PUBLICITAT
IMMIGRACIÓ
11-08-2026 20:08
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
I jo em pregunto si, al Vendrell, encara podem preguntar-nos qui té prioritat quan les oportunitats són limitades o si abans hem de demanar perdó per haver fet la pregunta.
Perquè una cosa és molt clara: els drets han de ser iguals per a tothom. Qui arriba té drets, qui ha nascut aquí també i qui porta quaranta anys vivint al Vendrell també. Fins aquí, cap discussió.
Però després arriba la vida real, que té la mala costum de no funcionar amb frases boniques.
Els pisos no són infinits, les ajudes tampoc, els recursos tenen límit i els diners públics no es reprodueixen cada nit darrere de l'Ajuntament. I quan hi ha més gent que oportunitats, algú acaba esperant.
I aquí apareixen els de casa.
El jove que ha nascut al Vendrell i que no pot independitzar-se al Vendrell. La família que porta dècades aquí i que ara no pot assumir un lloguer. La persona que ha treballat tota la vida al municipi i que, quan necessita una ajuda, descobreix que haver-hi viscut sempre no li dona cap avantatge especial.
I aleshores un es pregunta: quan vam convertir en foraster el que porta tota la vida aquí?
Perquè potser ens hem acostumat tant a donar la benvinguda als que arriben que, de vegades, ens oblidem de saludar els que ja hi eren.
I no, que quedi clar: els estrangers no són el problema simplement perquè siguin de fora. Si jo arribés a un lloc buscant una vida millor, també voldria trobar una oportunitat. Però tampoc crec que sigui injust preguntar-nos què passa amb els que han construït la seva vida aquí quan les oportunitats són tan poques que sembla que calgui competir per elles.
Perquè una cosa és obrir la porta de casa. I una altra és que, quan arribes a la cuina, el propietari de tota la vida acabi menjant al replà.
I aquí és on crec que hauríem de començar a parlar clar, sense etiquetes, sense escandalitzar-nos i sense convertir qualsevol pregunta en una acusació.
Ser d'aquí no hauria de donar més drets a ningú. Però tampoc hauria de significar que els de casa siguem sempre els últims de la cua.
Perquè jo vull un Vendrell acollidor, sí. Però també vull un Vendrell on els seus fills puguin continuar vivint.
I si algun dia arribem al punt que els joves vendrellencs han de marxar perquè no poden trobar aquí allò que altres venen a buscar, potser haurem de deixar de preguntar qui és l’estranger.
Potser haurem de preguntar-nos per què, després de tota una vida aquí, els forasters acabem sent nosaltres.
Perquè una cosa és donar la benvinguda a qui arriba, i una altra ben diferent és que els de casa acabem sent els convidats a la nostra pròpia festa.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT