PUBLICITAT
RELAT
31-07-2026 12:47
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
"La llegenda afirma que la ciutat d'Emboré vivia oculta a les entranyes de la selva missionera. És una ciutat blanca, de cases sense portes ni finestres, dipositària d'un tresor fabulós. A les cases s'hi entra per soterranis ocults". (pàg. 29, Mites i llegendes de la regió guaraní, Rosita Escalada, Olga Zaboni)
Les ciutats ocultes sempre ens han fascinat, allà dipositem el misteri, les aventures i fins i tot aquest brou de desig per a les generacions futures. Els vam deixar imprès el nostre esperit, com si els Sapiens, malgrat els nostres errors, guerres, o litigis encara disposéssim d'aquest costat de llibertat i renúncia als egos i l'ambició.
Vaig emborar, va ser la ciutat on es pensava que els Jesuïtes tenien dipositada la seva fortuna. El 1897, Juan Queirel descriu la seva experiència personal sobre aquesta llegenda: “Un dia que arribem a una altura dominant i clar, vam veure als lluny unes com a parets blanques que sobresortien del verd oceà format per les copes de la selva.
— Mbororé! ¡Mbororé!—van cridar els peons, fent-li ja aigua a la boca. (Pàg. 30, obra citada)
Les ciutats em fascinen, he de reconèixer-ho, consultat el meu cervell digital sobre la seva presència contesta:
“A Sacred Town (2025) J. Ré, ho diu amb claredat: hi ha ciutats on «el sexe s'amaga», on sota l'ordre aparent bateguen apetits, humors i infidelitats, i també «pobles i llogarets deixats de la mà de Déu» que guarden històries enterrades «a foc», de precursores silenci. Life (2026), Barcelona és llegida en diàleg amb Calvino i les seves Ciutats invisibles: espais de contradicció on el sublim conviu amb el món mundà, i on els «caçadors d'ànimes» observen des d'un vidre trobades que s'amaguen darrere de la pluja i el gris. I a La Illa malwares, que amaga tant amenaça com promesa de convivència futura”
Així són les nostres ciutats?
Notes:
Fragments en què es recolza de l'obra de j. Ré
No entenc el motiu de no escriure de Barcelona —em vaig dir Llueve, a la gran ciutat Dirà Amin Maalouf: "que el que determina la pertanyia d'una persona en un grup donat, és essencialment la influència dels altres; la influència dels que té a prop -pares, compatriotes, coreligionaris-, els quals intenten fer-ho seu, i la influència dels quals (1). Barcelona aquesta grisa, els seus habitants potser decideixen escalfar arròs i somiar amb taurons i pirates. Els grans llogarets es …
Font: Letters to Life (2026) · Obres (corpus)
A què venia aquesta història? -em vaig preguntar. En aquesta solitud, l'Estat era una desaparició astuta i cruel en triomfar la natura. Els humans ens protegiem per aquests castells de misèria artificial per no ser sotmesos pel més fort. Vaig poder abandonar el meu pensament… però vaig recordar que un ideal més longeu, més antic potser, seria el futur de la Humanitat: les ciutats interconnectades. Tornaríem a les tribus? O aquestes serien el símbol de la fe a la convivència, ja més ajustades a les necessitats del ciutadà. Aixequi una…
Font: La Illa (2016) · Obres (corpus)
Vermell i negre -02 Síndrome de Stendhal «Pel que sembla, el 1817 Stendhal es va sentir aclaparat per la riquesa cultural de Florència que va trobar quan va visitar per primera vegada la ciutat toscana. Com va descriure al seu llibre Nàpols i Florència: Un viatge de Milà a Reggio: En sortir del pòrtic de Santa Croce, em va assaltar una ferotge palpitació del cor (el mateix símptoma que, a Berlín, s'anomena atac de nervis); la font de la vida es va assecar dins meu, i caminava amb el temor constant de caure a terra.[20]? (1)» Hi ha ciutats que ens im…
Font: Sacred Town (2025) · Obres (corpus)
«Aquestes Elits mostren el seu allunyament de les condicions del món global a través de la seva pràctica nacionalista, però totes divideixen la seva societat entre triomfadors del son i perdedors». -li pregunten a Marion Maréchal fundadora de (ISSEP) (1) «Una part important dels mitjans de comunicació, els grans grups econòmics, les multinacionals, els interessats que triomfi el multiculturalisme, la globalització amb la conseqüent baixada salaris i del…
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT