PUBLICITAT
TABAC
22-07-2026 20:38
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
La prohibició de fumar a les terrasses, les platges i els actes a l’aire lliure és una mesura coherent amb l’evidència sanitària i amb l’evolució social, però la lentitud legislativa d’Espanya i de la Unió Europea ha deixat durant massa temps la salut pública a remolc dels nous hàbits de consum.
El Consell de Ministres va aprovar aquest 21 de juliol el projecte de reforma de la llei del tabac, una norma que amplia de manera notable els espais sense fum. Si el text supera la tramitació parlamentària, no es podrà fumar a les terrasses de bars i restaurants, a les platges marítimes i fluvials, a les piscines col·lectives, a les instal·lacions esportives, als parcs nacionals ni als recintes on se celebrin concerts, festes, espectacles o altres activitats a l’aire lliure. També s’establirà una distància mínima de quinze metres respecte dels accessos a centres educatius, sanitaris, culturals, esportius i edificis públics.
És una reforma necessària, raonable i llargament reclamada. Però convé no confondre l’aprovació d’un projecte de llei amb la seva entrada en vigor. El text tot just inicia ara el recorregut per les Corts Generals, on podrà ser modificat, ajornat o sotmès a les pressions dels sectors econòmics afectats. Han passat gairebé quinze anys des de l’última gran reforma, que va expulsar definitivament el fum dels espais públics tancats. Durant aquest temps, la realitat del consum ha canviat més de pressa que la legislació.
La nova norma encerta quan deixa de considerar el problema exclusivament vinculat al cigarret tradicional. Les mateixes restriccions s’aplicaran als cigarrets electrònics i a altres productes que imiten l’acte de fumar, amb nicotina o sense. També es prohibirà per primera vegada el consum de tabac als menors d’edat, i no només la venda, i es limitarà la comercialització dels nous dispositius a establiments especialitzats.
Aquesta equiparació és imprescindible. Tal com explicava Eix Diari fa només unes setmanes, la reducció del consum de tabac tradicional conviu amb una expansió preocupant del vapeig entre els adolescents. A Catalunya, el percentatge de fumadors adults ha baixat fins al 20,6%, però això encara representa prop d’un milió i mig de persones. Paral·lelament, gairebé la meitat dels estudiants ha provat alguna vegada les cigarretes electròniques i una part molt significativa les ha consumit durant l’últim mes.
Les dades estatals més recents confirmen aquesta mutació. Segons l’enquesta ESTUDES 2025 citada pel Ministeri de Sanitat, el 49,5% dels joves de 14 a 18 anys ha provat els cigarrets electrònics, mentre que el consum durant l’últim mes ha augmentat del 14,9% l’any 2019 al 27,1% el 2025. La prevalença de fumadors diaris entre adolescents ha caigut fins al 4,3%, però el consum de tabac durant l’últim mes encara arriba al 15,5%.
La conclusió és evident: el tabaquisme no desapareix, sinó que es transforma. I ho fa amb dispositius de colors, aromes atractives, formats d’un sol ús i una falsa aparença d’innocuïtat que facilita l’entrada dels més joves a la nicotina. La indústria ha estat molt més ràpida a l’hora d’innovar, diversificar productes i adaptar el seu màrqueting que les administracions a l’hora de regular-los.
Per això és especialment incomprensible la lentitud europea. La Comissió Europea va recomanar el setembre del 2024 prohibir el tabac i els cigarrets electrònics a les terrasses i en altres espais freqüentats per infants. Els estats membres van assumir per unanimitat aquesta recomanació el desembre d’aquell mateix any. Malgrat això, Suècia continua sent l’únic estat de la Unió Europea amb una prohibició completa a les terrasses, vigent des del 2019. Bèlgica no l’aplicarà fins al gener del 2027 i la majoria de països encara es mou entre restriccions parcials, anuncis i ajornaments.
La Unió Europea s’ha fixat com a objectiu reduir el tabaquisme per sota del 5% de la població l’any 2040, però actualment encara fuma el 24% dels europeus. Pretendre assolir una generació lliure de tabac mitjançant recomanacions no vinculants i calendaris que s’allarguen durant anys és una contradicció difícil de justificar.
Els espais sense fum no són una persecució dels fumadors ni una intromissió arbitrària en les llibertats individuals. Són una política de salut pública destinada a protegir les persones que no fumen, especialment els infants, les embarassades, els malalts respiratoris i els treballadors que passen hores exposats al fum i als aerosols. La llibertat de consumir un producte addictiu no pot incloure el dret d’obligar els altres a respirar-ne els residus.
També és una mesura de desnormalització. Els infants aprenen què és habitual observant els adults. Si fumar continua integrat en les terrasses, les festes populars, els concerts, els recintes esportius i les entrades de les escoles, el missatge implícit és que forma part natural de la vida social. Retirar el tabac d’aquests espais no eliminarà l’addicció, però reduirà la seva visibilitat, dificultarà l’inici del consum i transformarà progressivament les normes col·lectives.
Les reticències de determinats representants de l’hostaleria reprodueixen arguments que ja es van escoltar abans de la prohibició als interiors. Aleshores també es van anunciar pèrdues econòmiques, conflictes i efectes catastròfics que no es van materialitzar en els termes pronosticats. Avui ningú no planteja seriosament tornar a permetre fumar dins dels restaurants. És probable que, d’aquí a uns anys, ens resulti igualment estrany recordar terrasses plenes de fum, cendrers i burilles.
La reforma, tanmateix, encara podria ser més ambiciosa. El text que arribarà al Congrés no inclou l’empaquetatge genèric, malgrat ser una de les mesures recomanades pels organismes internacionals per reduir l’atractiu comercial del tabac. Tampoc no incorpora de manera expressa la prohibició dels cigarrets electrònics d’un sol ús, que havia aparegut en fases anteriors del projecte i que el Ministeri confia a regular mitjançant la normativa europea.
A aquestes absències cal afegir la fiscalitat. Els experts europeus i l’Organització Mundial de la Salut insisteixen que apujar els impostos sobre el tabac, els vapejadors i la resta de productes amb nicotina és una de les eines més eficaces per reduir el consum, sobretot entre els joves. Tanmateix, la reforma fiscal europea no es preveu aplicar fins al 2028. Una vegada més, la resposta institucional arriba anys després que el problema s’hagi fet evident.
A Catalunya, prop de 10.000 morts anuals continuen relacionades amb el tabac o amb l’exposició al fum ambiental. És pràcticament una mort cada hora. Davant d’aquesta magnitud, les administracions no poden actuar amb la lentitud burocràtica habitual ni supeditar indefinidament les mesures a la comoditat dels sectors afectats.
La nova llei espanyola representa un pas endavant i mereix un suport clar. Però també arriba tard i encara està inacabada. Cal que els grups parlamentaris n’agilitzin la tramitació, evitin rebaixes dictades pels lobbies i reforcin els aspectes que han quedat fora del projecte. I cal que la Unió Europea abandoni la política de simples recomanacions i estableixi un marc comú més exigent.
Fa quinze anys, prohibir fumar dins dels bars semblava una transformació difícil. Avui és una norma plenament assumida. Les terrasses, les platges i les festes seran el següent canvi cultural. La societat ja està preparada. El que no pot continuar arribant tard és la política.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT