PUBLICITAT
CIVISME
03-08-2026 15:13
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Posem-nos en situació. Des de fa set anys un veí de Mataró va fent reclamacions per aturar la degradació del seu carrer. Demandes, cartes, queixes i res de res. La “cosa” seguia igual, falta d’arbrat, bancs destrossats, lloses que es mouen, en definitiva desperfectes habituals en tantes i tantes ciutats del país.
El ciutadà però per comptes de seguir insistint, d’emprenyar-se de valent (que ja ho deuria estar), de convocar manifestacions o vagues de fam decideix passar a l’acció. No es tracta de fer barricades, ni cremar contenidors (sembla que la situació no l’interpel·la des del patriotisme) ni objecció fiscal, no, com queixa, decideix passar a ser constructiu i pel seu compte i pagant de la seva butxaca planta els set arbres que faltaven i, això sí, seguint el catàleg d’espècies vegetals del municipi. A més, arranja i neteja els bancs destruïts pels depredadors de mobiliari urbà i consolida les lloses del terra per evitar traïdores ensopegades. Bé això que significa gairebé un acte d’amor cap a la ciutat i al carrer li ha portat conseqüències inesperades. Multa per incívic i advertència de que tot allò que ha fet serà retirat. Sembla que les accions punitives del magnífic ajuntament de Mataró estan en revisió perquè fins i tot ells mateixos reconeixen que està una mica fora de lloc.
Però la reacció inicial genera una certa perplexitat. Hom esperava que el sr. Alcalde de Mataró li agraís la feina feta, la bona disposició cívica i la implicació en el manteniment de la ciutat, i fins i tot que l’abracés i el promocionés per algun reconeixement ciutadà, doncs resulta que no. La seva acció s’ha considerat una acció que trenca amb el civisme de la ciutat.
Però sorprèn també que aquesta acció del veí no ha estat detectada ni denunciada per part dels serveis municipals sinó que segons les informacions que s’han anat recollint la situació és fruit de la denúncia d’un altre veí.
Insòlit.
Veí contra veí.
Una opina que aquello no está bien,
la otra opina que ¿qué se le va a hacer?
Y lo que opinen los demás está de más (1)
Ja em diran si la situació no és encara més desconcertant i complexa, quines raons han portat al veí a denunciar l’acció.
No li agradaven els arbres posats?.
Considera que s’ha posat on no li corresponia i que cal rectificar-lo?.
Enveja, per la seva acció i iniciativa en favor de la comunitat?.
Gelosia pel bon rotllo que el veí actuant té entre la resta de veïnat del carrer?.
Preguntes, qüestions, dubtes molts, fins l’infinit i més.
Però el ciutadà de Mataró ha estat expedientat pel seu ajuntament i ha hagut d’abonar 1700 euros, tot i que l’ajuntament, potser pensant que havia anat una mica massa lluny ha iniciat un procés de revisió per veure com poden sortir de l’embolic sense fer-se mal.
Bé és cert que l’espai públic no es pot convertir en un campi qui pugui, que cada veí o grup de veïns modifiqui el seu carrer o part del mateix en funció dels seu gustos, criteris, desitjos o voluntats.
Seria tot plegat un cafarnaüm de formes, espais, colors i vegetació dispar, com una mena de can seixanta però en l’espai públic.
Això s’entén, sí.
Però ens queda per resoldre el fet que al llarg de set anys un veí constant vagi fent les oportunes reclamacions amb un exercici esperançat i ningú li doni una resposta satisfactòria. Deu ser com una mena d’alliberament arranjar-ho directament, el veí, el ciutadà de Mataró obre una línia de participació fonamentada en l’acció directa.
Caldria que les ordenances municipals fixessin criteris de termini per reparar danys a la via pública o bé fixés la normativa per la qual -sense costos i amb indicacions concretes sobre formes i dissenys, clar- el veí o veïns amb actituds col·laboratives poguessin arranjar els desperfectes del seu carrer més immediat. I fer-ho per satisfer el seu enorme esperit cívic. I els diners estalviats revertissin a la millora de la via pública.
Jo no m’hi veig però sempre n’hi ha de més valents.
Estaria bé crear una comissió i estudiar-ho... segur que no arribaríem en lloc (si vols que un tema no arribi enlloc crea una comissió).
Però vaja molt a favor del ciutadà de Mataró per la seva empenta, coratge i decisió.
És en moments com aquests i amb noticies com la del ciutadà de Mataró és quan enyorem al mestre del periodisme Manuel Cuyàs, periodista mataroní, que va fer el Convit a la Festa a l’any 2017, perquè en la seva extraordinària capacitat d’escriure amb la fina ironia que només saben extreure de les notícies els consagrats hagué escrit segur una peça impecable sobre la situació produïda a la seva ciutat. Llàstima que no el podrem llegir però ens l’imaginem...
I això sí, el nostre més sentit elogi al ciutadà de Mataró. Se’l mereix.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT