnout):
Cal establir límits clars i aprendre a dir "no", definint el temps. Cal assignar unes hores fixes a la setmana per a l'activisme i respectar-les com si fos un horari laboral.
Evitar assumir massa responsabilitats i aprendre a delegar. Aprendre a distingir entre urgència i importància i, sobretot, desconnectar les notificacions del mòbil fora d'hores.
Aprendre a separar la nostra identitat de la nostra causa i gestionar l'exposició emocional, mesurant la sobreexposició. Saber protegir-se dels espais tòxics, d’aquells debats interns de l'entitat que generen més malestar que satisfacció, prendre distància.
Cal fomentar el suport mutu i la supervisió, creant espais de descàrrega, cercant espais de supervisió professional, psicòlegs externs que ajuden els activistes a gestionar el desgast que suposa sostenir el patiment aliè.
S’ha de prioritzar l'autocura, no podem cuidar una comunitat ni lluitar pels drets de ningú si no estem bé, el descans és prioritari.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT