PUBLICITAT
RELAT
24-07-2026 0:04
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
"A penes, si podia creure semblant sort. Quan em vaig haver assegurat que el meu enemic certament havia fugit, vaig baixar corrent a la recerca de Clerval, fent salts d'alegria." (pàg. 65, Frankenstein, Mary Shelley, pàg. 65)
Arriba aquesta data de juliol en què tres onades de calor ja atien les ments. No sé com se sent vostè, en el meu cas busco espais on teixir una certa complicitat amb el meu estat d'ànim: o em dutxo a la terrassa sota una cascada d'aigua que després s'evapora, o semi dormo migdiades a la part on l'aire condicionat repeteix el seu costum, o escric al matí en una part de la casa on pau.
Aquest estiu, a més, és l'explosió del plaer per haver guanyat el Mundial 2026 de futbol. I encara que estic feliç, no sé si a vostè li passa que tanta felicitat ofega i ens sol·licita silenci i llera. És com si tant sol demani ombra, o tant revenja demani un dic.
Així és l'estiu actual, l'esperem amb alegria, però quan arriba maleïm: la seva cara horrible d'humitat alta, aquesta calor enganxosa que ens envolta i relacions marcades per un cert indici de la frase: collons, aquesta calor no se'n va!
----
Notes, consultades al Cervell Digital de Juan Ré Crivello. IA digital
La calor recorre l'obra de Juan Re Crivello com a sensació física i com a metàfora, gairebé mai gratuïta. Apareix primer en la seva literalitat pampejana: la calor de la migdiada que fon la ruta platejada i fon l'edifici com a budí de pa (Una furiosa esquerrana, 2013), o la calor d'estiu que impregna els llençols al Riachuelo on va dormir el seu besavi Antonio (Escriptura als mars). Però també és memòria afectiva: la nona Domenica portant els nens al safareig a les tardes d'estiu, mentre els bojos del manicomi «sucumbeixen sense fred, sense pa, sense calor»
(Memòries d'un home estúpid, 2014).
Hi ha a més una veta irònica: Mónica Nigro confessa tenir calor malgrat l'aire condicionat, i el rellotge biològic prefereix l'hivern —petita paradoxa que Crivello rescata com a empremta d'una amiga morta. I no falta la calor històrica i tràgica, com la de les tropes republicanes al costat de l'Ebre infectada el 1938 (Sacred Town, 2025). En tots els casos, la calor és llindar: entre cos i record, entre broma i ferida.
Fragments en què es recolza
Frio Els envio l'hivern. Tinc calor. Transpir. El ventilador i l'aire condicionat m'atrofien les neurones. El meu rellotge biològic funciona millor amb l´hivern… Mónica Nigro (1)
Font: Memòries d'un home estúpid (2014) · Obres (corpus)
La ruta és platejada, boirosa -de l'ocre que dispara la calor de la migdiada i la seva marca rectilínia divideix el profund interior de la Pampa. Amb la seva ansietat l'emigració ha dipositat a petits pobles les necessitats i il·lusions. Els edificis han crescut barrejats amb un accent típic i inestable. A les tardes de diumenge el tènue so del folklore els convoca a l'estudi de les típiques danses del país. Entre la munió un home llarg és capaç de balancejar-se entre la multitud. L'edifici s'assembla a un budí de pa a punt de …
Font: Una furiosa esquerrana (2013) · Obres (corpus)
Però també a l'estiu és la data dels peixets fregits -diguem a l'oci que procura la calor, de la camisa fora de borda, que s'imposa al cinturó. És temps de sandàlies i closca de somriure. És temps de cervesa, de pausa obligada. També de sogra i nens. De baralla familiar davant desitjos diferents que han de ser consensuats.
Font: The Pizza (2016) · Obres (corpus)
El meu besavi Antonio va arribar per primera vegada a Argentina l'any 1884. Tenia 21 anys. La cosmopolita Buenos Aires, amb un 80% d'estrangers, va desxifrar per a ell, un regne caòtic i vulgar de país jove. Inexpert i indecís va dormir en una pensió propietat d'una espanyola. L'habitació estava en un carrer des del qual es podia veure el Riachuelo. La seva olor nauseabunda en plena calor d'estiu, entrava pel descosit finestral i impregnava fins als llençols.
Font: Escriptura als marges del món · Llibres
Bibliografia de l'autor: Agosto Agosto és un llibre escrit durant el mes de més calor a Barcelona. En aquest treball, Juan re crivello es va proposar escriure articles curts amb gran bellesa descriptiva i una intensa opinió per commoure el lector. Després convido a nou escriptors espanyols més establint la mateixa regla literària. D'aquesta feina, Agost suma intenses reflexions, de vegades fresques, o plenes de sorpresa davant el món que ens envolta. Dirà al respecte juan re crivello:
Font: Memòries d'un home estúpid (2014) · Obres (corpus)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT