PUBLICITAT
LITERATURA
04-08-2026 18:48
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Novel·la que es mou entre la ciència ficció i una profecia del que podria esdevenir el nostre territori si el canvi climàtic, que avança de manera irreversible, segueix amb les característiques i condicions que sembla que van imposant-se.
El llibre va guanyar la convocatòria de l’any 2025 de novel·la curta Celler de Lletres, l’acta del jurat diu: El jurat, format per l’escriptora i moderadora de clubs de lectura Sílvia Romero com a presidenta del jurat, Glòria Bricollé directora de la Biblioteca, Marta Castellví com a regidora de Cultura de l’ajuntament de Sant Sadurní i Núria Ros i Anna Torné com a membres del club de lectura Celler de Lletres. El jurat va destacar d’Els dies dels talps la singularitat de l’argument i la força amb que et transporta a la situació tan angoixant que descriu. També que l’atmosfera i l’ambient transmet un missatge d’urgència, ja que el que descriu pot passar si no treballem per evitar-ho i li dona al lector un toc d’atenció vers el canvi climàtic. Novel·la de crítica social i de denúncia en un món distòpic que potser no ens queda tan lluny. Aporta un univers propi que és viu i que entra en debats molt actuals.
Tal com esmenten les bases, el premi consisteix en l’edició de l’obra guanyadora, amb qui l’autor signarà el corresponent contracte d’edició. Aquesta obra es publicarà a principis del 2026 i se’n farà una presentació a la mateixa Biblioteca.
Així mateix l’autora rebrà una dotació econòmica de 1.000 euros, 25 exemplars del llibre editat i un petit lot de productes de la població.
Júlia Serramitjana Casanovas, nascuda el 1982, periodista de formació i de professió. Treballa al departament de premsa d’una ONG. Ha escrit diversos articles i reportatges per diferents mitjans, ha estat alumna dels Tallers d’Escriptura de la Biblioteca de Sant Sadurní, impartits per Muriel Villanueva i forma part del col·lectiu d’escriptors Qwerty, Club d'escriptura.
Havia agafat el costum de parlar al brot verd. L’havia descobert en un cep d’una vinya dels afores del poble. Feia dies que no havia anat a veure’l. Va treure la llanterna de la butxaca per enfocar-lo.
—Uf, sort que encara hi ets— va dir en veu alta.
Així comença la novel·la.
Com et pots sorprendre de trobar un brot verd en una vinya?.
Per què cal anar de nit a veure un brot verd?.
Doncs molt fàcil. El relat es situa al 2041, -no hi estem massa lluny-. Un seguit de circumstàncies, sequera, incendis, augment inusual de les temperatures tòrrides han fet la vida impossible a la superfície de la terra. Calia doncs trobar solucions d’emergència en alguns pobles i en la novel·la, com a mínim, van trobar una sortida que els permetés seguir endavant,
Els habitants d’un poble vitivinícola del Penedès viuran ara com a talps. Ja fa uns quants anys, quan comença el relat, que viuen sota terra. Ja van ser previsors i van unir totes les galeries de les caves del poble per construir un entrellat soterrani que pugui acollir als que van sobreviure a la situació que el canvi climàtic ha portat.
Un dels protagonistes, el Sadurní, no suporta aquest tipus de vida i quan arriba a la nit surt de sota terra, ha trobat diverses sortides dels túnels i això el porta a recórrer els espais del poble i dels seus camps ara arrasats pel foc i la sequera que impedeix que creixi cap planta.
En una d’aquests sortides el Sadurní descobreix que un cep té un brot verd. Això l’emociona i es conjura per mantenir-lo viu i cuidar-lo. Va fent sortides amb una mica d’aigua per poder-lo regar i veure si pot que vagi creixent. Tampoc sap massa que en pot fer, però per ell és un senyal en mig de la foscor de la situació altament complicada que viu, hi veu en aquell brot un camí d’esperança.
Però s’adona que el brot està engroguint i creu que no en sap prou per mantenir-lo en vida i donar-li la possibilitat de créixer i potser fins i tot reproduir-se.
En Sadurní decideix explicar el seu secret a l’Aurora, jove com ell, i enòloga. L’Aurora a qui coneix del poble i de trobar-se a les festes ha estudiat enologia i per tant pot tenir coneixements per fer la feina difícil de salvar el brot del cep. A partir d’aquell objectiu la complicitat entre la parella va creixent i intenten de totes, totes convèncer a la comunitat de portar el cep a les caves i mantenir-lo i veure si partir d’aquell cep es pot reconstruir bona part de la vinya que ha desaparegut.
Entremig s’hi posa l’Artur, un antic dirigent del sector el cava, que intenta boicotejar la idea de la parella ja que com a president de la Comissió de Supervivència, una mena de govern de la societat subterrània té altres plans. L’Artur és un dels veterans productors de cava que ha vist com el món ha tingut un canvi total i enyora encara els seus temps en que verema i producció era una satisfacció. Ara, vivint a les caves malda per sobreviure i intentar pal·liar les greus condicions en que els ha tocat viure.
L’Artur te altres idees respecte a que cal fer si les coses es compliquen de cara al futur. Però un fet fortuït, l’embaràs de la seva neta li fa canviar de parer i com el brot verd l’embaràs pot ser un senyal de que hi ha esperança.
En un estiu en que vivim amb temperatures de rècords, amb un incendis que arrasen mig país i venint d’una sequera mai vista, la lectura del llibre ens porta una imatge de com podem acabar si no ens prenem seriosament els avisos que la mateix natura ens envia. No sabem però si hi serem a temps.
El llibre es mostra una possible vida post-apocalipsis, però en aquest context, els protagonistes, Sadurní i Aurora, intenten recuperar la vida a la superfície fent créixer un cep de vinya, símbol de la natura i de l'esperança. Sembla que no tot està perdut i caldrà vetllar amb molta cura els passos a seguir, el cep verd mostra el camí.
Llibre amb una clar component ecologista i de la necessitat de fer canvis radicals en el sistema col·lectiu de vida.
El relat està molt ben travat i amb un estil senzill i amb un llenguatge planer que no li treu cap mena de valor, al contrari fa que la seva lectura sigui més atractiva. En ser una novel·la breu segurament no permet seguir el traç de la historia i dels principals personatges, però el conjunt està molt ben arrodonit.
I finalment és un llibre, Els dies dels talps, que convida a pensar en les conseqüències del canvi climàtic i recorda que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi pot haver espai per a l'esperança.
Els dies dels talps
XI premi de novel·la curta Celler de Lletres 2015
Júlia Serramitjana Casanovas
Editorial Saldonar
Barcelona, març 2026
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT