PUBLICITAT
OBITUARI
29-07-2026 12:11
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Quan Jaume Vicens Vives parlava dels capitans d'indústria, no es referia només a grans empresaris. Definia una categoria de persones capaces de liderar transformacions econòmiques amb una mirada de llarg termini, assumint riscos, construint institucions sòlides i entenent que el progrés col·lectiu depèn tant de la iniciativa privada com del compromís amb el país.
Pocs directius contemporanis encaixen tan bé en aquesta definició com Josep Vilarasau i Salat.
Aquest esperit de servei i de construcció institucional ja es manifestà molt aviat. L'any 1958, juntament amb el seu cosí Carles Ferrer Salat i altres joves empresaris i professionals de la seva generació, com Carles Güell de Sentmenat i Joan Mas Cantí, va formar part del grup impulsor que va donar origen al Cercle d'Economia. Aquells joves, influïts intel·lectualment per Jaume Vicens Vives, compartien una mateixa inquietud: contribuir a la modernització econòmica de Catalunya i d'Espanya, superar l'autarquia i acostar el país als models europeus de desenvolupament. El Cercle naixia com un espai de reflexió independent, de debat i de proposta, i es convertiria amb els anys en una de les institucions més influents del pensament econòmic català.
Aquella experiència va marcar profundament Josep Vilarasau. Hi va aprendre que les empreses no només generen riquesa, sinó que també tenen la responsabilitat de construir institucions, promoure el talent i contribuir al progrés de la societat. Aquesta manera d'entendre el lideratge l'acompanyaria durant tota la seva trajectòria.
La seva etapa al capdavant de "la Caixa" representa un dels períodes de més profunda transformació de l'entitat. Quan en va assumir la presidència executiva, l'antiga caixa d'estalvis catalana havia de competir en un sistema financer cada vegada més obert, exigent i globalitzat. Vilarasau va entendre que la resposta no podia ser la resignació ni la nostàlgia, sinó la modernització.
Sota la seva direcció, "la Caixa" es va convertir en una de les principals institucions financeres d'Europa. Va impulsar la professionalització de la gestió, va apostar per la innovació, va reforçar la solvència de l'entitat i va liderar una expansió que li va permetre mantenir les seves arrels catalanes sense renunciar a una projecció internacional.
Però la seva aportació va anar molt més enllà dels balanços. Fidel a la tradició de les caixes d'estalvis catalanes, Vilarasau va defensar que l'èxit empresarial només tenia sentit si revertia en la societat. Aquesta convicció el va portar a consolidar una de les obres socials més importants d'Europa, convertint el mecenatge en una autèntica política d'inversió en coneixement, cultura, salut i cohesió social.
Entre les iniciatives que millor simbolitzen aquesta visió destaca IrsiCaixa, l'institut de recerca impulsat l'any 1995 per la Generalitat de Catalunya i la Fundació "la Caixa" a l'Hospital Germans Trias i Pujol, “Can Ruti”. En un moment en què la sida continuava sent una de les grans emergències sanitàries mundials, apostar per la investigació científica exigia determinació i una mirada de futur.
Josep Vilarasau va ser un dels principals impulsors institucionals d'aquest projecte. Més enllà del suport econòmic de la Fundació "la Caixa", va mantenir durant anys una implicació directa com a vicepresident del patronat d'IrsiCaixa, contribuint a garantir-ne l'estabilitat, la independència científica i la continuïtat. Aquesta aposta va permetre consolidar un centre que avui és un referent internacional en la investigació del VIH, les malalties infeccioses i altres grans reptes biomèdics.
Aquest compromís reflectia una idea molt pròpia del seu estil de lideratge: les grans institucions financeres tenen també la responsabilitat d'impulsar el progrés científic i social. La recerca no era, per a ell, una despesa, sinó una inversió estratègica en el futur del país.
La mateixa filosofia es va traduir en un suport decidit a universitats, centres de recerca, programes culturals, beques i iniciatives de desenvolupament social que han acabat configurant una part essencial del model de mecenatge contemporani a Catalunya.
Vista amb perspectiva, la figura de Josep Vilarasau transcendeix la d'un gran banquer. Representa una manera d'entendre el lideratge empresarial que connecta plenament amb el concepte de capità d'indústria formulat per Jaume Vicens Vives: dirigents que no només creen riquesa, sinó que construeixen institucions, promouen el talent i deixen estructures permanents al servei de la societat.
En una època marcada per la immediatesa i l'oblit ràpid dels qui han fet possible el nostre present, el seu llegat recorda que les grans transformacions requereixen visió, prudència, capacitat d'execució i sentit de responsabilitat. El Cercle d'Economia, la transformació de "la Caixa", l'impuls del mecenatge i l'aposta decidida per la recerca biomèdica a través d'IrsiCaixa formen part d'un mateix projecte vital: posar el talent, l'empresa i les institucions al servei del país.
Potser aquesta és la millor definició de Josep Vilarasau. Més que un gran financer, va ser un autèntic capità d'indústria en el sentit més noble que donava Jaume Vicens Vives a aquesta expressió: un home que va entendre que el veritable èxit consisteix a deixar institucions més fortes, una societat més preparada i un país amb més futur.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT