PUBLICITAT
CICLISME
07-07-2026 18:42
Diumenge el Tour de França va passar pel Vendrell i, durant unes hores, vaig tenir la sensació que el nostre municipi havia deixat de ser el Vendrell per convertir-se en una mena de plató cinematogràfic on tothom sabia perfectament què havia de fer.
El desplegament era tan espectacular que, per un moment, vaig arribar a pensar que no esperàvem una cursa ciclista, sinó que amagàvem un tresor nacional darrere de cada tanca. Policies a cada cantonada, voluntaris, motos, helicòpters, emissores que no callaven, cintes, tanques metàl·liques i carrers tan ben protegits que només faltava veure un cartell dient: "Prohibit el pas... sobretot als clients."
Perquè els ciclistes ho tenien fàcil, tenien un recorregut.
Els clients tenien un problema.
Hi havia carrers on arribar a un bar era més complicat que aconseguir hora a l'administració un dilluns al matí. Arribar a una cafeteria exigia més estratègia que una partida d'escacs. I si la teva intenció era anar a buscar el pollastre de l'ast, era molt probable que el pollastre acabés donant més voltes que tu.
Sempre s'ha dit que els grans esdeveniments porten vida als pobles.
Depèn.
Perquè hi havia negocis que semblaven formar part d'un concurs anomenat "Troba'm si pots". Darrere d'aquelles tanques no hi havia cap operació secreta, ni cap laboratori militar, ni el Sant Greal. Hi havia una cafeteria esperant servir esmorzars, un restaurant amb taules preparades, una rostisseria amb els pollastres fent hores extres dins del forn i petits comerços que aquell diumenge van descobrir que la millor manera de passar desapercebuts és tenir el carrer tallat.
I aquí apareix aquell invent meravellós que tant agrada als polítics: l'impacte econòmic.
Una expressió preciosa, elegant, que queda molt bé en una roda de premsa.
Tan bé com dir que tot ha estat un èxit rotund.
Perquè mentre el pilot passava en qüestió de segons, hi havia restauradors rebent anul·lacions de reserves, bars esperant clients que mai no arribarien, cafeteries mirant unes terrasses més buides que moltes promeses electorals passat el dia de les eleccions i comerciants preguntant-se si aquell diumenge el Tour havia decidit repartir mallots... o repartir paciència.
Aquest article no és contra el Tour. Seria absurd.
El Tour és una festa.
El problema és que, de vegades, organitzem les festes com aquell que convida tot el poble a dinar però s'oblida d'avisar el cuiner que també ha de poder entrar a la cuina.
Ens preocupem perquè els corredors no trobin cap obstacle, i fem molt bé.
Però potser també estaria bé preocupar-nos perquè qui només vol consumir al comerç local no hagi de completar una etapa de muntanya abans d'arribar a la porta.
Perquè el Tour només necessita unes hores, però el comerç de proximitat, la restauració i els petits negocis necessiten tots els dies de l'any perquè les portes continuïn obertes.
I, curiosament, són ells els que fa anys que disputen l'etapa més dura de totes: la d'aixecar la persiana cada matí, sense helicòpters, sense patrocinadors, sense caravana publicitària i, de vegades, fins i tot sense que els deixin veure els clients.
Potser el Vendrell no necessita més tanques, doncs un poble no viu d’un dia que surt per televisió. Viu dels dies en què els seus negocis poden obrir la porta.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT