PUBLICITAT
CANVI CLIMÀTIC
11-07-2026 8:07
Els sindicats demanen assumir canvis “importants” d'organització i horaris per calor extrema a la feina davant d'uns protocols “genèrics” i que “no ofereixen protecció suficient” als treballadors. Les organitzacions reclamen incidir en tots els sectors amb risc i no només en el camp i la construcció i incloure criteris de temperatura, humitat i intensitat de la feina que determinin automàticament quan els empleats han d'aturar-se. “Implica costos i afecta el rendiment. Aquí hi ha la barrera principal per les empreses”, diu la secretària de Salut Laboral de la CGT, Núria Losada, a l'ACN. També demana estendre a més sectors i empreses les polseres tèrmiques que avisen quan hi ha risc.
Al seu torn, la responsable de Salut Laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez, creu que cal més "consciència" de les empreses amb l'impacte de la calor a la feina. "El que és perillós de la calor és l'acumulació en el cos, no tant la temperatura externa", emfatitza. Precisament, aquest divendres es va conèixer la mort d’un temporer de 64 anys que es va trobar malament treballant al camp en plena onada de calor.
L'avaluació d'aquest risc no s’ha de basar, doncs, únicament en la temperatura ambiental, sinó que requereix considerar simultàniament les condicions ambientals, la intensitat física del treball, la roba utilitzada i les característiques dels treballadors.
Entre els sectors que els "preocupen", a banda de la construcció i l'agricultura, n’hi ha d’altres on la calor és un risc “emergent”. Per exemple, feines vinculades al turisme que treballen a l'aire lliure com els guies turístics o els cambrers, els casals d'estiu i monitors de lleure o el món de l’ensenyament. També amoïnen les activitats logístiques, de molls de càrrega, els serveis postals o l’atenció domiciliària i en general activitats amb alta càrrega física, amb espais tancats o semioberts amb càrregues tèrmiques elevades.
Més polseres tèrmiques
Superades les dues primeres onades de calor de l'estiu, Losada defensa que les polseres tèrmiques o 'canàries', que avisen amb vibracions, sons o llum de l’estrès tèrmic, s’haurien de fer servir en sectors amb exposició a la calor i “activitat moderada o alta”.
Aquestes polseres s’han aplicat entre els treballadors de serveis urbans al carrer de Barcelona aquest estiu, un any després que una empleada de la neteja morís durant una onada de calor. Segons la secretària de Salut Laboral de la CGT, el dia que va perdre la vida la treballadora “van fallar els protocols de l’empresa subcontractada”, FCC.
Protocols per calor vinculats a les alertes
Els sindicats denuncien que encara hi ha empreses sense protocols ni avaluacions prèvies i "sense valoració exacta de com afecta la calor en cada lloc de treball". Entre les companyies que sí que han fet aquesta feina, es troben que els protocols per prevenir cops de calor i estrès tèrmic a la feina són "massa genèrics" i sovint vinculats a les alertes meteorològiques. La normativa estatal marca que durant alertes taronges o vermelles s’han d’adaptar les condicions de feina reduint o modificant les hores de treball, proveint zones d’ombra i assegurant accés a aigua.
“Alerta meteorològica no vol dir el mateix que risc. No hem d’esperar a tenir una alerta per tenir risc”, diu Losada. “Evitar que la calor ens faci mal a la salut és una tasca prèvia que hem de fer abans que hi hagi una alerta taronja o vermella”, apunta Pérez.
En aquesta línia, exemplifiquen que encara que no hi hagi alertes "un treballador amb roba, fent esforç físic i amb un tipus concret de maquinària" pot patir una situació extrema. Per això, insisteixen a tenir en compte més factors com ara la radiació solar, la humitat, la càrrega física del treball, l’ús d’equips de protecció o les condicions organitzatives.
“Hem de revisar bé abans que hi hagi l’alerta i tenir les mesures previstes”, insisteix a dir la responsable de Salut Laboral de CCOO. Aquestes mesures que van des de fer més pauses, modificar els horaris o saber com s’ha de transmetre als treballadors, entre altres. A més, també s’ha de tenir en compte que les mateixes condicions poden afectar de forma diferent a les persones, perjudicant més les que són més vulnerables.
Canvi d'horaris laborals per les altes temperatures
Recentment, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va indicar que per combatre les onades de calor una opció eren els canvis d'horari laboral. Ambdues sindicalistes ho veuen amb bons ulls, però avisen que en alguns casos "potser no és senzill".
Pérez posa l'exemple de la construcció i diu que en aquest cas canviar horaris pot provocar soroll que impacti en el descans dels veïns i vulneri normativa contra la contaminació acústica. "Hem d'avançar i revisar normes per veure com podem protegir els dos tipus de drets", afirma la responsable de CCOO.
"Les condicions estan canviant i hi haurà moltes feines que no es podran fer en les franges que s’estan fent”, diu Losada, que assegura que cal entomar el “repte” que suposen les temperatures extremes amb canvis organitzatius i productius encara que suposin més costos i reduir el rendiment per les empreses.
Els accidents laborals augmenten més d'un 17% en les onades de calor
Segons estimacions de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut al Treball (INSST) els accidents laborals augmenten un 17,4% en les onades de calor i no només els causen els cops de calor o per la insolació sinó també per deteriorament de concentració o errors de coordinació. Segons el mateix organisme, 1 de cada 4 treballadors a Espanya -un 26% de la població activa- afirma haver estat exposada a calor extrema en el seu lloc de feina almenys la meitat del seu temps de treball.
L’informe de l’OCDE ‘Feeling the heat’ mostra com Espanya és el segon país després de Turquia amb més treballadors exposats a calor extrema i per davant de Grècia. La mitjana dels països -que també inclou els Estats Units- és del 13%.
Pérez detalla que no existeixen estadístiques oficials de sinistralitat causada per calor perquè sovint “és un potenciador de l’accident”, per exemple, en el cas d’un treballador de la construcció que es mareja i cau a gran alçada. Les investigacions d’epidemiòlegs i la situació als centres de treball sí que permeten afirmar que “quan pugen les temperatures, en moments d’onada de calor, s’incrementen els accidents de treball i les morts en general”.
Taules de treball-descans als protocols
La normativa de prevenció de risc ja marca que els treballadors s’han d’aturar en cas de risc imminent per la seva vida, però els sindicats asseguren que és “difícil” aterrar la situació i que cal regular millor els protocols en funció del tipus de feina.
Una de les propostes que posa sobre la taula la CGT és introduir taules de treball-descans que permetin una “interpretació ràpida” per part del treballador de la situació. Losada assegura que aquestes taules podrien servir per suplir la “manca de comunicació” que hi ha a les empreses que tenen treballadors distribuïts a diferents punts i amb dificultats de fer arribar la informació “en temps real” del que està passant i regular els canvis organitzatius.
Per exemple, segons les referències de l’Institut Nacional per la Seguretat i la Salut Ocupacional dels Estats Units (NIOSH en les sigles en angles) que es prenen com a base en higiene industrial, un dia amb temperatures de 35 graus i un 50% d’humitat els treballadors que fan feina moderada a la intempèrie haurien de treballar 15 minuts i descansar-ne 45 a l’ombra. En cas que sigui un treball intens, el més recomanable seria aturar la feina.
Un dels factors que remarquen és la importància de fer les pauses en un ambient fresc, ja que reduir l’activitat pot no ser suficient si la temperatura ambiental i la humitat són molt elevades.
Les taules simplificades del NIOSH són una eina “fàcil d’entendre” perquè permeten visualitzar que el risc és més elevat del que la gent percep i facilitar la presa de decisions com ara augmentar pauses, reduir la intensitat del treball o directament suspendre l’activitat.
Focus en les empreses subcontractades i més inspeccions
En aquesta línia, Pérez assegura que els empleats subcontractats han de tenir la “mateixa protecció” que els treballadors de l’Ajuntament o la Diputació i posa en valor el protocol impulsat pel Departament d’Empresa i Treball. També l'avala Losada, que creu que pot tenir un efecte cascada en les empreses que contracta l’administració pública, però assegura que ha d’arribar a tot el teixit empresarial, també a les petites empreses.
“El límit fisiològic que tenim és el de 37 graus, quan pugem a 38 graus ja comencem a sentir símptomes d’estrès tèrmic i si arribem als 40 graus tenim un problema de salut important i podem tenir un cop de calor”, avisa Losada, que afirma que si es té en compte la combinació entre temperatura i humitat un empleat pot estar treballant amb sensacions tèrmiques de més de 50 graus.
Ambdues coincideixen a demanar més vigilància les administracions públiques, de l’autoritat laboral i de la Inspecció de Treball. “Sabem que han engegat una campanya enviant cartes a moltes empreses, però cal també una vigilància del compliment”, diu Pérez. Segons CCOO, quan l'incompliment és reiterat la sanció “ha de ser exemplaritzant” perquè sinó les empreses més grans “poden continuar incomplint i pagant”.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT